Mantes, meduses o més nius de tortugues: l'escalfament del mar canvia el Mediterrani

L'augment de temperatura està canviant el mar a tot el món. El Mediterrani no se n'escapa; tot el contrari, s'escalfa més ràpidament que la mitjana mundial. Aquesta mateixa setmana, la temperatura superficial mitjana diària ha batut diversos rècords, com els 27,65 graus registrats a l'Estartit, la temperatura més alta en aquesta zona en els últims 50 anys.

A més, s'està registrant un fenomen mai vist: les temperatures altes al mar ja no són esporàdiques, sinó que s'hi mantenen durant períodes llargs. I això, alerten els experts, té i tindrà conseqüències.

"Amb aquest escalfament progressiu, el Mediterrani segurament acabarà perdent l'estacionalitat. I això perjudicarà moltíssim moltes espècies que depenen ara d'aquesta estacionalitat", explica Xavier Salvador Costa, tècnic de la plataforma ciutadana Minka i de l'Institut de Ciències del Mar.

Tot plegat provoca, per exemple, que aquí s'estiguin veient espècies subtropicals i tropicals. Aquest estiu està sent especialment un exemple d'això. Fa tres mesos sorprenia la presència d'una manta de 3 metres parint a Calafell. Una espècie en perill d'extinció que fins ara no es veia a les nostres platges.

"La manta oceànica, que és pràcticament l'única que tenim de la família al Mediterrani, normalment viu molt a mar obert", afirma Costa. I alerta: "El que s'està veient amb aquest escalfament progressiu és que les poblacions que vivien més aïllades al mig del mar amb una temperatura més estable, s'estan començant a acostar i expandir cap a la costa".

La llista d'espècies és cada cop més llarga, però n'hi ha algunes que tenen més ressò mediàtic, com l'escurçana violeta que fa uns dies també va tenir una cria a la zona del bany del Fòrum de Barcelona; o la rajada que va obligar a tancar dues platges del Maresme.

L'any passat vam tenir un rècord de nius de tortuga babaua a Catalunya. I s'hi ha començat a veure la tortuga verda.

"Al mar, els forans som nosaltres"

"Els que ja som grans com jo, estem coneixent un mar diferent del que coneixíem de joves", afirma Jordi Ruiz, responsable d'Espècies Invasores i Projectes de Conservació, dins del Departament d'Acció Climàtica.

Per a ell, cal canviar la manera de tractar el nostre mar: "Hem de canviar la manera de conviure-hi, la pesca i el que mengem. Tenim una responsabilitat amb espècies amenaçades".

En aquesta línia, Xavier Salvador afegeix: "Nosaltres, al mar, som uns forans, l'espècie invasora. Per tant, hem d'intentar no malmetre el que hi ha". Segons ell, els animals que hi veiem, com pot ser una tintorera, "no ens haurien de generar pànic". "Ells estan a casa seva", diu.

També fa referència a les estrelles de mar: "Ara es veu molta gent que agafa estrelles de mar i les treuen per fe'ls-hi fotos. Això els crea un estrès que les pot matar"

I a les meduses: "Per què les traiem i les matem?", es pregunta. "Elles senzillament són portades pels corrents i, com que a nosaltres ens molesten, les matem". I afegeix: "Cada cop n'hi haurà més i hem de conviure-hi. Per exemple, deixar que les espècies que se les mengen es recuperin. I que així en regulin la població."

Un exemple és l'aparició de caravel·les portugueses, que va provocar cert pànic en algunes platges. Però que hi siguin és fruit de l'acció humana, l'escalfament global. I precisament les tortugues babaues se les mengen.

Amb tot, conclou: "Hem de ser conscients que estem en un mar canviant, no sabem com anirà evolucionant ni com acabarà l'escalfament progressiu."