Retrets a Educació: "Ha desaparegut", "Toca ampliar plantilla" o "Ha fallat als infants"

Diversos representants de la comunitat educativa han estat molt crítics amb la gestió que ha fet la conselleria d'Educació de la crisi del coronavirus.

Al llarg del programa especial de TV3 "L'escola contagiada. Com serà el retorn a les aules?", la manca d'espais, la inversió en Educació, el fet d'haver deixat moltes famílies en una situació d'"abandonament" o un retorn a les aules que alguns veuen "precipitat" han estat alguns dels retrets que s'han fet a la Conselleria.

Núria Vallès: "Les escoles no poden semblar Txernòbil"

Una de les impulsores del manifest de pares i mares pel dret a l'educació, Núria Vallès, ha qualificat de "gravíssim" el tancament de les escoles. Vallès ha defensat que els centres escolars és on els infants aprenen a relacionar-se i a gestionar emocions i contribueixen a "igualar la desigualtat" entre les famílies.

"Les famílies estem desbordades, tenim la sensació que ens han deixat sols cuidant els fills, la sensació que ens han aixecat la camisa. Anar a l'escola articula la vida dels nens i nenes. La Conselleria d'Educació ha desaparegut i és gravíssim."

Vallès ha reclamat que es tracti l'escola com "un servei essencial" i s'hi destinin tots els recursos necessaris. És per això que ha reclamat que, a banda de les mesures sanitàries, en el retorn a les aules es tingui en compte la realitat social:

"Les escoles no poden semblar Txernòbil. Les escoles han d'anar agafades de la mà de les cures, no de la mà de la por."

FaPaC: "El dret a l'educació no s'ha garantit"

La representant de la Federació d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes (FaPaC) al Consell Escolar de Catalunya, Xènia Amorós, ha alertat de l'augment de la desigualtat que ha suposat el confinament.

Amorós ha considerat que el Departament d'Educació "ha suspès" en el retorn a les aules i ha reclamat que es destinin recursos a formar els docents de cara al nou curs escolar:

"Nosaltres esperem que, entre els recursos que es destinin a la tornada a l'escola, també hi hagi recursos de preparació als docents per fer aquesta benvinguda. No només tenim problemes logístics per resoldre, tenim problemes de molts altres tipus. I esperem que, en un mes i mig que queda fins a l'1 d'agost, que és quan faran vacances els docents, es puguin resoldre tots aquests problemes."

La representant de la FaPaC ha criticat que la Generalitat no ha "garantit" el dret a l'educació dels infants durant els darrers mesos:

"L'educació és alguna cosa més que un servei essencial: és un dret fonamental de tots els infants i joves. I l'administració pública és qui té la responsabilitat de garantir-lo. I aquest dret fonamental s'exerceix a través d'un servei essencial. I, aquí, els responsables de garantir aquest dret ens han fallat, perquè aquest dret no s'ha garantit: els infants no han pogut exercir el seu dret a l'educació."

En aquest sentit, Amorós s'ha declarat perplexa pel fet que hi ha escoles que encara no han pogut obrir aquest mes de juny i que, en canvi, d'aquí poques setmanes estaran "plenes" de nens per als casals d'estiu:

"Aquestes escoles no s'han pogut obrir per garantir el dret a l'educació i sí pels casals d'estiu"

Acompanyament emocional als infants

El representant dels alumnes al Consell Escolar de Catalunya, Guillermo Chirino, ha criticat la bretxa digital que ha quedat al descobert amb l'educació telemàtica. El representant dels alumnes al Consell Escolar, però, ha posat un especial èmfasi a demanar que els centres ofereixin suport emocional per pal·liar els efectes de la pandèmia:

"La demanda que més ens ha arribat i que ha estat més transversal per a totes les entitats és la necessitat que hi hagi, a la tornada al setembre, un acompanyament emocional i psicològic, per part dels centres educatius, cap als joves."

"Tenim moltíssims infants i adolescents que han perdut familiars o amics, tenim joves que han vist com l'economia de la seva llar s'ha vist greument afectada pel context socioeconòmic derivat de la Covid. I, aleshores, tenim el posicionament clar que és necessari que hi hagi un acompanyament afectiu per part dels centres"

Chirino també ha criticat que la conselleria no hagi "comptat amb la visió jove" a l'hora de definir unes directrius que ha lamentat que "no han estat prou clares".

Els directors alerten sobre el poc espai disponible

Els directors dels centres han alertat de l'escassetat d'espai de molts centres de cara al nou curs, quan les ràtios seran de 18 alumnes a primària i de 20 a secundària, segons ha explicat el director general de Centres Públics i president del Consorci d'Educació de Barcelona, Josep González Cambray.

El director de l'escola IPSI i president de l'Agrupació Escolar Catalana, Oriol Blancher, ha dit que faran el possible per acollir l'alumnat al setembre i que s'adaptaran a les restriccions, "sempre que sigui factible". En aquest sentit, ha assenyalat que una ràtio d'entre 15 i 20 alumnes per classe els permetria adaptar-s'hi, però amb grups de 8 seria "pràcticament impossible:

"Les escoles són espais d'aprenentatge i han d'estar obertes. Això és el més important i farem el que sigui per donar cabuda a l'alumnat el mes de setembre a les escoles. Sí que és veritat que això és una mica la quadratura del cercle i, en funció de les condicions que ens posi l'administració, haurem de demanar que ens ajudi."

Per la seva banda, la directora de l'escola Mercè Rodoreda i representant de les direccions dels centres públics al Consell Escolar de Barcelona, Àngels Cadena, ha explicat que a força centres "no hi ha espai" i ha defensat l'agrupament per cicles (inicial, mitjà i superior) com "el més natural":

"Sense trencar la filosofia dels centres, hem redibuixat l'agrupament. Aquest agrupament és el que nosaltres demanem que respectin, perquè és el natural, el de cicles: inicial, mitjà i superior. Si aquesta barreja que hem de fer és de grups que pertanyen al mateix cicle, endavant. I, després, ja buscarem els espais."

Cadena ha apuntat que, si es considera l'educació com un "pilar social", cal abocar-hi molts més recursos: "toca ampliar la plantilla", ha conclòs:

"La pandèmia ha estat l'altaveu de coses que feia temps que ja existien. És cert que s'ha d'incrementar el nombre de docents, que per seguretat hem de desdoblar grups, que hem d'incorporar noves figures docents, educadors socials, tècnics d'integració social..."

"Els infants i estudiants han estat els grans oblidats"

La presidenta de l'Associació de Mestres Rosa Sensat, Francina Martí, ha dit que el confinament ha demostrat que "el paper del mestre és fonamental per a l'educació" i que cal donar-los "tot el suport i tota la formació necessaris" perquè puguin fer "la feina en condicions".

Martí, que ha lamentat que els infants i els estudiants hagin estat "els grans oblidats" d'aquesta crisi, ha demanat una mica més de "valentia" per part de tots els actors del sistema educatiu, en el retorn a les aules del mes de setembre:

"En la reobertura frustrada ens ha faltat un punt de valentia, hem estat massa pendents d'esperar què ens deien que havíem de fer i, com a col·lectiu de mestres, tenim prou expertesa per saber què necessiten els infants. De tot això, n'hem d'aprendre, i ens servirà per fer més bé les coses de cara al setembre, i d'una manera conjunta: Departament, mestres, infants i estudiants, sindicats..."

L'USTEC critica un retorn precipitat

El representant del sindicat USTEC al Consell Escolar de Catalunya, Xavier Díez, ha dit que resulta "difícil d'entendre" que es volgués reobrir els centres educatius "precipitadament", segons ha dit.

"Els tècnics de riscos del mateix Departament ens assenyalaven que no era segur obrir les escoles i aconsellaven no obrir els centres."

El sindicat USTEC va recórrer davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la reobertura d'escoles, a la fase 2. La demanda d'un tancament cautelar dels centres finalment es va desestimar.

El representant de la USTEC ha estat molt crític amb la inversió que es fa en Educació. Díez ha situat la despesa educativa en el 2,8% del PIB, quan la Llei d'Educació de Catalunya la va fixar en un 6%.

La Fundació Bofill demana un estiu de "recuperació educativa"

El director de la Fundació Bofill, Ismael Palacín, ha alertat dels efectes que l'aturada pel coronavirus pot tenir en els alumnes de famílies vulnerables. Palacín ha assenyalat que, només durant els mesos d'estiu, els alumnes vulnerables perden entre dos i tres mesos de competències, però que, ara, podria ser el doble:

"Hem de fer que la crisi de salut no es converteixi en crisi educativa."

Davant d'aquesta situació, ha proposat un "estiu enriquit", en què les onze setmanes de vacances escolars es converteixin en "un període de recuperació educativa i de retallar desigualtats":

"Demanem als ajuntaments que agilitzin les beques, que s'obrin equipaments a l'agost i també al setembre. És un esforç, però és que la situació és de crisi."

En una línia similar, el professor de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona Xavier Bonal ha remarcat les conseqüències dels mesos sense escola i ha apostat per avaluar les pèrdues que ha causat l'aturada per la pandèmia:

"Necessitem informació, necessitem saber què vol dir sis mesos sense escola. Fins a quin punt l'educació telemàtica està assegurant les competències i els coneixements necessaris. Seria més important que mai disposar d'aquest diagnòstic."