Mariúpol compta almenys 300 morts al teatre destruït per un bombardeig

Deu dies després de l'atac rus que va ensorrar el Teatre Dramàtic de Mariúpol, encara no se sap quantes víctimes hi ha. L'Ajuntament de la ciutat assegura que testimonis oculars de les tasques de rescat xifren el nombre de morts en 300, segons ha fet públic al seu canal de Telegram.

Al Teatre Dramàtic hi havia entre 1.000 i 1.200 persones refugiades. Eren al soterrani, que servia com a refugi contra les bombes. Un missatge a l'exterior advertia que hi havia nens a l'edifici. Tot i això, les tropes russes el van bombardejar, segons denuncia el consistori.

L'Ajuntament de Mariúpol va ser el primer d'informar, a través de Telegram, que Rússia hauria bombardejat deliberadament i cínicament el teatre.

Els combats a la ciutat, que avancen carrer a carrer, han fet molt difícils les tasques de rescat. Algunes veus van apuntar als primers dies que la majoria de persones que hi havia al teatre van poder sortir amb vida perquè el refugi les va protegir de les bombes.

L'ONU apunt a crims de guerra

El bombardeig del teatre és un dels casos en què s'ha criticat l'actuació russa sobre el terreny. Denuncien que hi ha bombardejos indiscriminats que afecten la població civil. Alguns fins i tot en centres mèdics, com el de Mariúpol, on les bombes van caure sobre un hospital infantil.

Aquest divendres la representant de l'Oficina de Drets Humans de l'ONU a Ucraïna, Matilda Bogner, ha denunciat que el nivell de víctimes i de destrucció al país indiquen que s'ha violat el dret internacional. Bogner ha explicat a les Nacions Unides que hi ha indicis de crims de guerra a Ucraïna.

"La magnitud de les víctimes civils, així com els danys contra objectius civils suggereixen de manera molt forta la violació del dret humanitari internacional en atacs indiscriminats"

Bogner explica que des que va començar la guerra, l'ONU ha rebut informacions sobre l'assassinat per trets "sense advertiment previ" de les forces russes contra civils quan intentaven fugir, així com de participants en manifestacions pacífiques.

A més, hi ha informes sobre la detenció arbitrària i la desaparició de 22 funcionaris ucraïnesos en regions sota control de Rússia, dels quals se sap que tretze han estat alliberats. També es va detenir quinze periodistes i activistes que s'oposaven a la guerra a Kíiv i altres ciutats d'Ucraïna.