Marchena talla les preguntes a Pérez de los Cobos sobre les "càrregues policials" l'1-O

El coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos ha continuat aquest dimecres la seva declaració, després que aquest dimarts respongués a les preguntes de les acusacions i també a una de les defenses.

En aquesta declaració, Pérez de los Cobos va assegurar que l'actuació dels Mossos durant l'1-O va estar "encaminada a facilitar" el referèndum.

També va afirmar que la Guàrdia Civil i la Policia Nacional van fer un "ús exquisit de la proporcionalitat" en l'ús de la força davant d'un "grau de virulència" que el va sorprendre.
 

Marchena impedeix repreguntar sobre les "càrregues policials"

Durant l'interrogatori de Jordi Pina, advocat de Jordi Sànchez, Pérez de los Cobos ha repetit el que va declarar el dia anterior, que l'1-O no hi havia hagut càrregues policials.

L'advocat de Jordi Sànchez, Jordi Pina, escolta el president del tribunal, Manuel Marchena

Pina ha repreguntat exposant una de les situacions que es van produir en un dels col·legis electorals, però el president del tribunal, Manuel Marchena, ha impedit que el testimoni respongués:

Jordi Pina: "20 o 25 funcionaris policials, amb els seus escuts, els cascos i les defenses reglamentaris a la mà, corrent en direcció a una sèrie de ciutadans amb les mans aixecades davant d'un col·legi electoral, és una càrrega policial?"

Manuel Marchena: "A veure, senyor lletrat. Ell es mou en el pla tècnic i ha donat una resposta. És probable que aquesta resposta formi part de la normalitat d'aquest procés."

Pina ha intentat insistir perquè el testimoni respongués a la pregunta, però Marchena l'ha tallat reiteradament, desautoritzant-lo i insistint que la pregunta no era pertinent.
 

L'elecció dels col·legis electorals

Preguntat per com s'havien escollit els col·legis electorals en què van intervenir la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, Pérez de los Cobos ha dit que es van distribuir segons les demarcacions que hi havia abans del desplegament dels Mossos.

Pel que fa a l'elecció concreta d'escoles, el testimoni ha assegurat que això ho van decidir els caps de les unitats d'intervenció:

"Aquesta distribució general després va descendint amb una distribució en àrees i una distribució en sectors. Cada sector estava assignat a una unitat d'intervenció i era el cap de la unitat d'intervenció el que, coneixedor d'aquesta demarcació, havia de fer l'estudi i definir, en funció dels criteris d'eficàcia que marcava la instrucció 4/2017, quins eren els locals que considerava més idonis per intervenir."

"Resistència passiva" vs. "resistència activa"

Durant l'interrogatori fet per Àlex Solà, de la defensa de Jordi Cuixart, Pérez de los Cobos ha intentat respondre a la pregunta de quina diferència considera que hi ha entre "resistència passiva" i "resistència activa":

Àlex Solà: "Ens pot il·lustrar, o almenys a aquest lletrat, de quins elements fàctics establien la frontera entre una hostilitat que es podia intervenir i una en què valia més la pena avortar?"

Diego Pérez de los Cobos: "Això ho decidia el cap de la unitat que era al local."

Àlex Solà: "Té elements fàctics que puguin il·lustrar-nos a què es refereix amb resistència passiva sense policia al davant, i a resistència activa quan hi ha la policia?; quina és la diferència de l'actitud de la gent?"

Diego Pérez de los Cobos: "Poso un exemple. La resistència, aquesta passiva inicial, és gent asseguda als accessos i ocupant-los. El pas a activa és quan apareix l'actiu policial; aquesta gent deixa d'estar asseguda a terra, es posa dreta i comencen a conformar un bloc humà, a distribuir tasques; hi ha algú que comença a distribuir responsabilitats i n'hi ha alguns que assumeixen el paper de fustigació cap a aquesta unitat."

Àlex Solà: "I sobre fustigació, ens podria il·lustrar?"

Diego Pérez de los Cobos: "Hi ha infinitat de casos d'assetjament, de vegades amb insults, amb llançament d'objectes, agressions..."

L'advocat Àlex Solà, de la defensa de Jordi Cuixart, aquest dimecres al Tribunal Suprem

En aquest sentit, Solà li ha preguntat si hi havia agents que portessin equips de gravació de vídeo a l'uniforme policial durant l'1-O, i el testimoni li ha dit que sí, però no ha sabut explicar per què aquestes gravacions no s'han afegit a la documentació del procés:

"No sé per què no s'han adjuntat les imatges subjectives dels policies als atestats de l'1 d'octubre."