Mandarines collides a Collserola i olives d'Hongria: el camp s'adapta a la crisi climàtica
Iniciatives a Collserola, a Hongria o a la Provença busquen adaptar-se al canvi climàtic, que comporta per als pagesos la pèrdua de collites, però també obre oportunitats
RedaccióActualitzat
L'escalfament global comporta canvis en la natura i en les condicions ambientals, una desestabilització a la qual la pagesia intenta adaptar-se. Aquesta situació hauria de fer valdre encara més tant el paper que els agricultors han de tenir a l'hora d'abastir d'aliments la població amb la menor petjada de carboni possible, com el servei que poden fer mantenir el paisatge i els ecosistemes.
I, a més a més, conscienciar la població i els polítics de la necessitat d'assegurar el relleu generacional al camp.
A "Valor afegit" hem trobat una sèrie d'iniciatives que van en aquest sentit: pagesos que tornen a conrear terrenys abandonats a tocar de la ciutat ajudant així a evitar incendis, que cultiven oliveres en latituds que fins ara no era possible o que busquen maneres per fer front econòmicament a fenòmens meteorològics extrems cada cop més freqüents, i evitar així que desapareguin les explotacions.
Conrear els camps al mig de l'àrea metropolitana
A la serra de Collserola, a tocar de Barcelona, també s'hi cultiven mandarines. A Can Carlets van començar a recuperar la finca l'any 2000 i ara ja tenen 2.200 cítrics plantats. Ocupen la meitat de 3 hectàrees; l'altra meitat és bosc.
Venen tota la producció a un supermercat de productes ecològics, i ara també al barri... "a Montbau, a un petit comerç. Som a un quilòmetre del que és Barcelona, som quilòmetre zero", assegura el masover de la finca, Juan Viera.
Mantenir desbrossats i conreats espais com aquest dins del Parc Natural de Collserola, serveix, en el cas que hi hagués algun foc, per fer de tallafocs. L'investigador del CREA, el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals, Josep Maria Espelta remarca que "contra més contínues, contra més properes estiguin les masses forestals, més fàcil és la progressió de l'incendi més difícil és també l'actuació dels bombers per lluitar-hi".
Segons un estudi del CREAF, del que el bosc s'ha menjat caldria recuperar-ne 17.000 hectàrees de conreus i pastures de baixa combustió per protegir tota la regió metropolitana davant del foc. Una amenaça cada cop més evident en l'escenari de canvi climàtic, amb sequeres cada cop més freqüents.
"S'han de promoure polítiques actives que facilitin el relleu generacional i el retorn a totes aquestes pràctiques agràries. Aquesta és una feina i un repte que té l'administració", admet l'investigador Josep Maria Espelta
Oliveres tallafocs a Collserola
L'equip de la finca de Can Calopa, un centre especial de treball de la cooperativa l'Olivera que fa l'únic vi produït a Barcelona, també ha recuperat tres camps d'oliveres a la Serra de Collserola.
Un és a Sant Feliu de Llobregat, amb 300 oliveres. En l'última collita, hi han aplegat uns 1.000 quilos d'olives, la majoria arbequines i becaruda, una varietat de la zona.
"Aquesta finca era d'una família que la va deixar de cultivar fa unes dècades i ha volgut recuperar-la per mantenir com a mínim l'activitat agrària", explica el Carlos Cabrera, el responsable de camp de Can Calopa.
Ell ens mostra tota una superfície coberta pel bosc dins de la qual encara s'intueixen algunes oliveres:
"Aquí és un bon exemple de com el bosc s'ha menjat els abancalaments que hi havia amb oliveres. La versió urbana de Collserola és que és un bosc per gaudir del cap de setmana, però pensem que històricament Collserola ha estat cultivada en un percentatge molt més gran que l'actual."
Amb la recuperació d'aquests cultius d'oliveres el que s'està afavorint "és aquest mosaic agroforestal i evitem la continuïtat del bosc, que és un polvorí on el risc d'incendi cada cop serà més elevat", afegeix.
Les olives les porten al molí de l'Olivera a Vallbona de les Monges.
Pau Moragas és el responsable de producció de la cooperativa: "Nosaltres sempre diem que el gust és una eina potentíssima també de canvi cultural, de canvi social. Tot això serà possible si al final els ciutadans diuen 'l''oli de Collserola no només m'agrada molt i és molt bo per a la salut, sinó que estic fent que passin altres coses a la Serra de Collserola'".
Oliveres mil·lenàries i altres d'acabades d'arribar
A Ulldecona hi ha inventariades 1.379 oliveres mil·lenàries, és el municipi del món que en té més. Entre aquestes, la que es considera l'olivera datada més antiga, amb 1.710 anys de vida, a l'indret de la Farga de l'Arion.
En aquest entorn s'hi va organitzar fa uns mesos l'últim Congrés d'Oliveres Mil·lenàries del Territori Sénia, amb l'objectiu de posar en valor aquest patrimoni.
Ara, però, el canvi climàtic pot fer que les oliveres deixin de ser patrimoni exclusiu dels països mediterranis.
Fa uns 16 anys, un viticultor hongarès, Csaba Torok, va comprar tres oliveres a Espanya i les va plantar a les seves vinyes. Dues van morir cremades pel fred el primer hivern, però veient que la tercera anava fent, en va anar comprant més, fins a 200. De fet, no les volia per fer bonic, sinó per fer oli.
I el 2020 va aconseguir produir-ne: el primer oli verge de collita pròpia d'Hongria. Ell creu que amb els anys, el sud d'Europa ja no en podrà produir perquè hi haurà massa onades de calor i sequeres, i, en canvi, Hongria, cada cop té la meteorologia més adequada:
"No és cert que la millor ubicació per cultivar oliveres sigui la part més meridional d'Europa, que s'està convertint en un desert pel seu clima. Si, n'hi han tingut plantades durant segles, mil·lennis, però el que els va millor és un clima càlid amb un hivern suau i una quantitat de pluja mitjana".
Entre la pagesia i la jardineria
Això ha animat altres emprenedors a comprar oliveres del sud. Però el propòsit principal no és sempre fer oli, tot i que no deixa de fer il·lusió tenir-ne de fet a casa, artesanalment.
Aquí el que fan és cultivar les oliveres per vendre-les quan s'han fet grans i productives, un cop ben adaptades a l'entorn. És un negoci a l'alça.
Gabor Stix, oleïcultor, hi veu futur: "Els arbres estimen aquest clima, molt més que el d'altres països. Es podria pensar que Hongria no és apta per a la producció d'olives, però és perfectament adequada. I aquí cada vegada som més. No és només un o dos que s'hi apunten, creixem exponencialment".
Hi coincideix el viticultor Csaba Torok: "Per a mi, no es tracta d'un arbre decoratiu. Veig aquests arbres com a part integral del paisatge, aquí, en el futur".
Però tot plegat no s'atura aquí. Encara més al nord, a Eslovàquia, la venda d'oliveres també s'està disparant.
Istvan Vass, propietari d'un centre de jardineria, explica que veuen que "hi ha moltes oliveres plantades en jardins i s'hi adapten bé, no cal preocupar-se'n".
Però tot plegat no s'atura aquí. Encara més al nord, a Eslovàquia, la venda d'oliveres també s'està disparant.
Istvan Vass, propietari d'un centre de jardineria, explica que veuen que "hi ha moltes oliveres plantades en jardins i s'hi adapten bé, no cal preocupar-se'n".
Només l'últim any, al seu centre de jardineria han importat 25 camions plens d'oliveres provinents d'Espanya.
Solidaritat per fer front als estralls del canvi climàtic
A Lambesc, prop d'Ais de Provença, un grup d'enòlegs i propietaris de petits cellers s'han reunit per embotellar un vi molt especial. Es tracta d'un vi solidari amb les caricatures de 33 viticultors a l'etiqueta. De fet, són les seves caricatures.
Tot va començar el 2012, quan les vinyes d'un petit productor van patir una forta pedregada i en un quart d'hora va perdre tots els mil hectolitres de vi que hauria elaborat. La seva explotació estava en perill i un grup d'altres vinyataires van decidir ajudar-lo, com comenta Jean-Christophe Comor, enòleg propietari del celler Domaine del Terres Promises:
"Hem decidit alguns de nosaltres, de manera espontània, portar-li raïm o vi del nostre. Aquesta solidaritat, primer de tot, ha servit per salvar la seva explotació i, segon, ens ha donat la idea de concretar aquesta solidaritat creant una associació que es diu Rouge Provence, vi negre de Provença."
La primavera del 2023, una gelada històrica va afectar la vinya d'un altre de la trentena de membres l'associació, que també va perdre tota la collita.
Aquest gener han posat el punt final a la seva verema solidària amb l'etiquetatge, el segell dels taps i l'empaquetament de 1.700 ampolles magnum d'un litre i mig.
Pierre-François Terrat, enòleg del celler Domaine des Beates, diu que creuen que "cada viticultor ha de poder fer front a una pèrdua de fins al 50% per qualsevol tipus de desastre climàtic". Més enllà d'aquest llindar, diu, "les conseqüències poden ser catastròfiques per a la supervivència de la finca. És llavors que l'associació intervé per donar suport al viticultor in situ".
Cada final de setembre reuneixen el raïm tots el mateix dia, 100 quilos cadascun, per vinificar conjuntament el vi "plaer solidari" de l'anyada, i les vendes d'aquest vi serviran per ajudar el viticultor. Es tracta, doncs, d'una barreja de diferents varietats, climes i terres de tot Provença.
Phanette Fouques, enòleg del celler Domaine Chateau de Beaupré, comenta un dels atractius de la iniciativa. "El que trobo interessant d'aquests vins és que expressa realment l'essència de l'anyada. Tenim terrenys freds, tenim terrenys càlids, tenim tot tipus de terrenys i vins de diferents varietats, però encara podem intuir les característiques diferents de cada any. Anys molt concentrats, anys més afruitats, anys més àcids... És molt divertit veure com l'anyada influeix en cada vi", detalla.
Cada final de setembre reuneixen el raïm tots el mateix dia, 100 quilos cadascun, per vinificar conjuntament el vi "plaer solidari" de l'anyada, i les vendes d'aquest vi serviran per ajudar el viticultor. Es tracta, doncs, d'una barreja de diferents varietats, climes i terres de tot Provença.
Phanette Fouques, enòleg del celler Domaine Chateau de Beaupré, comenta un dels atractius de la iniciativa. "El que trobo interessant d'aquests vins és que expressa realment l'essència de l'anyada. Tenim terrenys freds, tenim terrenys càlids, tenim tot tipus de terrenys i vins de diferents varietats, però encara podem intuir les característiques diferents de cada any. Anys molt concentrats, anys més afruitats, anys més àcids... És molt divertit veure com l'anyada influeix en cada vi", detalla.
Una iniciativa que es va quedant curta
Els últims anys, però, han augmentat els episodis de calamarsa, de calor primerenca o les gelades tardanes, mentre baixaven les collites de tots plegats i no han pogut donar raïm a tothom.
Els guanys del vi solidari han servit per donar ajudes puntuals i fer campanyes de promoció. També a la Provença, els vinyataires són molt conscients que el canvi climàtic els està afectant de ple.
"De gelades, no n'havíem tingut una de tan violenta des del 1992, però el veritable problema és que les alteracions o les catàstrofes es repeteixen cada any. No és que cada any hagi de pedregar o hagi de gelar, però cada any hi haurà una cosa nova. Pot ser també la sequera, la calamarsa, les gelades, vet aquí...".
- ARXIVAT A:
- Crisi climàticaAgricultura
