Marató de negociacions bilaterals Estat-Generalitat: què hi ha sobre la taula
Les comissions bilaterals, previstes a l'Estatut, començaran a definir el nou model de finançament singular i solidari, la recaptació de l'IRPF a mans de l'Agència Tributària de Catalunya
Comença a partir d'aquest dilluns la marató de reunions de comissions que apleguen l'Estat i la Generalitat en una mateixa taula i que han de definir el futur model de finançament.
Unes reunions coordinades a la Generalitat pels consellers de Presidència, Albert Dalmau; Economia, Alícia Romero, i Territori, Sílvia Paneque, sota la supervisió del president Salvador Illa, però que ha implicat un total de 8 conselleries.
Per començar, trens i carreteres
La primera a seure a taula serà la Comissió d'Infraestructures, que ha de donar llum verda al traspàs de la línia R1, la del Maresme, aquest dilluns.
La consellera de Territori, Sílvia Paneque, va anunciar que el mes de febrer seria el mes de Rodalies, i es podrien anunciar nous traspassos en matèria de transport ferroviari o en el model d'organisme que haurà de gestionar Rodalies. Uns acords en què està treballant el secretari d'Estat de política territorial, Arcadi España.
A banda, s'avançarà en altres infraestructures. Una, la reivindicada pacificació de l'N-2 també al Maresme, començarà a prendre forma en aquesta reunió, així com l'impuls al desplegament de la fibra òptica perquè arribi al 100% del país.
Un dels punts que també es podria debatre és l'ampliació de la capacitat de transport de l'aeroport del Prat, un dels afers que complica més les relacions entre els partits progressistes a Catalunya.
El 24 de febrer començarà la setmana decisiva per la reforma del model de finançament, el compromís estrella en l'acord d'investidura entre Esquerra, els Comuns i el PSC, i que va rebre l'aval de Pedro Sánchez.
La primera reunió de transferències en 14 anys
Per un cantó es reuneix per primera vegada en 14 anys la Comissió Mixta de Transferències. Un lapse temporal notable, més si es té en compte que la sentència judicial que mutilava l'Estatut de Catalunya votat en referèndum s'havia produït 5 mesos abans de la reunió del novembre del 2010.
A banda del traspàs de la inspecció de treball i la gestió del litoral, la transferència estrella en aquella última reunió va ser la del servei regional de Renfe.
Per tant, aquesta primera reunió en tres lustres podria comportar novetats en el desplegament de l'Estatut en matèries com ensenyament, agricultura, universitats, justícia o seguretat ciutadana.
En aquest aspecte, es podria avançar perquè els Mossos d'Esquadra gestionessin la seguretat de ports i aeroports, una reivindicació d'Esquerra Republicana que manté que el govern de Pere Aragonès ja havia pactat amb el president del govern espanyol.
Una reunió que ha de culminar el treball que s'ha estat fent de manera coordinada des de fa mesos, segons va dir el ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, en la trobada prèvia per impulsar les reunions amb el conseller Dalmau.
Política fiscal, de Barcelona a Madrid i viceversa
Però sobretot, el dia 24 es reuneix, després de tres anys sense fer-ho, el principal òrgan de relació i impuls polític entre les dues administracions, la Comissió Mixta Generalitat-Estat.
Aquí, una delegació catalana encapçalada pel conseller de Presidència, Albert Dalmau, i per la consellera d'Economia, Alícia Romero, posaran sobre la taula la proposta de finançament singular i solidari que impulsa el president de la Generalitat. Es tracta d'un dels compromisos de l'acord d'investidura amb Esquerra i Comuns: tenir-lo enllestit el primer semestre d'aquest any.
Les trobades en l'àmbit econòmic es traslladaran a Madrid dimecres, dia 26. Allà es reunirà el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) que aplega els consellers d'Economia de totes les comunitats de l'anomenat règim comú.
Una reunió que ja va ser anunciada per Pedro Sánchez en la darrera cimera de presidents de regions i nacionalitats a Santander per condonar el 20% del deute contret pels governs autònoms amb el Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) de l'Estat.
Una iniciativa també pactada amb Esquerra Republicana per a la investidura de Salvador Illa l'estiu passat i que, en un principi, va ser criticada pel Partit Popular tot i haver-se generalitzat a totes les comunitats.
Amb tota probabilitat el CPFF posarà també a debat la proposta catalana de finançament singular i solidari. Una proposta que tampoc serà gens fàcil pels governs català i espanyol, que hauran de convèncer les comunitats governades pel Partit Popular que el nou model respectarà la singularitat de tots i que -a més- ningú sortirà perjudicat en el repartiment, com proposa Salvador Illa quan parla de prosperitat compartida.
La consellera Romero podria trobar en el CPFF la complicitat de les comunitats a les quals no es respecta el principi d'ordinalitat. És a dir, que aporten més del que reben, en especial València i les Illes. Però també d'altres amb les seves singularitats, com les Canàries o, fins i tot, Galícia.
Un cop acabada la cimera autonòmica d'economia, que ja haurà deixat entreveure el futur d'aquest nou model de finançament, dos dies després, el 28, es reunirà la Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals (CMAEF) a Barcelona.
La trobada hauria de servir per avançar, tant en el desplegament del finançament singular que s'hagi pogut acordar en el CPFF, com en el model de gestió i recaptació tributària. El secretari d'Estat d'Hisenda, Jesús Gascón, és el principal interlocutor del ministeri en aquest afer.
El repte d'aconseguir que l'Agència Tributària de Catalunya tingui la capacitat íntegra de recaptar l'IRPF del 2026 és el principal compromís irrenunciable que ha posat Esquerra Republicana al nou govern. Per això, Oriol Junqueras s'ha mostrat inflexible en aquest punt per poder parlar de qualsevol altre acord, com per exemple els pressupostos.
El president de la Generalitat ja ha advertit que no serà fàcil, però tant ell com la consellera Romero han repetit la voluntat de complir tots i cadascun dels acords d'investidura, tant amb els republicans com amb els comuns.
I enmig d'aquesta onada negociadora, el paper de Junts també pot tenir el seu moment de protagonisme. Els de Puigdemont han amenaçat sovint de trencar relacions si no es compleixen els principals acords d'investidura de Pedro Sánchez, com són el traspàs de competències d'immigració, o l'oficialitat del català a Europa.
