Manifestacions en més de 400 ciutats dels EUA en defensa del dret a l'avortament

Milers de persones -la majoria, dones- han sortit al carrer, aquest dimarts, a més de 400 ciutats dels Estats Units per defensar el dret a l'avortament.

Entre la multitud de lemes es podien llegir pancartes com "El meu úter, la meva decisió", "Mai més", "Traieu les vostres lleis del meu cos" o "Les vagines us va portar al món, les vagines votaran contra vosaltres".

Penjadors de filferro, una referència als avortaments il·legals amb què es reivindica el dret a interrompre l'embaràs (Reuters)

Algunes manifestants exhibien un penjador de filferro, referència directa als avortaments il·legals practicats fins a la legalització. D'altres anaven vestides com les dones esclavitzades de l'adaptació televisiva de la novel·la "El conte de la serventa", de Margaret Atwood.

Només aquest any, vuit estats han aprovat reformes legals que restringeixen o gairebé prohibeixen que les dones interrompin l'embaràs.

L'últim cas és Alabama, on la llei prohibirà avortar, fins i tot, a les dones víctimes de violació i permetrà condemnar a cadena perpètua els metges que practiquin avortaments.

En estats com Kentucky, Mississipí, Ohio o Geòrgia, les noves lleis impediran avortar a partir del moment que es detecti el batec del cor del fetus, cosa que pot passar abans que la dona arribi a saber que està embarassada.

Més enllà d'aquesta onada legislativa, en els últims anys diversos estats també han reduït l'accés de les dones a l'assistència necessària per poder avortar.

S'han fet manifestacions arreu del país, però l'escenari principal ha estat a Washington, davant del Tribunal Suprem, que el 1973 va establir que les dones tenen dret a interrompre l'embaràs arran del cas conegut com "Roe versus Wade".

Gairebé mig segle més tard, els governs republicans de diversos estats sembla que miren de forçar els jutges de l'alt tribunal a tornar a pronunciar-se sobre aquesta qüestió, aprofitant que ara hi ha una majoria conservadora.

Entre els manifestants d'aquest dimarts hi havia moltes dones joves, però també moltes dones grans, indignades per haver de tornar a sortir al carrer a defensar un dret pel qual ja van lluitar fa dècades.

No volen que les seves filles i netes resultin afectades per aquestes noves restriccions que, remarcaven, acaben perjudicant especialment les dones amb menys recursos.

A les mobilitzacions hi han participat també diversos aspirants demòcrates a la Casa Blanca en les eleccions de l'any que ve, que han donat suport a la causa.

L'alcalde de Nova York, Bill de Blasio, ha assegurat que "aquesta és una lluita per les nostres vides".

També hi ha intervingut, a Nova York, l'advocada i activista Gloria Allred, que ha explicat com als anys seixanta va avortar il·legalment i se'n va sortir perquè va acabar en un hospital després que hi hagués complicacions:

"Estava en una sala on hi havia altres dones que també havien fet un avortament il·legal. Tenia molta febre i estava "empaquetada" amb gel. La infermera em va dir: 'Això t'hauria de servir de lliçó.' La lliçó que vaig aprendre és que l'avortament ha de ser segur, legal, assequible i a l'abast."

La jornada de mobilització i protesta estava convocada per la Unió Americana de Llibertats Civils i diverses organitzacions de defensa del dret a l'avortament.

L'ONU demana accés a l'avortament

Coincidint amb aquesta mobilització multitudinària, l'Oficina dels Drets Humans de les Nacions Unides ha demanat al govern dels Estats Units que asseguri l'accés de les dones a un avortament segur.

Prohibir la interrupció de l'embaràs, afegeix l'ONU, aboca les dones a avortaments clandestins que posen en perill la seva vida.