Maria del Mar Bonet torna a l'Olympia de París 50 anys després

"Recordo que feia sol i calor, els carrers estaven plens, era un dia lluminós". Maria del Mar Bonet també s'il·lumina recordant aquell diumenge de primavera a la capital francesa.

Els cartells anunciaven la doble actuació de "La nouvelle chanson catalane" al mitificat teatre Olympia de París, que dirigia Bruno Coquatrix.

Maria del Mar Bonet actuava amb una banda de quatre músics --Albert Moraleda, Josep Maria Bardagí, Josep Maria Brotons, Jordi Moraleda-- i, per part seva, Ovidi Montllor --ara ha fet 30 anys de la seva mort-- actuava amb Toti Soler, el seu guitarrista fidel.

L'Olympia era l'escenari dels grans noms de la chanson francesa. Pels seus admiradors catalans, "fer un Olympia" (com a Barcelona "fer un Palau", referit al Palau de la Música) era tocar el cel. Ho van fer Lluís Llach, Raimon, Paco Ibáñez... o Maria del Mar Bonet quan tenia només 27 anys.

D'aquella actuació --una "matinée", el concert es va programar a les 14.30-- en va sortir un disc amb una portada lilosa, amb una il·lustració del dissenyador América Sánchez del rostre de la cantant, que ara, en el nou disc, s'ha mantingut amb un canvi de color.

Un disc amb algunes de les cançons que, des de sempre, han acompanyat la gran veu mallorquina: "Inici de campana", "No voldria res més ara", "Me n'aniré de casa" o, entre d'altres, la cèlebre "Què volen aquesta gent?", que, en aquell moment, no podia cantar per la censura de l'Espanya franquista i que tampoc es va poder incloure (ara, sí) en el disc original del 1975.

Aquell concert va estar ple d'anècdotes precioses, com la visita que Ovidi i Maria del Mar --el País Valencià i les Illes de la mà-- van rebre als camerinos: el poeta Vicent Andrés Estellés, que va demanar a Bonet que, en algun moment, cantés algun poema seu. Ella va atendre la demanda musicant dos anys després: "Les illes".

Testimonia la visita d'Estellés la fotografia que es reprodueix a l'interior del vinil, ara reeditat després d'un nou ordre de les cançons i una remasterització que ha polit el so i que ha suprimit, entre altres coses, les presentacions "en un francès catastròfic" que va fer la mateixa cantant a l'escenari.

Aquesta i altres imatges d'aquella jornada històrica per a la música en català es guarden als arxius de la Fundació Toni Catany, que té la seva seu a Llucmajor, a l'edifici d'un esplèndid Centre Internacional de Fotografia inaugurat fa dos anys. El fotògraf Toni Catany, còmplice de vida de Maria del Mar Bonet, va ser un altre dels espectadors privilegiats d'aquell 27 d'abril.

El disc original, publicat el 1975, el va produir Joan Molas, mànager històric de la cançó catalana, que va morir fa tot just una setmana.

"Chansons en liberté"

De l'actuació de Montllor i Bonet a l'Olympia tot just fa 50 anys. Ells van tancar un cicle organitzat pel teatre parisenc titulat "Chansons en liberté". Encara faltaven set mesos perquè Franco morís.

L'actual reedició del disc ha estat possible per la determinació de la discogràfica mallorquina Blau i l'empenta del seu director, Miquel Àngel Sancho.

La cantant no descarta poder reeditar més discos seus antics, però la majoria encara estan en mans de les multinacionals on es van gravar en un primer moment "que ara no estan per això, ja, són empreses sordes i cegues", diu Maria del Mar Bonet disgustada "perquè ni em contesten les cartes ni m'agafen el telèfon".

Amb la nova banda de músics mallorquins que ara acompanyen Bonet i amb el repertori de l'Olympia com a bandera, la cantant comença una gira aquest divendres a L'Auditori de Barcelona, dins el festival Barnasants i que demà seguirà a Girona, dins el festival Strenes. A les actuacions, Maria del Mar ha anunciat que cantarà tres cançons inèdites --"L'arbre campaner", "Cançó dels disbarats" i "Aigua blava"--  que podrien formar part d'un futur disc.

Als 77 anys, "mentre la salut i la veu aguanti", una esplèndida Maria del Mar Bonet manté la inquietud de sempre de renovar regularment els projectes musicals. Qui sap si la gira de l'Olympia podrà fer-la tornar, algun dia --"m'agradaria molt"--, al mític teatre francès.