Infants i adolescents amb malalties de gent gran, un fenomen cada cop més freqüent

Malalties associades a l'envelliment, com la diabetis tipus 2 o la hipertensió arterial, apareixen a edats cada vegada més primerenques, i molts infants i adolescents ja les tenen. L'obesitat és la principal causa, però no l'única, que aquestes afeccions sorgeixin tan aviat.

La doctora Marta Ramon, cap d'endocrinologia de l'Hospital Sant Joan de Deu Barcelona, explica al 324.cat que, en general, malalties metabòliques i factors de risc cardiovascular són propis de l'envelliment en las persones que ja hi tenen una predisposició genètica:

"Ara veiem que aquestes malalties que abans apareixien a edats molt avançades apareixen a edats més primerenques. Fins i tot veiem casos de nens abans de la pubertat amb hipertensió, fetge gras..."

I afegeix que "l'obesitat és el que hi contribueix més, però també la mala alimentació en si, encara que no provoqui excés de pes, el sedentarisme, l'estrès, els mals hàbits nocturns...".

Segons dades de l'OMS, a tot el món hi havia, el 2020, 39 milions d'infants de menys de cinc anys amb sobrepès o obesitat. I aquests problemes estaven presents, el 2016, en més de 340 milions d'infants i adolescents d'entre 5 i 19 anys.

De fet, des dels anys 70 l'obesitat s'ha triplicat a nivell mundial. Segons l'Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA), un 31,2% de nens i nenes tenen sobrepès o obesitat. Això situa Catalunya en el vuitè lloc en la llista les comunitats autònomes.

I en tot l'estat, la prevalença d'obesitat és de més de la meitat de la població adulta: 53,1% en dones, 68,9% en homes i 34% en infants.

La doctora Núria Taltavull, dietista nutricionista de l'Institut d'Investigacions Sanitàries Pere Virgili (IISPV), explica al 324.cat que el nombre d'adipòcits (cèl·lules del teixit gras) s'estableix durant la infantesa i es manté constant al llarg de la vida adulta:

"Així, si ens aprimem o ens engreixem, la mida dels nostres adipòcits canvia, però sempre en tindrem la mateixa quantitat, que s'estableix segons el nostre pes durant la infància. Quan els adipòcits augmentin de volum per acumular greix, si n'hi ha més hi haurà més augment."

Afegeix que "un excés de pes en la primera infància s'associa a una probabilitat més alta de ser adults obesos". Així, el 55% de nens i nenes obesos seguiran sent-ho durant l'adolescència: i el 80% dels adolescents obesos, o més segons alguns estudis, seran adults obesos.

Núria Taltavull, que és doctora en Biomedicina per la Universitat Rovira i Virgili, comenta que "l'increment de la prevalença de l'obesitat infantil està associat a comorbiditats que abans eren considerades comorbiditats de l'adult". En destaca la insulinoresistència, la diabetis mellitus tipus 2, l'apnea de la son i el fetge gras no alcohòlic.

També la doctora Ramon explica que ara "fins i tot veiem infants amb apnea del son que han de dormir amb una màquina de suport". I alerta que l'obesitat i les malalties associades disminueixen l'esperança de vida i la qualitat dels anys viscuts.

Casos primerencs i més severs

La pràctica clínica diària mostra que l'obesitat es presenta molt abans, i els casos són més severs. La doctora Ramon explica que "ara veiem obesitat d'inici molt primerenc, fins i tot abans dels cinc anys, cosa que fa uns anys era realment excepcional".

I afegeix un dels problemes que se'n deriven: provoca problemes de mobilitat i fa que la persona tingui lesions més fàcilment. Això provoca que el problema es perpetuï i sigui més difícil de resoldre".

Per això, insisteix que la prevenció de l'obesitat és el més important i una bona alimentació és clau:

"Per a totes les persones, independentment del seu pes, cal seguir les recomanacions generals d'alimentació saludable: tres peces de fruita al dia, verdura que ocupi la major part del plat al dinar i al sopar, fibra, llegums, productes integrals i deixar de banda pastisseria, arrebossats i begudes ensucrades".

La doctora Ramon considera que seguint aquestes recomanacions no cal elaborar dietes específiques en un primer abordatge. També afegeix que "nenes i adolescents obeses amb molta probabilitat ho seran de grans, i l'obesitat en la gestant també predisposa a més risc en la descendència".

La doctora Taltavull s'encarrega del seguiment dels voluntaris que participen en els assaigs clínics de l'IISPV. En el camp de nutrició i metabolisme fan recerca en diversos àmbits. Així, en el seu grup de recerca, el DIAMET (Diabetic and Metabòlic Associated Diseases), encapçalat pel doctor Joan Josep Vendrell Ortega i la doctora Sonia Fernandez-Veledo, estudien les malalties associades a l'obesitat a diferents nivells: models in vitro, models animals i humans. També fan assajos clínics d'intervencions nutricionals, "que a llarg termini han de servir per millorar la nutrició comunitària i, per tant, millorar la salut de la població".

També hi ha la Unitat de recerca en pediatria, nutrició i desenvolupament humà (URPNDH) del doctor Joaquim Escribano, que fa estudis prospectius per determinar i fer el seguiment de la composició corporal de la població infantil.

Finalment, una de les línies del grup NFOC-salut són els estudis d'educació per a la salut en estils de vida saludable (nutrició i activitat física) a les escoles d'educació primària i secundària i en altres àmbits de la comunitat.

Resistència als antibiòtics, depressió...

Els efectes nocius de l'obesitat i d'altres factors també poden trigar una mica més a desenvolupar-se, però també poden ser molt greus. Així, s'estan veien casos de càncer colorectal en persones de 20 i 30 anys. En canvi, gràcies a la disminució del tabaquisme i als controls aquest càncer té menys incidència que abans en persones de 50 anys o més.

A part de tots aquests efectes, una bona alimentació redueix el risc de molts problemes que no solem associar a la dieta o als bons hàbits. Així, un estudi nord-americà publicat a la revista mBio, indica que una dieta rica en fibra redueix el risc de resistència microbiana als antibiòtics, un problema que es va estenent i que comença a ser una causa molt important de mortalitat a tot el món.

I un estudi australià publicat a l'American Journal of Clinical Nutrition mostra que la dieta mediterrània millora els símptomes en joves a qui s'ha diagnosticat depressió. L'estudi, fet amb 72 joves d'entre 18 i 25 anys, mostra, segons els autors, la importància d'una bona nutrició per afrontar la depressió.

Per tot això, cal des de ben petits una bona nutrició i uns hàbits saludables que evitin un augment excessiu de pes. "Però la majoria de pares no són conscients que els seus fills tenen obesitat, no ho veuen perquè l'entorn general no hi ajuda", conclou la doctora Ramon.