Maleno: "El dret a la vida es posa en qüestió només pel fet de passar una frontera"
La fundadora de l'ONG Caminando Fronteras denuncia que "l'Europa del control de fronteres no és l'Europa dels drets humans"
Helena Maleno, activista en defensa dels drets dels migrants que intenten arribar a Europa travessant l'estret, denuncia que "el dret a la vida es posa en qüestió només pel fet de passar una frontera". I defensa que el dret ha de ser el mateix per a totes les persones.
"Al Mediterrani no hi pot haver dos drets a la vida, el dels que viatgen en iot i el dels que viatgen en patera. Quan hi ha naufragis, en comptes d'aplicar el protocol de víctimes de tragèdia apliquem la llei d'estrangeria."
La fundadora de l'ONG Caminando Fronteras ha assegurat, en una entrevista a "El matí de Catalunya Ràdio", que els migrants procedents de l'Àfrica "es poden assumir fent una acollida programada i amb un enfocament de drets humans".
Ha recordat que fa trenta anys que va aparèixer el primer cadàver a les costes de Cadis, i ha lamentat que "en aquest temps hem avançat cap al missatge que el control migratori està per sobre del dret a la vida". I que, actualment, des de la Unió Europea, es mantingui aquesta actitud.
"Europa no té voluntat política de canviar això. Té voluntat política de protegir els negocis de les empreses europees. No estem parlant ni tan sols d'ideologia. Utilitzen la ideologia d'extrema dreta per amagar aquests interessos."
"Per què és tan perillosa la frontera sud per a les persones que defensem els drets? Perquè les principals empreses europees d'armament han entrat en el negoci del control migratori."
Maleno ha posat la seva població natal, El Ejido, l'única on la formació d'extrema dreta Vox ha estat la més votada a les eleccions andaluses, d'exemple d'aquesta situació:
"El Ejido és un exemple de per què volem la migració regulada i ordenada: volem tenir esclaus, a Europa. Hi ha situacions d'esclavitud al sud d'Itàlia i al sud d'Espanya. També amb tantes dones en explotació sexual a la Rambla o als carrers de París."
"L'Europa del control de fronteres no és l'Europa dels drets humans. Econòmicament, ens interessa aquesta esclavitud. Durant trenta anys s'han fet discursos fàcils que han arribat a la gent, amb mentides, i la gent acaba tenint por."
La solució, considera Maleno, només pot arribar impulsada per ciutadans solidaris que volen canviar les coses. "Cal comptar amb ells i amb les comunitats migrants", afegeix.
"Hem d'aliar-nos per donar un missatge als governs europeus: no ens interessen les vostres empreses, ens interessen les persones, els drets."
En el cas d'Espanya, Maleno ha assegurat que, fins ara, les polítiques migratòries dels diferents governs han estat les mateixes, tant amb el PSOE com amb el PP.
"Les polítiques dels dos governs respecte a la frontera sud, desgraciadament, han estat les mateixes: polítiques de convertir la frontera en un espai de no dret."
En concret, ha acusat el PSOE, amb Alfredo Pérez Rubalcaba, de ser l'iniciador de la política actual, que després el PP ha mantingut.
Helena Maleno és aquest dimarts a Barcelona per rebre el Premi Seán MacBride per la Pau, que atorga l'organització International Peace Bureau.
Serà el setè guardó que Maleno rep aquest any. Un seguit de reconeixements a la seva feina per la qual, paradoxalment, podria acabar sent condemnada a cadena perpètua al Marroc.
La causa té l'origen en una investigació de la policia espanyola. L'acusen d'afavorir el tràfic de persones. Maleno ha confessa que "ha estat un any molt complicat, he après a viure cada dia com si fos l'últim".
Amb tot, ha explicat que tot aquest any ha estat treballant en un projecte de recerca que li ha donat l'oportunitat de parlar amb moltes dones migrants, de la resistència de les quals, diu, n'ha après molt.
"Les dones sempre posem el cos. Les dones migrants expliquen que la violència sexual forma part del pagament del projecte migratori. No ho diuen en negatiu, sinó com a exemple de resistència, d'estratègia per tirar endavant les seves vides i les dels seus fills i les seves comunitats."
- ARXIVAT A:
- MigracionsDrets humans