Malviure durant anys a l'aeroport del Prat: "Estem calents i tenim aigua"
A l'espera d'un conveni que han de firmar pròximament la Generalitat i els ajuntaments de Barcelona i del Prat, ara mateix no hi ha una atenció específica dels serveis socials
A finals de febrer, just abans del Mobile, agents de seguretat d'AENA, amb la col·laboració dels Mossos d'Esquadra, van desallotjar desenes de persones sense llar que dormen a l'aeroport del Prat. Un operatiu que es va repetir durant dues nits seguides. Tres setmanes després, però, la situació continua sent exactament la mateixa que hi havia.
Hi ha unes dues-centes persones que continuen vivint a l'aeroport. Com els viatgers, també estan en trànsit, però en el seu cas cap a una vida molt incerta, amb carros i cartons en lloc de maletes. I, ara mateix, sense una atenció específica dels serveis socials.
A l'espera d'un conveni
La Generalitat diu que el sensellarisme és competència dels ajuntaments. Però el de Barcelona diu que no té competència sobre el Prat, i el del Prat diu que sol no pot fer-se'n càrrec perquè l'aeroport és una infraestructura de país.
La solució és un conveni que ja existia entre les tres administracions, però que es va suspendre fa més d'un any per qüestions d'inseguretat jurídica.
La Generalitat assegura que el nou convenir s'ha de signar pròximament i dotarà amb 500.000 euros anuals els ajuntaments de Barcelona i el Prat per fer front a la situació.
Aquest conveni preveu l'acompanyament a aquestes persones i derivacions quan sigui necessari, com en el cas de malalties mentals.
Fins que no entri en funcionament el conveni, els serveis socials de l'Ajuntament de Barcelona no tenen presència a l'aeroport, i els del Prat treballen només a la ciutat.
La seva llar des de fa anys
Algunes d'aquestes persones fa molt temps que han convertit l'aeroport en casa seva. Una d'elles és Anna Marín. Treballava en un bingo fins que va tenir un accident i li va canviar la vida. Sense família, no té on viure. Cada dia agafa el metro per anar a dinar a un menjador social proper a la plaça Espanya i després torna a l'aeroport.
"Jo fa tres anys i mig que visc aquí, al mateix lloc. Però hi ha gent que hi porta quatre, cinc i deu anys. Estem calents i tenim aigua. Hi ha gent que és alcohòlica i a vegades hi ha problemes, però de seguida es controla."
L'Emilio també fa temps que viu a l'aeroport. És fàcil veure'l assegut als bancs fent mots encreuats. Diu que no ha canviat res des del dia que els van desallotjar. Van tornar i tot continua igual.
"Tot està tranquil, com sempre. A vegades venen per aquí els de seguretat i ens pregunten com estem. Tot bé. Jo de tant en tant m'aixeco, me'n vaig a fer un cafè i torno."

Un problema enquistat
Les entitats del Tercer Sector denuncien que és "inacceptable" que s'hagi normalitzat la situació d'aquestes persones, i apel·la a la responsabilitat de les administracions. També adverteixen que les situacions de sensellarisme s'estan incrementant i cronificant.
Al mateix Aeroport del Prat hi ha gent vivint a les dues terminals. I n'hi havia, també, en un aparcament abandonat de la T2, que va ser desallotjat i tapiat.
Més de 400 sensesostre a Barajas
A l'aeroport de Barajas són més de 400 les persones sense llar que hi malviuen. La matinada de dimecres a dijous hi van trobar mort sense signes de violència un home d'uns 60 anys. Va perdre la vida en un dels lavabos de la T4.
És un capítol més, el més greu, d'una situació, la de les persones sense sostre que viuen a Barajas des de fa anys. Molts d'ells denuncien la falta d'atenció per part de les autoritats.
- ARXIVAT A:
- PobresaAeroport del Prat