Marchena a Salellas per un testimoni: "Això és un insult per als membres del tribunal"

Manuel Marchena ha acusat aquest dijous l'advocat Benet Salellas d'insultar el tribunal que ell presideix, el que està jutjant al Suprem els líders independentistes acusats de rebel·lió.

El president del tribunal ho ha dit quan Salellas interrogava el catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Barcelona Enoch Albertí, que va formar part del consell assessor que va elaborar el Llibre Blanc de la Transició Nacional.

Enoch Albertí, aquest dijous al Tribunal Suprem

"L'autodeterminació en sentit intern"

A preguntes de Salellas, de la defensa de Jordi Cuixart, que n'havia demanat el testimoni, Albertí ha detallat com aquest llibre blanc va analitzar el dret d'autodeterminació en el cas de Catalunya.

El catedràtic ha diferenciat entre l'autodeterminació "externa" de territoris colonitzats i "l'autodeterminació en sentit intern".

Llavors Marchena l'ha tallat i s'ha adreçat a Salellas:

"El que no podem fer... Jo no puc permetre amb passivitat que el judici es converteixi en una dissertació d'un constitucionalista. Això és un insult per als membres del tribunal."

"El que no podem permetre, i vostè ho sap, és que el judici es converteixi en una lliçó d'un constitucionalista als magistrats del Tribunal Suprem sobre la dimensió interna i externa del dret d'autodeterminació."

"En conseqüència, les seves preguntes, sisplau, dirigeixi-les, com les estava fent en un començament, sobre la naturalesa del llibre blanc, sobre si era un full de ruta, si no era un full de ruta, i si tenia per missió inspirar o no una determinada política."

Salellas ha negat que hi hagués la intenció d'insultar el tribunal, i ha estat d'acord amb Marchena que els testimonis no poden convertir-se en "pèrits jurídics".

En aquest sentit, ha admès que el sistema judicial espanyol no permet aquest tipus de peritatge.

L'advocat Benet Salellas, adreçant-se a Manuel Marchena aquest dijous al Tribunal Suprem

Un "informe acadèmic", no un "full de ruta"

Tant Albertí com Joan Vintró, també catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Barcelona i membre del consell que va elaborar el llibre blanc, han negat que aquest document fos un "full de ruta per a la independència".

Tots dos l'han descrit com un "informe acadèmic" per analitzar els escenaris possibles per al procés sobiranista, i han insistit que en cap cas era un "document d'estratègia política".

"Res a veure amb un acte de coacció"

En aquest sentit, Benet Salellas ha preguntat a Vintró per un fragment del llibre blanc sobre "la societat mobilitzada" que la Fiscalia ha inclòs en el seu escrit d'acusació, i el catedràtic ho ha vinculat únicament amb la "legitimació política":

Salellas: "En l'escrit d'acusació del ministeri fiscal es transcriu un paràgraf que parla de "la societat mobilitzada com a factor decisiu per forçar la negociació amb l'Estat". Ens pot explicar el context d'aquesta afirmació, en el sentit de a quin tipus de mobilització i quin tipus d'acte de força es refereix aquest redactat concret del llibre blanc?"

Vintró: "La consideració que es fa a la mobilització política en el llibre blanc no té res a veure amb un acte de coacció. És, simplement, el plantejament de la necessitat que qualsevol objectiu polític o qualsevol plantejament polític de certa transcendència ha de gaudir del més elevat possible grau de legitimació política. I, per obtenir això, cal que hi hagi una sensibilització política i una mobilització política per garantir aquesta legitimació política."

Marchena talla un segon "peritatge jurídic"

En l'interrogatori a Vintró, l'advocada Olga Arderiu, defensora de Carme Forcadell, ha aprofitat que el testimoni va ser lletrat del Parlament de Catalunya per fer-li preguntes sobre el funcionament d'aquest.

En concret, li ha preguntat si la mesa del Parlament podia vulnerar la Constitució si es negava a tramitar una iniciativa política, i Marchena també l'ha tallat.

Ho ha argumentat reiterant que li estava "exigint un peritatge jurídic":

Arderiu: "Si no, es podria conculcar l'article 23 de la Constitució?"

Marchena: "Estem parlant d'aprofitar el testimoni que pot oferir el declarant per a qüestions fàctiques, de la seva participació en el llibre blanc... Tot el que en definitiva ha reflectit. Però vostè ja li pregunta si una determinada decisió va violar o no un article... Ha d'entendre que això no és correcte."

Arderiu: "Retiro la pregunta. Però també va ser proposat en la seva condició de lletrat."

Marchena: "És un problema de la... no vull fer servir la paraula... impertinència de la pregunta, que és la pregunta, allò impertinent. Està preguntant si hi va haver o no infracció legal d'un precepte del reglament del Parlament. I això és el que és exigir-li un peritatge jurídic que ja en el seu moment ha de valorar la sala."

L'advocada de Carme Forcadell, Olga Arderiu, aquest dijous al Tribunal Suprem

"Són preguntes que s'han permès a les acusacions"

Marchena ha tornat a interrompre Arderiu per una altra pregunta a Vintró sobre el funcionament del Parlament, i l'advocada s'ha queixat que és un tipus de preguntes que les acusacions han pogut fer sense problemes:

Arderiu: "Les iniciatives legislatives populars tenen uns requisits específics establerts en les lleis específiques per decidir si s'admeten a tràmit o no per la taula?"

Marchena: "Estem una altra vegada en l'exigència dels requisits per una iniciativa que regula el reglament del Parlament, que està regulat en les..."

Arderiu: "Però sí que són preguntes que s'han permès fer a les acusacions, i a aquesta mateixa lletrada..."

Finalment Arderiu no ha pogut fer la pregunta.

Joan Vintró, aquest dijous durant la seva declaració al Tribunal Suprem

Martí i Armadans testifiquen a favor de Raül Romeva

Entre els testimonis d'aquest dijous al matí, demanats tots per les defenses, hi havia Fèlix Martí, fundador i exdirector del Centre UNESCO de Catalunya, que ha explicat que coneix Raül Romeva de fa dècades, i ha destacat que sempre ha estat coherent amb els principis pacifistes.

Jordi Armadans, aquest dijous testificant al Tribunal Suprem

També el director de la Fundació per la Pau Fundipau, Jordi Armadans, ha testificat en favor de Romeva i la seva trajectòria pacifista.

Armadans, que l'octubre del 2017 va ser un dels fundadors de la plataforma En Peu de Pau, ha assegurat que es va crear per constatar que les mobilitzacions sobiranistes sempre havien estat pacífiques i amb la intenció que no ho deixessin de ser.

L'alcaldessa del poble d'Oriol Junqueras

L'alcaldessa de Sant Vicenç dels Horts, Maite Aymerich, ha explicat com l'1-O Oriol Junqueras no va poder votar al col·legi que li tocava perquè els Mossos hi van impedir la votació.

Aymerich ha dit que Junqueras va anar a votar a un altre col·legi, i ha assegurat que al poble no va haver-hi "violència ni ferits".

A preguntes d'Andreu Van den Eynde, l'alcaldessa ha fet un repàs del que va passar el dia del referèndum, i quan s'ha estès detallant el projecte polític engegat per Junqueras al poble, Marchena l'ha frenada.

El president del tribunal també ha frenat el fiscal Jaime Moreno quan li ha preguntat a la testimoni si no sabia que el referèndum estava prohibit, perquè ha considerat que li demanava que fes una valoració política.

La "diplomàcia pública" del Diplocat

Gerardo Pisarello, aquest dijous testificant al Tribunal Suprem com a exmembre del patronat del Diplocat

Les declaracions d'aquest dijous han començat amb els testimonis de 4 antics integrants del patronat del Diplocat: Gerardo Pisarello, Daniel Garcia, Antoni Millet i Jacint Jordana.

Tots en formaven part com a representants de les entitats que presidien o encapçalaven, i tots han confirmat que és una entitat que es dedica a l'anomenada "diplomàcia pública".

A preguntes de les defenses, que havien demanat el seu testimoni, han detallat que això és diferent de la diplomàcia convencional i que l'entitat tenia total autonomia respecte el govern de la Generalitat.

A preguntes de les acusacions, han negat que el Diplocat participés en l'organització del referèndum, i han assegurat que els debats que promovia eren plurals i s'hi expressaven opinions de tota mena.

També han admès que el patronat només feia una supervisió general de les activitats del Diplocat, i que el consell executiu i el director general prenien les decisions del dia a dia.