Margaret Hamilton: la dona que va portar l'home a la Lluna

Faltaven menys de tres minuts perquè el mòdul Eagle es posés a la Lluna quan es va encendre, per cinquè cop, una alarma en l'ordinador de bord. En pocs segons calia decidir si s'avortava l'aterratge o es continuava endavant, si en l'últim moment es renunciava a culminar un viatge històric que s'havia començat a preparar vuit anys abans.

Van ser tot just uns breus instants, però plens de tensió. Una vertiginosa roda de consultes amb els controladors va fer decidir al director del vol l'ordre que s'havia de transmetre als astronautes: "Go", endavant. Prosseguia la part final del viatge que permetria a Neil Armstrong i Buzz Aldrin trepitjar per primer cop el nostre satèl·lit.

Armstrong i Aldrin eren les cares més visibles d'una missió que va tenir aquest final feliç gràcies a una dona que, tot i no aparèixer a les fotografies, va fer una feina essencial en un equip majoritàriament masculí. Era Margaret Hamilton, directora de la Divisió d'Enginyeria del Software del Laboratori d'Instrumentació del Massachusetts Institute of Technology (MIT). Va ser ella qui va dirigir el desenvolupament del programari de navegació per al Programa Espacial Apollo.

Si aquells moments de crisi es van superar va ser per alguns elements que ella i el seu equip van incloure en el programa. El problema era que Aldrin havia activat una antena que no era imprescindible per a l'allunatge i l'ordinador rebia més dades de les que podia processar. Hamilton i el seu equip havien introduït un disseny que permetia a l'ordinador avisar que estava saturat i decidir, ell mateix, centrar-se només en les prioritàries en cada moment.

Per això, l'ordinador es va centrar en la maniobra d'aterratge. I l'Eagle, conduït manualment per Armstrong els últims set-cents metres, va situar-se a la superfície lunar. Hamilton ho explicaria així dos anys després a la revista d'informàtica "Datamation":

"L'ordinador -o més aviat el programari que duia- era prou intel·ligent per reconèixer que li demanaven més tasques de les que podia realitzar. (...) L'ordinador estava programat per fer més que reconèixer errors. S'hi havia incorporat un complet conjunt de programes de recuperació. L'acció, en aquest cas, va ser eliminar les tasques de baixa prioritat i restablir les més importants."

La complexitat del programa es pot veure en aquesta foto en què Hamilton està dreta al costat d'una pila de volums que recull el programari de la missió Apollo 11 (MIT Museum).

Doctora "honoris causa" per la UPC

Hamilton ha estat investida, aquest dijous, doctora "honoris causa" per la Universitat Politècnica de Catalunya. A més del reconeixement a les seves importants aportacions, la UPC ha volgut donar visibilitat a qui va impulsar la presència de les dones en el camp de la informàtica.

Un altre punt destacat és que, durant les missions Apollo, Hamilton va crear el terme "enginyeria del software". D'aquesta manera, es donava prestigi als informàtics que desenvolupaven el programari, donant-los estatus d'enginyers.

En el seu discurs, Hamilton ha explicat la sort "de tenir reptes, responsabilitats i experiències laborals excepcionals ben aviat". I ha afegit una de les coses que va aprendre:

"Si cometies errors, no et podies permetre a tu mateixa (ni als altres!) tornar-los a cometre."

Entre matemàtiques i filosofia

Hamilton va néixer a Paoli (Indiana) el 1936. Va créixer en un ambient intel·lectual, amb un pare poeta i filòsof i un avi director d'escola i pastor quàquer. Es va graduar en Matemàtiques a la Universitat de Michigan, però amb un grau menor en Filosofia.

Aquest interès ampli li va ser molt útil quan als anys 60 va començar a treballar en un projecte informàtic aplicat a l'aeronàutica. Li van assignar estudiar un programa que ningú era capaç de comprendre. La persona que l'havia elaborat havia escrit tots els comentaris en grec i llatí. Hamilton va ser capaç de de treure'n l'entrellat i tirar-lo endavant.

La influència d'una professora la va fer inclinar per les matemàtiques abstractes. Però va abandonar el doctorat quan se li va presentar una oportunitat única: treballar per al programa Apollo. En aquell temps no hi havia titulacions d'Informàtica i les assignatures sobre programari eren escasses. Hamilton va aprendre, com la resta, amb l'experiència, per assaig i error. Però a la NASA tenia l'entorn i les eines més favorables.

Hamilton recordaria així més endavant aquella apassionant etapa:

"El respecte mutu era a tot arreu. Com que el programari era un misteri, una caixa negra, els nostres comandaments ens donaven confiança i llibertat absolutes. Havíem de trobar un camí, i el vam trobar. Mirant enrere, érem la gent més afortunada del món; no hi havia cap altra opció que ser els pioners."

Fundadora d'empreses

A mitjans dels anys setanta va treballar per a empreses privades que ella havia fundat o cofundat. El 1986 va crear Hamilton Technologies, Inc., de la qual va ser directora executiva. L'empresa va desenvolupar el llenguatge universal de sistemes i la teoria matemàtica en què es basa.

Hamilton ha rebut diverses distincions. El 2016, l'aleshores president dels Estats Units, Barack Obama, li va entregar la Medalla Presidencial de la Llibertat pel desenvolupament del programari de les missions Apollo. En un camp més anecdòtic, la de Hamilton és una de les quatre figures que Lego va crear el 2017 com a homenatge a les dones de la NASA. Les altres tres eren l'astrònoma Nancy Grace Roman i les astronautes Mae Jemison i Sally Ride.
 

Dones i informàtica

El doctorat "honoris causa", proposat per la Facultat d'Informàtica de Barcelona, també vol ser un homenatge a una dona que va treballar en un entorn totalment masculí i que va impulsar la presència de les dones en el camp de la informàtica.

Aprofitant la seva estada a Barcelona, Hamilton va ser convidada a participar en la primera edició del Barcelona Grad Cohort Workshop (BGCW). Aquesta trobada es farà cada any per reunir graduades en l'àmbit de la informàtica. Els objectius de la UPC amb aquestes trobades, adreçades a les dones que fan un màster o un doctorat en Enginyeria Informàtica, són aquests:

"Contribuir a fer visible la dona en aquest àmbit, crear un espai per fer xarxa entre dones amb interessos comuns, oferir a les participants les diverses perspectives professionals que existeixen i fomentar el seu desenvolupament professional."

El nombre de dones que es matriculen en carreres tècniques és molt més baix que el d'homes. En aquest curs, la Universitat Politècnica de Catalunya va oferir 450 places en el grau d'Enginyeria Informàtica i només 32 les ocupen noies. Pel que fa a la Universitat Autònoma de Barcelona, dels 180 alumnes que han començat a fer aquesta carrera, només vuit són noies.