Manuel Marchena, el jutge més controvertit del judici del procés

L'hemeroteca situa el jutge Manuel Marchena a prop del Partit Popular per fets com haver estat a l'ombra del polèmic fiscal d'Aznar, l'ultraconservador Jesús Cardenal, de qui seria la mà dreta a la secretaria tècnica.

Quan Zapatero arriba a La Moncloa i el cessa, Marchena ocupa un lloc discret al Suprem. Primer, com a fiscal, i després, com a jutge, ocupant una última cadira en el tribunal que apartarà Baltasar Garzón de la carrera judicial per les escoltes de la Gürtel.

Notícia relacionada: El Suprem rebutja per unanimitat apartar Marchena del judici del procés

L'arribada de Rajoy torna a acostar Marchena al govern de la mà de Gallardón, que el nomena assessor per reformar la llei d'enjudiciament criminal; aquella que convertiria la paraula "imputat" en un tabú, quan els pitjors anys de la corrupció assenyalaven els populars.

Per la porta gran

Acabada la feina, Marchena torna al Suprem per la porta gran. Perquè els vots de la majoria conservadora del Poder Judicial el farien el 2014 president de la sala segona, la sala penal. Era el candidat més jove i el menys expert. Però el favorit de Lesmes i també, per cert, de la vocal de Convergència i Unió.

A partir de llavors, la carrera més pública. Pels casos que va jutjar, com la condemna a Francesc Homs pel 9N. Per rebaixes de penes a Urdangarin o a Jaume Matas. Per l'arxivament de les escoltes entre Fernández Díaz i el director d'Antifrau, els vestits de Camps i recentment el màster de Pablo Casado.

I, esclar, per la tempesta del seu nomenament per al Poder Judicial, els whatsapps de Cosidó i la seva renúncia a un càrrec que quedava tenyit de massa matisos polítics.

Una decisió que li ha fet guanyar-se el reconeixement de molts membres de la carrera judicial. Perquè no tothom el considera un jutge polititzat. De l'home que ara presidirà el judici del procés també se'n diu que és un home de consens, tot i que és -segons diuen- el que té més poder a la judicatura.