Màfia, narcos i amenaces al cor d'Europa: Anvers és la principal porta d'entrada de droga

Era dilluns al vespre, cap a quarts de set. Tres nens jugaven al garatge d'una casa d'Anvers; aquell espai a la planta baixa el feien servir de sala d'estar i de jocs. Una porta enrotllable la separava del carrer, el mateix carrer des d'on aquell dilluns uns desconeguts van treure armes de foc i van disparar contra l'immoble.

Buscaven Othman el B, un home conegut per la policia d'Anvers perquè és dels narcotraficants més importants d'aquesta ciutat flamenca del nord de Bèlgica. Tot fa pensar que l'havien anat a trobar altres membres de les bandes criminals ves a saber, diu la policia, si per intimidar-lo, amenaçar-lo o assassinar-lo. 

Però a Othman el B no el van matar. Una bala va perforar la porta enrotllable i va trobar letalment la seva neboda d'11 anys. Els altres dos nens que aquell dilluns jugaven al garatge de la casa d'Anvers van resultar lleument ferits.

Les xifres del narcotràfic a Bèlgica i els Països Baixos

Era el 9 de gener i aquest cas era dels que reiniciaven, per al 2023, el comptador de casos de violència que cada any es registren a Anvers; 80 l'any passat.

Són xifres, com els 1.200 detinguts en quatre anys, com les 110 tones de cocaïna decomissades al port d'Anvers, o com els 2.000 euros que els narcotraficants paguen a joves disposats a entrar al port per treure'n els fardells. Aquests 2.000 són per cada quilo de cocaïna que treuen.

La màfia de la droga està ben organitzada i abraça moltes complicitats, no només la dels joves que acostumen a venir d'entorns de vulnerabilitat i que capten als instituts o a través de les xarxes socials, segons explica el fiscal general de Rotterdam, Hugo Hillenaar, al diari De Telegraaf.

També es creu que hi ha còmplices entre la policia duanera. A aquests potser també els sedueix el diner fàcil, però la policia sospita que són víctimes del xantatge dels narcotraficants: o ens ajudes a treure la droga o t'amenacem, t'intimidem o et matem.

L'extorsió és tan intrínseca en el negoci de la droga com ho són els molts diners que mou, uns 10.000 milions d'euros, segons explicava aquesta setmana des del port d'Anvers la comissària europea d'Interior, Ylva Johanson, en una roda de premsa conjunta amb la ministra d'Interior de Bèlgica, Annelies Verlinden. Per protegir el negoci, els narcotraficants estan disposats a amenaçar qui sigui, absolutament qui sigui.

Amenaces a polítics i fins i tot a princeses europees

Vincent Van Quickenborne és col·lega de gabinet de Verlinden al govern belga. Ell és el ministre de Justícia i una de les cares més visibles en la croada del govern de Bèlgica contra el narcotràfic. Per aquesta determinació li han hagut de reforçar la protecció policial després que el setembre passat es va detectar un presumpte complot per atemptar contra el ministre o la seva família.

Funciona així: els narcotraficants intimiden polítics o les seves famílies per aconseguir que rebaixin la intensitat de la lluita contra el tràfic de drogues. 

Polítics com el ministre de Justícia, però, si cal, de més alt rang. El primer ministre dels Països Baixos, Mark Rutte, el que anava en bicicleta a la feina, també ha hagut de canviar d'hàbits per protegir la seva seguretat.

I si amb el cap de govern no n'hi ha prou perquè afluixin els decomisos, fins i tot s'atreveixen amb la família reial.

Catalina Amàlia d'Orange té 19 anys. És la princesa dels Països Baixos i hereva del tron. Estudia un grau interdisciplinari que inclou Polítiques, Psicologia, Dret i Economia a la Universitat d'Amsterdam. Havia decidit anar a viure a un pis d'estudiants mentre feia la carrera, però li va durar poc.

Abans d'acabar el primer trimestre, el desembre passat, va haver de tornar a Palau i ara pràcticament no en surt, només per anar a classe. Va cada dia des de la Haia fins a Amsterdam anar i tornar. Els clans de la màfia també l'havien amenaçat. 

La policia sospita que darrere de bona part d'aquests casos hi ha el clan Mocro Maffia, integrat per ciutadans belgues, holandesos, marroquins i surinamesos. I que les accions responen a les continuades intercepcions de droga per part de la policia duanera als ports de Rotterdam i d'Anvers, que tenen l'honor de ser els dos més importants d'Europa.

Rècord de tones de cocaïna decomissades

L'any passat a Rotterdam es van decomissar 50 tones de cocaïna procedent de l'Amèrica del Sud, i a Anvers més del doble, 110 tones. En total 160 tones de droga decomissada, una quantitat rècord, però ni de bon tros tota la droga que es calcula que hi arriba. Els governs i policies d'aquests dos països creuen que entre el 85% i el 90% de la cocaïna que entra a port escapa al control policial.

Es tracta d'unes quantitats que fan d'Anvers i Rotterdam la principal porta d'entrada de droga a Europa. I aquest és el seu dubtós honor.

La principal eina per lluitar-hi és la prevenció del consum. Sense consumidors no hi ha negoci, deia la comissària europea d'Interior, Ylva Johanson, també des del port d'Anvers. Hi va anar en una visita al costat de la ministra belga. Era la primera visita d'un comissari d'Interior al Port d'Anvers en relació amb la problemàtica del narcotràfic.

Johanson afegia que hi ha consumidors de totes les classes socials i que cada persona que compra un gram de cocaïna hauria de saber que darrere aquella acció no només hi va la seva salut, sinó que també "alimenta els tirotejos i les morts".

Tant la comissària com la ministra saben que, per ara, la conscienciació no fa prou efecte, i que cal que aquell 90% de la droga que s'arriba a escapar del control policial baixi molt substancialment.

La lluita contra la droga, un problema europeu

I, en aquest negociat, la conscienciació que cal passa per assumir que el problema no és ni de Bèlgica ni dels Països Baixos, sinó que es tracta d'un "problema europeu". Que cal enfortir la cooperació entre els dos ports, que cal crear una coalició internacional contra el narcotràfic coordinada per l'Europol que arribi a França i Espanya, i que cal fer arribar la preocupació a les policies o governs dels països d'origen de la droga, essencialment Colòmbia i Equador. La comissària i la ministra van anunciar que tenen previst un viatge les pròximes setmanes a aquests països.

Consciència política, social, policial i, indefectiblement, més recursos. Per detectar la droga que entra s'ha de reforçar el personal de duanes i, tant o més important, s'ha de disposar d'eines com escàners que permetin rastrejar tots i cadascun dels contenidors que arriben "dels països de risc", com els de l'Amèrica del Sud.

"Invertirem 70 milions d'euros més per reforçar el personal i per adquirir escàners" per poder revisar el 100% dels contenidors que arriben dels països de risc, deia Verlinden. 

Narcotràfic i terrorisme, cosins germans

Es tracta, en definitiva, de forjar una estructura enfortida de lluita contra la droga a l'estil de les que ja hi ha en la lluita contra el terrorisme.

Són amenaces que es combaten des de la política, des de la policia i braç a braç amb els actors socials.

Equiparar narcotràfic i terrorisme no és balder. La comissària Johanson ajustava, en declaracions al 324.cat, les similituds entre aquests dos fenòmens.  

"Veiem tirotejos, bombes, amenaces als nostres carrers, assassinats de gent innocent... Crec que aquesta amenaça que ens imposen sobre tots nosaltres és comparable a l'amenaça que prové del terrorisme, perquè no afecta només els criminals, sinó el conjunt de la societat."

Amb aquesta premissa, argumenta Johanson, es dedueix que és feina de tota la societat lluitar contra la droga i els que la fan arribar a tots els racons.