Margot Friedländer, la supervivent de l'Holocaust que Alemanya acomiada amb tots els honors
Friedländer, de 103 anys, ha mort després de sobreviure al camp de concentració de Theresienstadt i dedicar la seva vida a mantenir viu el record dels horrors de l'Alemanya nazi
Aquest dijous, Berlín s'ha acomiadat d'una de les seves filles il·lustres, la supervivent de l'Holocaust Margot Friedländer.
Al funeral, al cementiri jueu de Berlín-Weißensee, s'hi ha aplegat la plana major de la política alemanya, entre d'altres el canceller federal, Friedrich Merz, el president de la República, Frank-Walter Steinmeier, o l'excancellera Angela Merkel; i de la cultura del país, amb figures com el director cinematogràfic Wim Wenders o l'actriu Iris Berben, entre altres personalitats.
El president de la comunitat jueva de Berlín, Gideon Joffe, ha recordat que "el 9 de maig del 1945 l'Exèrcit Roig va alliberar el camp de concentració on va estar tancada aquesta persona meravellosa". Entre les corones de flors s'hi ha repetit l'advertència que Friedländer sempre repetia: "Seid Menschen!" (Sigueu persones).
Margot Friedländer va viure 103 anys. Precisament, va morir el 9 de maig passat, 80 anys després que fos alliberada del camp de concentració de Theresienstadt, va ser la supervivent més activa de l'Holocaust. Una persona que va veure com els nazis assassinaven el seu pare i com deportaven la seva mare al camp d'extermini d'Auschwitz, on la van assassinar de seguida a la cambra de gas. Una persona que ha pogut explicar el seu pas pel camp de concentració de Theresienstadt després de ser traïda per una altra jueva l'any 1944.
Allà hi va conèixer qui seria el seu marit i amb qui va aconseguir exiliar-se als Estats Units l'any 1946. Van arribar en vaixell a Nova York i allà van començar-hi una nova vida. Friedländer es va dedicar principalment al seu ofici de modista. No va ser fins a finals de la dècada dels noranta que va decidir posar fil a l'agulla per a divulgar les seves memòries.
Els últims quinze anys, d'ençà que va tornar a la seva ciutat natal de Berlín, han estat els que l'han fet passar a la història com un model pedagògic incomparable. Friedländer era una de les últimes supervivents de l'Holocaust vives, un dels últims testimonis d'una de les pitjors atrocitats de la humanitat i, probablement el més actiu.
El testimoni d'una supervivent
L'any 2010, Friedländer va decidir tornar a Berlín després de recuperar la nacionalitat alemanya. Havia visitat la ciutat, de la qual va fugir, en diverses ocasions i finalment s'hi va reinstal·lar. Els darrers anys de la seva vida els va viure en una llar d'avis a la part més benestant del districte berlinès de Charlottenburg-Wilmersdorf, molt a prop de la Kudamm.
Friedländer obria el seu apartament a alguns mitjans de comunicació, sempre a canvi d'uns honoraris, i sense presses explicava la seva vida a través d'un relat que havia anat perfeccionant amb els anys. A 3Cat vam tenir la sort de poder viure l'experiència el desembre del 2018. Tot i la professionalitat de la trobada, Friedländer destil·lava l'autenticitat de qui explica una experiència vital plena d'obstacles. Pots mirar l'entrevista aquí:
Ho tenia sempre tot a punt: objectes personals, documents, fotografies, cartes i, sobretot, històries. I tot plegat ho explicava amb una intenció que no amagava perquè, al capdavall, s'havia convertit en el sentit de la seva existència: recordar al món que la humanitat ha d'evitar que es torni a repetir el que van patir 6 milions de jueus i centenars de milers de persones més, torturades i assassinades a sang freda, industrialment.
Margot Friedländer va estar activa ben bé fins al final. Només dos dies abans de morir encara va pronunciar el seu darrer discurs a l'"ajuntament roig" de Berlín amb motiu del 80è aniversari del final de la Segona Guerra Mundial, el "dia de l'alliberament", tal com se'l coneix a Alemanya recordant que es va acabar amb el règim nacionalsocialista i tot el que va comportar el III Reich.
Friedländer era coneguda arreu d'Alemanya. Va arribar a fer fins a tres visites pedagògiques per setmana a les escoles del país. Era la memòria històrica en estat pur. El reconeixement no li ha faltat. Al president Steinmeier li va quedar pendent tornar-li a donar la "gran creu del mèrit federal" que ja havia obtingut l'any 2011. La data prevista era el mateix 9 de maig.
