"Mama, he trobat la tomba del teu pare", el retorn a casa d'un comandant republicà exiliat

"Mama, estic davant la tomba del teu pare". Amb aquestes paraules, la Dolors comunicava a la mare, la Rosario, que havia localitzat la tomba de l'avi, Pedro Pérez Vengut, a Pàmies, a França. 

"Amb les mans vam arrencar totes les heures fins que vam veure el nom. I allà estava."

Per a la Rosario, de 88 anys, ha estat un regal. Després de 78 anys ha pogut recuperar les restes del seu pare, a qui va veure per última vegada quan ella tenia 10 anys.

Pedro Pérez Vengut era un comandant de l'exèrcit republicà. Nascut a Huelva el 1906, estava destinat a Manresa, on es va casar i va tenir una filla, la Rosario. El 1939, després de la derrota republicana a la Guerra Civil, es va veure obligat a fugir.

Tot i que es va poder reunir a França amb la dona i la filla, l'esclat de la Segona Guerra Mundial el va obligar a tornar a marxar per amagar-se dels nazis, mentre la dona i la Rosario malvivien. El podien veure poc i d'amagat.

Quan la Rosario tenia 10 anys, la van enviar de tornada a Manresa per problemes de salut. El pare la va acompanyar a la frontera, on la va deixar amb l'avi i mai més es van tornar a veure.

Explica la Rosario que el pare va morir als 48 anys. Mai va poder tornar a Catalunya.

Amb la seva filla han rellegit mil vegades l'última carta que el pare li va escriure un mes abans de morir: "Estimada Lucia i Rosarito. Fa una setmana que vaig sortir de l'hospital completament curat de la gola..."

"Sempre, tota la meva vida, l'he trobat a faltar", explica la Rosario.

L'associació Memòria i Història de Manresa va investigar el cas i va lliurar tota la informació que va poder obtenir del comandant Pedro Pérez Vengut a la família. Quim Aloy, membre de l'Associació explica per què aquell home no es podia plantejar tornar a casa amb la família:

"L'haurien detingut i afusellat al Camp de la Bota. Era d'una organització militar d'esquerres i antifeixista. Era fidelíssim a la República!"  

Amb la documentació que s'havia pogut recopilar, la Dolors va viatjar a Pàmies a buscar la tomba de l'avi. "Et fa posar la pell de gallina veure el patiment que devia passar tota la gent que es va exiliar".  

Després de buscar i demanar al registre civil, va passar allò que semblava impossible: va trobar la tomba colgada d'arbustos. Tenia la concessió caducada i gràcies a la lentitud de la burocràcia les restes no havien anat a una fosa comuna.  

Va poder exhumar les restes de l'avi i incinerar-les. I el va fer tornar a casa. 

La notícia ha fet revifar la Rosario, que mai havia estat tan en pau:

"Ara el tinc aquí. Cada dia hi parlo. Quan me'n vagi, podrem descansar junts. Tot quedarà endreçat, serem a casa!" 

Una història de recuperació de la memòria històrica que ha tingut un final feliç. "Sembla com si tots els astres s'haguessin alineat per fer possible aquesta història", diu Quim Aloy, de l'associació Memòria i Història de Manresa.