Mallorca, el paradís de les piscines: denuncien que en té 17 de noves cada setmana

A Mallorca s'hi construeixen disset piscines cada setmana, 880 cada any, i ja n'hi ha unes 50.000. Així ho ha conclòs una anàlisi del grup Terraferida, una entitat ecologista que ha comparat imatges aèries de l'illa de l'any 2015 i 2021.

Els resultats de l'estudi encara són preliminars, però ja deixen clar que un dels impactes territorials i urbanístics més destacats és la construcció massiva d'aquestes estructures. De fet, segons dades del cadastre, les Illes Balears són la comunitat amb més piscines per població: n'hi ha una per cada 17 habitants.

Segons aquest col·lectiu, en aquest període de sis anys se n'han pogut identificar un mínim de 5.271 de noves, i moltes van lligades a la construcció de noves residències, tant en sol rústic (1.765) com urbà (3.506).

L'entitat destaca com les piscines en espais rústics suposen un terç del total i "solen destruir molta superfície al seu voltant, amb solàriums, gespa, edificis annexos i altres usos que es resten a l'agrari o forestal".

En total, si se sumen les 43.697 piscines que ja hi havia a Mallorca abans del 2015, ja n'hi hauria 48.968.

Aquesta, explica Terraferida, només és una xifra mínima, perquè no s'han pogut identificar aquest tipus d'infraestructures si estan cobertes, la imatge no és de prou qualitat o l'excavació observada a la imatge genera dubtes. Tampoc no s'han quantificat les estructures desmuntables.

Idò sí, hem comparat les fotos aèries de Mallorca entre 2015 i 2021 i hi ha molts de canvis. Un dels més sorprenents és que s'han construït 5.271 noves piscines. Són 17 cada setmana al llarg de 6 anys. Feis un capfico dins el fil i ens deis què trobau. pic.twitter.com/z12DzReYuP

— Terraferida (@Terraferida) August 23, 2022

Un problema pels recursos hídrics

En el conjunt de les Illes Balears les piscines existents fins al 2015 eren 62.500, segons va comptabilitzar un equip d'investigadors de la Universitat de les Illes Balears i la Universitat de Salzburg.

Aquest estudi ja advertia que la construcció massiva de piscines posava en risc els recursos hídrics de les Illes Balears, pel consum molt elevat d'aigua que tenen i per l'evaporació que hi té lloc, que quantificaven en gairebé 5.000 milions de litres cada any.

Terraferida adverteix que Santanyí, Campos, Sineu i Artà —els municipis amb més densitat de noves piscines per habitant— ja tenen problemes greus d'aigua: pous salinitzats, contaminats per nitrats, sobreexplotats o dependents de les dessaladores.

Per això qualifiquen de "senzillament incomprensible" que cap administració hagi previst restriccions a la construcció massiva d'aquestes estructures.

En aquest sentit, demanen que s'apliquin mesures com ara prohibir la construcció de més piscines o implementar mesures per cobrir les ja existents, mentre no s'usen, per frenar l'evaporació de l'aigua.