Malestar per l'avaluació "exprés" dels nous docents funcionaris: "És un pur tràmit"

El gran volum de docents que han aprovat les dues últimes convocatòries d'oposicions, un total de 18.081 mestres i professors, ha suposat molts reptes per al sistema.

Molts claustres es van trobar al setembre amb la plantilla canviada de dalt a baix, i ara són els centres els que han d'assumir, en gran part, la tasca d'avaluar els funcionaris que tenen en pràctiques perquè la inspecció educativa no dona l'abast de fer-ho abans que s'acabi l'any, que és el termini que va marcar la Unió Europea per reduir la temporalitat del sector públic al 8%.

A hores d'ara, el nivell de temporalitat del personal docent és el més baix dels últims anys. El Departament d'Educació calcula que, a finals del 2024, els interins representaran només el 5,5% de la plantilla.

Només tres mesos per avaluar els nous docents funcionaris

Quan un mestre o professor aprova les oposicions, habitualment és avaluat durant tot el curs següent per una comissió formada per la inspecció educativa, la direcció de l'escola o l'institut, i un docent del centre com a tutor de pràctiques. En aquest temps, se l'observa fent docència i es revisa com s'ha programat les classes.

Aquest curs, però, la gran quantitat de mestres i professors que han entrat en el sistema com a funcionaris ha desbordat la capacitat d'Inspecció. Això ha fet que el procés hagi quedat comprimit en només tres mesos, de setembre a desembre, i que, en alguns casos, l'avaluació dels funcionaris en pràctiques s'hagi delegat en gran part als centres, a les direccions o als docents, mentre que la Inspecció només supervisa el procés.

És el cas de l'Institut Escola Vapor i Molí de Barcelona, on aquest curs han entrat una quinzena de funcionaris en pràctiques. Onze docents del centre s'han organitzat, per especialitats, per fer de tutors i avaluar-los. "No se'ns ha assignat més recursos ni més temps", es queixa Marta Pujadó, professora de matemàtiques i impulsora del col·lectiu de docents Clam Educatiu.

Això fa que, en molts casos, tutor i tutoritzat s'hagin de reunir fora del seu horari per comentar plegats la classe observada i plantejar propostes de millora.

"Quan el procés durava tot l'any, tenies més temps de fer les observacions a l'aula i de tenir aquestes converses, però comprimir-ho tot al primer trimestre és molt atapeït i suposa una càrrega molt gran per a l'institut", afirma Carme Jarque, professora de dibuix.

Àlex Martínez, professor de matemàtiques a qui la Carme fa de tutora, també assenyala la dificultat de "fer vincle amb l'alumnat i conèixer els diferents nivells i ritmes d'aprenentatge" en un trimestre, sobretot quan s'és nou al centre.

Una "oportunitat perduda" per millorar la qualitat docent

Guillem Bagués és professor d'economia i ha començat a treballar aquest curs a l'Institut Escola Vapor i Molí. La Marta, la seva tutora en pràctiques, l'ha observat durant una classe d'economia a quart d'ESO i es trobaran al cap d'uns dies per fer una posada en comú.

"Egoistament, puc pensar que seré funcionari al gener, i això em suposa un avantatge, però també trobo que hauria de ser natural que una companya, com en aquest cas la Marta, em doni feedback, em faci propostes de millora i em permeti avançar com a professional."

Segons l'informe TALIS, una macroenquesta que es fa cada cinc anys a directors i docents de l'OCDE, Espanya és un dels països on menys s'avalua els docents.

A Catalunya, només el 34% dels mestres de primària i el 23% dels professors de secundària diuen que han estat avaluats en algun moment al llarg de la seva carrera, ja sigui pel seu centre o per organismes externs. A la pràctica, doncs, la gran majoria de docents no tornen a ser avaluats després d'aprovar les oposicions, cosa que es repeteix en molts sectors de la funció pública.  

Marta Pujadó ho considera una "oportunitat perduda" per fomentar l'avaluació del professorat, ara que se n'han incorporat tants com a funcionaris. Per Pujadó:

"És sorprenent i contradictori que no s'avaluï el professorat de manera general, perquè la qualitat docent és un dels factors que més impacten en l'aprenentatge de l'alumnat."

Per tot plegat, tenen la sensació que aquest procés té el risc de convertir-se en "un pur tràmit administratiu" en lloc de suposar "una avaluació útil i amb sentit" per millorar la qualitat del professorat.

Una pràctica poc habitual, però ben valorada pels docents

L'informe TALIS assenyala que, quan s'avalua el professorat, gairebé en tots els casos es genera "la discussió de mesures per corregir els punts febles de l'activitat docent". Tot i que és una pràctica poc habitual, la majoria de docents que l'han dut a terme la valoren de manera satisfactòria.

Ho corroboren l'Àlex i la Carme, que ja s'han trobat per comentar una classe de matemàtiques a 3r d'ESO. Han compartit estratègies per fer més entenedors els objectius de la sessió i per comprovar que tot l'alumnat té clar allò que s'ha explicat.

"En lloc de la típica pregunta ‘Ho heu entès?', a la qual tothom respon que sí, hem vist que és més efectiu demanar a algun alumne que repeteixi amb les seves paraules allò que acabes d'explicar", posa com a exemple l'Àlex.

Marta Pujadó afegeix: "Haurien de ser els mateixos docents els que reclaméssim processos d'avaluació contínua per ajudar-nos a fer millor la nostra feina".

En aquest sentit, aposta per "passar d'una avaluació més acreditativa, d'apte o no apte, a una avaluació qualitativa que ajudi a millorar la pràctica docent". Un "canvi de mirada", subratlla, que ja s'ha fet a l'hora d'avaluar l'alumnat.

Per la seva part, Guillem Bagués conclou:

"Té tot el sentit del món que els docents siguem avaluats constantment al llarg de la nostra vida professional, perquè és la manera d'avançar i donar una docència de qualitat als nois i noies que tenim a classe."