Manifesta 15: impacte i necessitat d'aquesta Biennal artística a Barcelona

Haurà estat Manifesta un esdeveniment important per a Barcelona i la regió metropolitana? Un mes després de la inauguració d'aquesta Biennal nòmada europea, s'obren els interrogants i els debats en el sector artístic i cultural de la ciutat.

En el context europeu, Manifesta és un dels certàmens més rellevants, al costat de la Biennal de Venècia i la Documenta de Kassel. De moment, ja ha aconseguit mobilitzar 45.000 persones a les diferents seus, la majoria de les quals han optat per visitar les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs, el principal reclam de la Biennal. L'anterior edició, que es va celebrar el 2022 a Pristina, a Kosovo, va rebre 140.000 visitants al llarg dels dos mesos que dura l'esdeveniment.

Però més enllà de les xifres de públic, quin rastre deixarà a Barcelona i la regió metropolitana?
 

L'aposta per la regió metropolitana

Mai abans un esdeveniment artístic d'aquest pes internacional havia estès el seu radi d'acció a la regió metropolitana.

És l'edició més ambiciosa, com recalcava a la inauguració la directora del certament, Hedwig Figen, que recordava que la Biennal s'estén per un perímetre de 3.000 km quadrats i en una àrea on viuen 5 milions d'habitants. Fins ara s'havia celebrat sempre en una única ciutat.

El marc geogràfic de Manifesta 15 el delimiten el riu Besòs, el delta del Llobregat, la serra de Collserola i el Vallès, localitzacions que permeten abordar qüestions urgents, com els reptes ecològics de la ciutat en el context de canvi climàtic, les desigualtats socials o els problemes de mobilitat, un debat latent a Barcelona i l'àrea metropolitana.

La candidatura de Barcelona per Manifesta va ser impulsada pel govern municipal d'Ada Colau amb "l'aposta de la ciutat per descentralitzar la cultura".

16 seus al voltant de Barcelona

Manifesta ha decidit fugir del centre de la metròpoli i ha trobat llocs de debat en 16 seus com la fàbrica Roca Umbert de Granollers, el monestir de Sant Cugat del Vallès, la Caldereria de Cornellà de Llobregat, la casa Gomis de la Ricarda, al costat a l'aeroport del Prat, o la Seu d'Ègara, a Terrassa.

Tots els espais s'han omplert d'exposicions, que ens descobreixen artistes de l'escena internacional --el 60% són artistes estrangers-- i que també donen visibilitat a artistes del país, com Eva Fàbregas, que ha integrat les seves escultures orgàniques a l'antiga presó de Mataró.

O Mònica Rikic, al monestir de Sant Cugat del Vallès. En un entorn espiritual, el recorregut expositiu ens convida a reflexionar sobre un dels temes que planteja Manifesta: "Cuidar i ser cuidats." Rikic, Premi Nacional de Cultura, ha creat una instal·lació on es pregunta com serà la nostra vellesa i ha construït un robot que vol ajudar la gent gran en les tasques domèstiques.

8 milions d'inversió pública

Per Rikic, "un dels dubtes principals que Manifesta genera en el món artístic és si Barcelona necessita un esdeveniment com aquest i si cal invertir tants diners públics en una aposta com aquesta".

De fet, una de les crítiques que rep Manifesta és precisament l'alta inversió pública que ha exigit l'esdeveniment, tot i ser una iniciativa privada, amb seu als Països Baixos. El pressupost total de la Biennal és de 8,9 milions d'euros i 8 els han aportat les diferents administracions implicades (Ministeri de Cultura, Generalitat, ajuntaments i Diputació de Barcelona).

En canvi, hi ha qui veu Manifesta com una oportunitat d'or per posicionar Barcelona en el mapa de l'art contemporani internacional. De fet, la revista d'Artbasel, la fira de referència de l'art contemporani, publicava un article on afirmava que "amb el nou circuit de galeries, col·leccionistes més joves i ara la Biennal nòmada europea Manifesta, la capital catalana està passant un moment radiant en l'escena artística".

D'altra banda, hi ha qui creu que és una operació de colonialisme cultural. És el cas del crític i gestor cultural Ricard Planas, que explica que a "Catalunya hi ha un teixit cultural que està sota mínims i veure aquesta aportació tan important, de quasi 8 milions d'euros destinats a un esdeveniment cultural puntual, no deixa de sobtar". En aquest sentit, en un article publicat a la revista Bonart, que dirigeix, llançava aquest interrogant.

La coordinadora general de Manifesta, Gemma Segarra, aclareix que el pressupost públic s'ha destinat majoritàriament a "la producció de les obres d'art i a la infraestructura".

Nous espais per a l'expressió artística?

En referència als espais que ha obert Manifesta, com la Caldereria de Cornellà de Llobregat, una antiga nau de la fàbrica Siemens que ara s'ha habilitat com a espai expositiu, Planas diu que "malauradament, per dinàmiques turisticoculturals massa implementades, acaben sent foc d'encenalls que només té repercussió en aquest context". La Caldereria tornarà a tancar quan s'acabi l'esdeveniment, a finals de novembre.

A l'article publicat a La Vanguardia "Manifesta 15, l'art i la ciutat", el secretari d'estat de Cultura, Jordi Martí, llançava una idea agosarada i deia que "la tèrmica del Besòs podria convertir-se en la veritable ampliació del MACBA del segle XXI". "No és necessari consumir més espai públic del dens Raval, n'hi hauria prou amb començar a programar a l'edifici més icònic del nostre segle", afegia Martí. La idea ha generat sorpresa i controvèrsia en el sector.

Gemma Segarra assegura que l'esdeveniment tindrà impacte a llarg termini i Miquel Molina creu que un esdeveniment com aquest pot atraure "turisme cultural". Per esbrinar quina serà la rendibilitat de la inversió a Barcelona, Manifesta ha encarregat un estudi a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Esperen tancar havent rebut 200.000 visitants. 

Mentrestant, ja miren cap al 2026 i han engegat la maquinària per preparar la pròxima edició, que se celebrarà a la regió alemanya de Rin del Nord-Westfàlia, a Alemanya, i que tindrà un mediador creatiu català, l'arquitecte i urbanista Josep Bohigas.