Una marea verda en defensa de l'escola en català reclama blindar la immersió
- TEMA:
- Educació
Mobilització en defensa de l'escola en català, aquest dissabte, al centre de Barcelona.
Convocada per la plataforma Somescola, integrada per una cinquantena d'entitats, ha omplert el passeig de Sant Joan amb una marea verda sota el lema "Ara i sempre, l'escola en català", que ha transcorregut entre la plaça de Tetuan i l'Arc de Triomf.
Segons estimacions de la Guàrdia Urbana de Barcelona, hi han participat 35.000 persones.
En arribar a l'Arc de Triomf ha continuat més enllà, omplint el passeig de Lluís Companys, davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), on s'ha llegit un manifest i s'ha fet una foto de família amb cinquanta representants de les entitats.
L'acte també ha tingut el suport dels cantants Joan Dausà, Suu, Meritxell Neddermann, i Júlia Blum i Sara Roy, que hi han actuat.
Crida a la mobilització
El manifest, que han llegit una mare integrant d'una AFA, una estudiant i una docent, fa "una crida al conjunt de la societat catalana a mobilitzar-se per defensar el model educatiu català".
A més, insta les institucions del país a "blindar aquest consens de país aprofitant el marc polític generat per una majoria àmplia del Parlament amb el Pacte Nacional per la Llengua", i insta també el govern espanyol "a respectar aquests grans acords, avalats també legislativament per una àmplia majoria parlamentaria".
El manifest també defensa que l'escola catalana és fruit d'un gran consens social i facilita la cohesió i la igualtat d'oportunitats i la construcció d'una societat democràtica i lliure.
Aquesta mobilització, la primera de Somescola des de 2018, és la resposta del sector educatiu a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de fa un any que estableix que els percentatges de classes en català i en castellà "no podran ser inferiors al 25% en un i altre cas", ratificada pel Tribunal Suprem en desestimar el recurs que hi havia presentat la Generalitat.
"No trobareu cap alumne que no domini el castellà"
Des del sindicat majoritari USTEC-STEs, Iolanda Segura ha demanat que el govern sigui "valent i ferm" i legisli per garantir la immersió lingüística i que el català sigui la llengua vehicular a l'escola.
Ha remarcat: "No trobareu cap alumne que en acabar la seva escolarització no domini el castellà; en canvi, sí que estem coneixent que el català en els centres educatius és una llengua minoritzada que ha perdut ús social", una situació que, ha afegit, "s'ha de poder revertir".
També ha defensat que "uns jutges no han de decidir quina és la llengua que s'ha d'utilitzar en el sistema educatiu".
En aquest mateix sentit, Òscar Escuder, president de Plataforma per la Llengua, ha valorat que "és impropi d'una democràcia com cal que un sistema judicial es dediqui a potinejar un sistema educatiu avalat pel Parlament i per la societat" i que és "un model de cohesió social que no segrega per llengües".
"Una llengua que ens porta cohesió"
Escuder ha demanat "un pla integral de país sobre la llengua" i ha adreçat un missatge a tothom per demanar "ser exigents" i que el model d'escola catalana funcioni millor.
Des de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, Pilar Gargallo ha reivindicat: "El dret a tenir una llengua que ens porta a la cohesió social, que no ens genera problemes als centres, que és la llengua de tots i que no hi volem renunciar."
A més, ha remarcat que l'escola no separa els infants per motius de llengua i ha demanat "amplis consensos" i "treure la política fora de les aules" per aconseguir una escola "transformadora que dota d'oportunitats els infants i joves".
Canet, a l'onada verda
L'entrada en vigor de la sentència del TSJC ha posat el focus sobre l'escola Turó del Drac, de Canet de Mar, al Maresme, on una família de P5 ha demanat el 25% per al seu fill.
Aquesta setmana, l'AFA de l'escola ha denunciat el "relat fals" que s'ha fet des de diversos mitjans i també per part d'alguns líders polítics i ha negat hi hagi cap campanya d'assetjament a la família.
També ha explicat que el projecte lingüístic va ser consensuat el 2019 i ha lamentat que ningú ha utilitzat els canals interns de l'escola per demanar cap canvi.
Aquest dissabte, una representació de Turó del Drac ha participat en l'onada verda de Somescola. També ho han fet diversos càrrecs polítics i institucionals d'aquest municipi.
El cas de Canet, però, no és l'únic ni el primer, perquè una vuitantena de centres han aplicat el 25% arran de demandes presentades per famílies.
En la mobilització convocada per Somescola també hi ha participat una representació del govern, encapçalada pel president, Pere Aragonès.
L'origen: un recurs de Wert
La sentència del TSJC que estableix l'obligatorietat d'impartir almenys un 25% de les classes en castellà té l'origen en el recurs presentat el 2015 pel Ministeri d'Educació, que aleshores dirigia José Ignacio Wert, en considerar que la Generalitat estava "incomplint l'obligació legal de garantir l'ensenyament en castellà com a llengua vehicular normal" a l'escola en no haver "fixat l'ús del castellà en proporció raonable per a la seva impartició ordinària a les aules".
El TSJC va estimar aquesta pretensió de fixar un mínim, però va rebutjar la resta del recurs, en què es demanava la modificació dels impresos de preinscripció per poder demanar el castellà com a llengua vehicular.
En aquest sentit, la sentència recorda que l'Estatut i la llei d'educació estableixen "un sistema d'una única línia bilingüe, sistema que exclou per la seva pròpia naturalesa la llibertat d'opció per part dels usuaris".
Querella contra Casado
D'altra banda, Junts ha presentat aquesta tarda una querella contra el líder del PP, Pablo Casado, per un presumpte delicte d'injúries, calúmnies i incitació a l'odi.
Li retreuen que les paraules que va dir divendres, on assegurava que a Catalunya no es deixa anar al lavabo als nens si parlen castellà, només busquen fomentar l'odi entre la ciutadania i també cap als docents. Des del govern també estudien emprendre mesures legals.
- ARXIVAT A:
- Educació Català TSJC Tribunal Suprem