Maria Antònia, 77 anys i fent la tercera carrera a la universitat: "M'agraden els reptes"

La Maria Antònia Leal fa segon d'Antropologia al Campus Raval de la Universitat de Barcelona. Ja fa molts anys, però, que es mou per la mateixa facultat, on ja ha fet dues carreres més: Història de l'Art i Història.

Com va començar tot?

Explica que va ser una mica per casualitat. La Maria Antònia viu amb tota la seva família a Lloret de Mar, però quan la seva filla va marxar a estudiar a Bellaterra, li va quedar força temps lliure. Un dia, passejant, va veure un anunci sobre cursos d'accés a la universitat per a més grans de 25 anys i s'hi va matricular: "El problema és que, quan m'ho vaig treure, vaig dir: i ara què faig?".

De seguida ho va tenir clar. Va pensar que Història de l'Art podia ser interessant, però a Girona no feien classes a la tarda i ella aleshores encara treballava als matins. Per tant, es va matricular a Barcelona als grups de tarda. Va acabar Història de l'Art i va pensar que fer un altre grau, el d'Història, podia ser un bon complement. Va acabar Història i amb la seva companya Isabel, de 76 anys, es van dir: "I ara què? No anirem pas cap a casa, no?"

La resposta va ser òbviament que no, que volien continuar estudiant. I així va ser com totes dues es van matricular a Antropologia. Ara ja són a segon.

"M'agraden els reptes"

Quan es va decidir a estudiar, la Maria Antònia va tenir clar que ho volia fer a la universitat i no a cursos adreçats específicament a gent gran. Explica que ho va fer així perquè li agraden molt els reptes, i assegura, tot rient, "que cada examen és un repte important i un atac de nervis durant uns dies, però bé, ho anem superant". Afegeix que el fet d'estar matriculada a la facultat i que les classes siguin presencials l'obliga "a no fer campana".

La Maria Antònia també deixa molt clara una cosa: a la universitat no hi va ni per plaer ni per passar-s'ho bé, "vinc per aprendre, que és el que s'ha de fer a la universitat, aprendre a raonar i a pensar". I diu que el pas dels anys no li passa factura a l'hora de concentrar-se i memoritzar:

"La edat no hi té res a veure, depèn de les capacitats de cada persona i la voluntat que hi posis"

Afegeix que "òbviament, ara no em podria posar a fer curses de 200 metres, però això no m'impedeix que pugui continuar fent moltes coses si tinc ganes de fer-les".

La relació amb els companys

La immensa majoria dels estudiants de la facultat de la Maria Antònia són molt joves, ja que a segon d'Antropologia molts encara no han fet els 20 anys. Ella i la Isabel estudien de tardes, i hi acostuma a haver gent una mica més gran, que compagina la feina amb els estudis.

Sigui com sigui, és evident que la Maria Antònia i la Isabel no passen desapercebudes, i elles ho tenen clar: 

"Jo crec que amb els anys que portem aquí ja som una mica una icona. Aviat ens hauran de donar un premi a l'assiduïtat a la UB (riu)"

Subratlla que no ha tingut mai cap problema amb els seus companys més joves. Diu que fan presentacions junts i que es passen els apunts:

"Si hi ha alguna reticència per part seva, ho dissimulen molt bé. Jo crec que no n'hi ha"

Assegura que mai no s'ha sentit discriminada per raons d'edat i insisteix que la gent "no s'ha de limitar per qüestions d'edat". I a casa, com viu la família la seva llarga etapa a la universitat? Mig de broma explica que "el marit estaria més content si estigués a casa fent macramé, però no és el meu ideal". 

"A la sanitat sí que patim d'edatisme"

La Maria Antònia ha volgut aprofitar la conversa que hem tingut amb ella per fer una reivindicació. Lamenta que quan la gent gran va al metge sovint se'ls treuen de sobre i els envien a casa sense donar importància, d'entrada, al que els pugui passar. Ella diu que "això sí que és edatisme i hem de lluitar perquè no passi". Afegeix que si no escoltes bé una persona, sigui gran o jove, no pots saber si el que té "és una tonteria, o no". 

La Maria Antònia veu el futur amb ganes. Diu que mentre pugui continuarà fent classes presencials a la universitat perquè li agrada, tot i que reconeix que segurament "estarà bastant més cascada que ara". I torna a riure. 

Les dades

A Catalunya hi ha més d'un milió i mig de persones de 65 anys o més, que representen una cinquena part de la població. L'envelliment anirà a més i es calcula que el 2040 el col·lectiu de gent gran ja representarà una quarta part de la població amb l'arribada a la jubilació de tota la generació del baby-boom. Avui, 1 d'octubre, es commemora el Dia de la Gent Gran.