Manifestants agredits recorreran l'amnistia dels policies: "El tracte inhumà no es pot amnistiar"

Les víctimes dels abusos policials de l'1 d'octubre del 2017 a Barcelona i les entitats personades com a acusació en els processos judicials han rebut amb impotència, decepció i rebuig l'amnistia per a 46 policies investigats per les càrregues que hi va haver a la ciutat.

Òmnium, Irídia i l'ANC ja han avançat que recorreran contra la decisió del jutjat d'instrucció 7 de Barcelona, que ha arxivat la causa perquè considera que les accions dels agents encaixarien com a màxim en un delicte de lesions i no serien prou greus per arribar a ser considerades tortures o tractes inhumans i degradants, delictes que queden fora de l'amnistia.

El jutge justifica l'aplicació de la norma en aquest cas perquè els fets, diu, estaven emmarcats en un objectiu policial, van ser d'escassa durada i no van continuar posteriorment, un cop els agents havien accedit als llocs de votació.
 

Marta Torrecillas, una de les agredides: "Estic decebuda, és injust"

La decisió judicial ha indignat Marta Torrecillas, que va patir una lesió a la mà en les càrregues de la Policia Nacional a l'escola Pau Claris. La Marta va denunciar que els agents van tirar-la escales avall, li van donar coces, li van doblegar un a un els dits de la mà i li van tocar els pits.

Un cop s'ha conegut la decisió del jutge d'amnistiar 46 policies, Torrecillas ha explicat a TV3 que no s'esperava aquest final per a un cas pel qual fa set anys que espera una resolució.

"Estic decebuda. És injust i crec que a tota la bancada política haurien de fer una reflexió de com han negociat i tractat aquesta llei." 

Altres actuacions policials desproporcionades que l'amnistia fa arxivar són la puntada de peu voladora a l'escola Pau Claris, els cops de porra a la cara d'una dona davant l'escola Mediterrània, una empenta amb el peu a un home que ja era a terra a l'escola Sant Antoni, o l'agressió a un votant a qui els agents van estirar les orelles.

Als votants que van ser ferits ara els queda la via civil i presentar una demanda per reclamar una indemnització econòmica.

En aquest enllaç pots recuperar el mapa audiovisual amb una recopilació d'imatges enregistrades durant la jornada del referèndum en diversos punts de votació, entre els quals allà on hi va haver càrregues policials:

Les entitats creuen que Europa els pot donar la raó

Cada jutge interpreta i aplica la llei d'amnistia, i això fa que mentre el Suprem n'ha deixat fora els líders de l'1 d'Octubre per la malversació, un altre jutge l'hagi validat ara en el cas de les polèmiques càrregues policials. 

Les entitats cíviques i socials personades en aquesta causa denuncien aquesta diferència de criteri i hi recorreran davant l'Audiència de Barcelona. El president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, assegura que no es quedaran de braços plegats.

"Denunciarem aquesta doble vara de mesurar que blanqueja la violència policial alhora que es nega aplicar com dilluns va manifestar el Suprem la llei d'amnistia."

L'1 d'octubre va deixar 1.066 persones ferides, segons les dades del Departament de Salut. D'aquestes, 268 van posar denúncia al jutjat a Barcelona, però no tots els casos es van poder investigar.

Les acusacions, com Irídia, van haver de lluitar per poder identificar els agents agressors i es van trobar amb una fiscalia reticent a tirar la causa endavant. La directora de l'entitat, Anaïs Franquesa, coincideix que les actuacions policials desproporcionades no es poden amnistiar. 

"La tortura i els tractes inhumans i degradants no es poden amnistiar i el que va passar l'1 d'Octubre a Barcelona --la mateixa resolució del jutjat d'instrucció ho diu-- pot ser constitutiu de delicte contra la integritat moral i la tortura."

Òmnium, Irídia i l'ANC creuen que Europa els pot donar la raó. Xavier Cruanyes, de l'Assemblea, recorda que el Tribunal Europeu de Drets Humans "ha considerat uns actes greus de vexació i agressió situacions com aquesta".

Rebuig dels partits independentistes

Esquerra considera que les actuacions més greus encaixen en delictes contra la integritat moral i tortures que, recorden, queden fora de la llei. També lamenten la doble vara de mesurar d'alguns jutges.

Des de la CUP, comparteixen que no es poden amnistiar els delictes pels quals s'investiga els policies perquè "són una ordre política de l'estat", segons ha explicat la diputada Laure Vega.
 

Ni penes de presó, ni d'inhabilitació

Els policies s'enfrontaven a possibles peticions de presó i inhabilitació. Ara els sindicats policials que rebutjaven l'amnistia, com Jupol, ho reben amb satisfacció.

"Estem completament oposats a la llei d'amnistia, però entenem, com a persones, els companys de la Policia Nacional que han estat durant anys vivint aquest calvari."

En un capítol a banda queden els sis agents acusats pel cas de Roger Español, que aquell dia va perdre un ull pel tret d'una bala de goma disparada per un policia nacional. Un cas més greu que sí que quedaria fora de l'amnistia, tot i que encara no se sap la decisió del jutge.