Marchena diu adeu a la presidència de la sala segona del Suprem però no a la seva influència

Manuel Marchena plega com a president de la sala segona del Tribunal Suprem després d'una dècada marcada pel judici del procés. Per llei, Marchena no pot optar a un tercer mandat. Ara continuarà com un membre més de la sala que s'encarrega de les causes contra els aforats, tot i que a ningú se li escapa que continuarà sent un dels seus magistrats més influents.

Nascut a Las Palmas de Gran Canària, Marchena va estudiar a Deusto i va optar inicialment per la carrera fiscal. L'any 2003 es va convertir en el fiscal de sala més jove d'Espanya.

Va jurar el càrrec de fiscal en cap de la secretaria tècnica de la Fiscalia General de l'Estat a la mateixa sala de plens del Tribunal Suprem, on, 16 anys després, presidiria el judici que ha marcat la seva trajectòria, el judici del procés.

Judici del 9N contra Homs

Manuel Marchena ha estat una dècada al capdavant de la sala segona, dos mandats de cinc anys. En el seu primer mandat, l'any 2017, va presidir el judici contra Francesc Homs pel 9N.

D'aquelles sessions va quedar un episodi que ja avançava el to que imprimiria Marchena en el judici del procés. Homs es va queixar perquè considerava que el fiscal Jaime Moreno l'interrompia:

"Acabo la resposta si vostè m'ho permet, perquè potser no li interessa...", va dir l'exconseller. I Moreno va contestar: "Per descomptat que m'interessa".

Però Homs va insistir: "És que a casa meva em van ensenyar que un havia d'esperar que l'altre acabés per poder repreguntar...". És aquí on Marchena va saltar contra Homs amb un contundent:

"Això no és casa seva, això és el Tribunal Suprem."

Un any després, el novembre del 2018, va esclatar la polèmica que va frustrar el nomenament de Marchena com a president del Poder Judicial i del Tribunal Suprem.

Nomenament frustrat a presidir el CGPJ i el Suprem

El PSOE i el PP havien pactat el seu nom, però un whatsapp del llavors portaveu popular al Senat, Ignacio Cosidó, va portar el president de la sala segona a renunciar-hi.

Cosidó es va vantar que, amb Marchena, podrien continuar controlant per darrere la sala segona, que en pocs mesos havia de jutjar el procés. I Marchena hi va renunciar per defensar la seva independència.

A la carta que va fer pública va destacar que mai havia "concebut l'exercici de la funció jurisdiccional com un instrument al servei d'una o altra opció política per controlar el desenllaç d'un procés penal". 

També va subratllar que la seva trajectòria havia estat presidida per la independència, i que l'examen de les seves resolucions era la millor mostra que mai havia actuat "condicionant l'aplicació del dret a l'opció política del querellat o denunciat". Per tots aquests motius, Marchena rebutjava ser inclòs entre els candidats a la presidència del CGPJ i del Tribunal Suprem.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va afirmar llavors que la renúncia de Marchena demostrava la seva idoneïtat per al càrrec. "Demostra la seva professionalitat i el seu prestigi. Lamento que hàgim perdut una persona de tanta categoria".

El judici del procés

Amb el pacte per al seu nomenament frustrat, Marchena va seguir on era, i va acabar presidint el judici del procés. Una vista històrica, televisada al llarg de sis mesos, sens dubte el judici més important dels que s'han viscut a Espanya els últims anys.

Les sessions van començar el 12 de febrer del 2019 i van acabar el 12 de juny d'aquell mateix any, quan Marchena va pronunciar aquell:

"Moltíssimes gràcies a tots, vist per a sentència."

Una sentència que va arribar el 14 d'octubre, amb penes de fins a 13 anys de presó per als líders del procés.

Acabat el judici, Marchena deixa de ser una presència diària a les pantalles, però continua parlant a través de les resolucions de la sala.

Marchena, després del judici del procés

El maig del 2021, el Suprem es va oposar a la concessió dels indults. Els magistrats van considerar que no es va vulnerar el principi de proporcionalitat de les penes, i que no hi havia cap prova o indici de penediment per part dels condemnats. L'informe del Suprem era preceptiu, però no vinculant i, de fet, un mes després el govern espanyol va concedir els indults.

"La justícia ha acabat la seva feina i és el temps de la política", va subratllar la llavors ministra portaveu del govern espanyol, María Jesús Montero.

I de la política va venir també la llei que tenia com a objectiu acabar amb l'etapa del procés, la llei d'amnistia.

"Finalitzar l'execució de les condemnes i els processos judicials que afecten totes les persones, sense excepció, que van participar en el procés independentista", diu el preàmbul de la norma.

Però l'última paraula és dels tribunals, molt singularment el Suprem. I aquí també la veu que mana és la de Marchena.

En reiterades resolucions la sala segona s'ha mostrat contrària a aplicar l'amnistia al delicte de malversació. El Suprem considera que hi va haver benefici personal de caràcter patrimonial, i que això queda exclòs de l'amnistia.

Però una interlocutòria escrita per Marchena sempre ve amb missatges afegits, i en aquesta resolució, del 30 de setembre, no es va estar de dir que els jutges no són una "boca muda" i que el legislador no pot pretendre que abdiquin de la seva funció i es dediquin a executar sense més ni més el mandat dels polítics.

La influència de Marchena continuarà

Al Tribunal Suprem ningú dubta de la influència que continuarà tenint Manuel Marchena, tot i que no seguirà ni un dia més del 5 de desembre al capdavant de la sala.

Marchena ja ha anunciat que no vol continuar com a president en funcions mentre el CGPJ decideix qui serà el seu substitut. Així que la presidència en funcions l'assumirà el magistrat més antic, Andrés Martínez Arrieta, que també és un dels dos candidats que opten al càrrec.

L'altre és Ana Ferrer, considerada progressista, que va aspirar sense èxit a la presidència del CGPJ i del Tribunal Suprem. Tant Martínez Arrieta com Ferrer van formar part del tribunal del Suprem, però Ferrer es va distanciar dels seus companys perquè va ser l'única que va discrepar de la no aplicació de la llei d'amnistia.

Marchena s'aparta dels focus, però els focus no deixen la sala segona, que ara mateix té sobre la taula qüestions tan mediàtiques com el cas Ábalos i la causa contra el fiscal general de l'Estat. 

I des de l'ombra, Marchena continuarà influint, perquè, com ja va demostrar amb la seva renúncia del 2018, la influència no és només una qüestió de càrrecs.