Mali, la trampa de Macron: de la lluita contra el jihadisme a l'Afganistan francès

Mai les relacions entre França i Mali havien estat tan tenses com ara. De fet, estan trencades. És una situació inèdita des de la independència de l'excolònia francesa el 1960. Fet que porta l'antiga metròpoli a replantejar-se una presència militar cada cop més qüestionada pels socis europeus.

No hi ha diàleg possible entre París i Bamako; entre el govern Macron i la junta militar. Dues coses els enfronten: la presència militar europea al país i que el règim malià no convoqui les eleccions que permetrien avançar cap a una transició democràtica al país.

El perquè de la lluita contra el jihadisme

França té tropes a Mali des de fa una dècada dins l'operació Barkhane. Com al Txad, Mauritània, Burkina Faso i el Níger. Els anomenats països del 5G del Sahel, excolònies amenaçades per la presència de grups islamistes.

Mali, amb uns 3.000 soldats, és on França hi ha posat més esforços perquè és, teòricament, el país on l'amenaça és més gran. I on diversos ciutadans francesos han estat ostatges dels grups propers a Al-Qaeda i Estat Islàmic.

Entre els casos més coneguts, hi ha el de la cooperant francesa Sophie Petronin. Hi ha altres elements menys destacats per França que també expliquen aquest desplegament estratègic. Mali no és un país ric en mines ni en petroli, però sí que és important contenir-hi l'amenaça perquè no passi als països veïns. Sobretot el Níger, on hi ha les reserves d'urani que aprofita ORANO, la multinacional francesa del combustible nuclear present des de fa cinquanta anys al país.

Després de dos cops d'estat, el 2020 i el 2021, Mali està dirigit per una junta militar. Deu dies després del segon cop d'estat, Macron anunciava un canvi en l'estratègia militar francesa. Implica una retirada d'efectius gals i implicar altres socis europeus i africans, però sempre comandats per l'exèrcit francès. És la força Takuba, ja desplegada a la zona.

La junta no la vol i ha aconseguit expulsar el contingent danès d'un centenar d'homes. Una acció considerada "irresponsable" i "mereixedora de sancions" per part del ministre d'exteriors francès, Jean-Yves Le Drian. La resposta de la junta maliana ha estat l'expulsió de l'ambaixador francès; el fet més evident del trencament de relacions.

Al mateix temps i com en altres països del Sahel, creix el sentiment antifrancès. El sentiment entre la població és que els francesos no han fet res en deu anys d'operació al país. I que ja no els volen. Que tenen més confiança en els paramilitars russos de l'empresa Wagner, propera al Kremlin. La seva presència es xifra en un miler d'efectius. França la condemna, com els Estats Units.

L'Afganistan francès

Aquest és l'escenari, "amb moltes semblances a la situació de les tropes nord-americanes a l'Afganistan en determinats moments", segons Paul Deutschmann, periodista expert en el Sahel de la revista Africa Intellingence.

Després del trencament de relacions entre França i Mali, els socis de la Unió Europea s'interroguen cada cop més sobre la presència militar al país. També a França, en ple període electoral de les presidencials de l'abril. El primer ministre Jean Castex ha promès un debat al parlament.

Per França és tan delicat sortir de Mali com quedar-s'hi, com apunta Deutschmann:

"L'amenaça jihadista es podria estendre's als països del sud del Sahel, com Togo, el Benín o la Costa d'Ivori, i encerclar encara més els interessos econòmics francesos a la regió."

El govern de Mali no és el que fa una dècada va demanar l'ajuda francesa per combatre l'amenaça terrorista. Per Deutschmann, res assegura una victòria en política exterior a França a la zona:

"Si la junta no vol convocar eleccions i caminar cap a la transició democràtica; a més de constatar que cada cop queda menys de la influència francesa entre les antigues colònies en un continent on es troba amb la competència de Rússia i la Xina. França anirà reduint la seva presència militar. És segur. Però de moment no podrà sortir del tot de Mali".