Manifestacions al País Basc i Navarra per demanar la fi de la dispersió dels presos d'ETA

Víctimes de la violència d'ETA i del GAL reclamen respecte per a totes les víctimes del terrorisme com a pas decisiu per avançar cap a la convivència al País Basc
Redacció Actualitzat

Al País Basc i Navarra s'han convocat aquesta tarda prop de dos centenars de manifestacions en suport als presos d'ETA. Organitzades per la xarxa ciutadana Sare, aquest any i pel context de pandèmia s'ha decidit descentralitzar la mobilització que fins ara es feia a Bilbao i convocar-la a les tres capitals basques, a Pamplona i a més d'un centenar de poblacions.

La manifestació en suport als presos d'ETA va congregar al gener passat a Bilbao més de 65.000 persones, segons la policia municipal.

A la manifestació de Bilbao, els manifestants s'han dividit en quatre columnes per respectar la distància de seguretat per la covid:

Manifestacions a altres poblacions basques:

 

Prop de quatre anys després de la dissolució de l'organització armada ETA, la xarxa de suport als presos aposta per "arribar a un acord de mínims perquè totes les víctimes de totes les violències siguin subjectes de respecte, de reconeixement del dany causat i de la reparació".

El portaveu de Sare, Joseba Azkarraga, demana que es deixi d'utilitzar les víctimes "com un arma política contra l'adversari". Azkarraga ha afegit que s'ha de deixar de parlar d'ETA en present:

"A la dreta i a l'extrema dreta se li ha de recordar que ETA va deixar d'existir fa anys. Que no s'ha de parlar en present d'una organització inexistent."

 

Prèvia a les manifestacions de la tarda, aquest matí la xarxa ciutadana Sare ha convocat una taula rodona en què han participat representants del PNB, EH Bildu, ERC, Junts i d'organitzacions sindicals i socials. 

El PNB ha participat en la taula rodona del migdia, però s'ha desmarcat de les manifestacions de la tarda per considerar que poden afectar de forma negativa "la feina parlamentària" i la negociació política per aconseguir el final de la política d'excepció que s'aplica als presos d'ETA.

A la taula rodona hi han assistit l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell; el secretari general de Junts, Jordi Sànchez; la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, i diversos parlamentaris de la CUP.

La taula rodona ha comptat també amb la participació de tres víctimes d'ETA que donen suport a l'apropament de presos: Robert Manrique, víctima de l'atemptat d'Hipercor, Rosa Lluch, filla de l'exministre socialista Ernest Lluch, i Naiara Zamarreño, filla del regidor del PP d'Errenteria Manuel Zamarreño, tots dos assassinats per ETA. Han compartit taula amb altres víctimes de la violència política a Euskadi: Maider García, filla de Juan Carlos García Goena, assassinat pel GAL a Hendaia, i Idoia Zabalza, germana de Mikel Zabalza, torturat i mort mentre estava detingut a la caserna de la Guàrdia Civil a Intxaurrondo.

 

VÍDEOS RELACIONATS
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut