Maria Neira (OMS): "A la COP29 s'hi està negociant la salut de les persones"
En una entrevista a TV3 i Catalunya Ràdio, la directora de Salut Pública i Medi Ambient de l'Organització Mundial de la Salut assegura que la COP29 és crucial per salvar vides
Des de l'OMS fa temps que subratllen que la crisi climàtica també és una crisi sanitària. La contaminació és un dels factors que més preocupa l'organització mundial de la salut, però evidentment no l'única. Si tenim en compte altres riscos climàtics, segons l'OMS, entre el 2030 i el 2050 l'emergència climàtica podria provocar unes 250.000 morts més, i causaria milions de despeses sanitàries.
En una entrevista a TV3 i Catalunya Ràdio, la directora de Salut Pública i Medi Ambient de l'Organització Mundial de la Salut, Maria Neira, assegura que aquesta cimera del clima és crucial per acordar finançament climàtic perquè això estalviaria molts més diners que els invertits i, el que és més important, salvaria vides humanes.
Ens hem trobat amb ella al pavelló de l'OMS a la COP29, a Bakú, aquest dimecres al matí per parlar de com impacta el canvi climàtic en la nostra salut.
S'acaba de fer públic un informe d'UNICEF, que alerta que el nombre d'infants afectats per onades de calor, inundacions o sequeres es multiplicarà per vuit d'aquí a mitjans de segle...
Òbviament, la xifra parla per si mateixa, no necessita cap explicació, és una xifra absolutament demolidora. Des de l'Organització Mundial de la Salut fa molts anys que ho diem: l'impacte del canvi climàtic es nota, sobretot, a la nostra salut. Hi ha un impacte immediat en els nostres pulmons, el nostre cervell, el nostre sistema cardiovascular, en la nostra salut. Calculem que afectarà 2.000 milions de persones que estan vivint en zones molt vulnerables i aquesta vulnerabilitat està creixent cada dia.
L'informe d'UNICEF fa una referència explícita a les inundacions del País Valencià. Calculen que als municipis afectats per la DANA hi viuen 163.000 menors... què els espera a aquests nens i nenes a nivell de salut?
Primer hem de ser molt conscient que la crisi climàtica és una crisi de salut, també. Cal entendre que quan hi ha un fenomen meteorològic extrem, com el que hem vist a València, i també com el que estem veient a Colòmbia, a l'Índia, i a tants llocs del món... cap país està fora de perill i això ens fa molt vulnerables. Totes les mesures de prevenció i de preparació a la crisi són fonamentals per donar una resposta adequada, però també cal treballar i atacar les causes d'aquesta vulnerabilitat.
El canvi climàtic afavoreix aquest tipus de fenòmens meteorològics extrems, els accelera, els intensifica i fa que la freqüència sigui més alta. Si ens volem preparar per aquests tipus de desastres naturals hem de ser aquí, a la COP, lluitant perquè es reconegui que els negociadors han de ser ambiciosos per assolir els objectius que es proposen de reducció d'emissions. El que estan negociant no és només quants gasos d'efecte d'hivernacle rebaixaran, sinó que també estan negociant quants casos d'impacte en la salut, de malalties, tindrem cada any. Són negociacions de salut també, encara que els negociadors no ho sàpiguen.
El sistema sanitari espanyol està preparat per atendre aquests traumes generats pel que ha passat al País Valencià? I si no ho està, què ha de retocar?
Evidentment, el trauma ja s'ha produït. Ara, es tracta de donar assistència a aquestes persones que han estat sota un estrès important i, segurament, l'impacte els quedarà molt de temps. Igual que els hi passa a nens i adults de tot el món, hi ha problemes de salut mental a tot el món. Aquest és un argument més pel qual ens hem d'adaptar al que està passant, i en alguns casos ja és irreversible.
Però també hem d'anar a les causes, perquè està passant, i aquí entren les negociacions de canvi climàtic. Hem de mitigar les causes de canvi climàtic. Això és com quan vols omplir la banyera d'aigua perquè et vols banyar, obres l'aixeta i te n'oblides, després hauràs de treure l'aigua que ha inundat el pis i veure què s'ha fet malbé i reparar-ho, però en algun moment has de tancar l'aixeta, que és el que està causant les destrosses.
Per a l'OMS el missatge és molt clar: el canvi climàtic està afectant molt negativament la salut i les destrosses seran encara més grans, però també hem de dir que si es va a les causes del canvi climàtic, s'ataca i es redueixen, els beneficis per a la salut són enormes. És important aquest missatge positiu perquè crec que les nostres poblacions estan una mica paralitzades per aquests missatges apocalíptics, que són reals, però que aturen les accions. Ha de ser a l'inrevés, creiem en una societat que entén que cal protegir el medi ambient, perquè els ecosistemes són els que ens donen menjar, beguda i aire per respirar, perquè és el medi ambient qui ens protegeix a nosaltres. Ningú destrueix el que necessita per viure. Aturem la batalla contra la natura perquè la perdrem, segur. Les proves ja les tenim aquí. Tots hi podem fer alguna cosa.
Les inundacions, però també les onades de calor o la mateixa sequera deriven en l'extensió de malalties que fins ara estaven circumscrites a alguns països... penso en la malària o el dengue, però n'hi ha moltes altres. En el cas d'Espanya, tenint en compte que som en una de les zones, el Mediterrani, més afectades pel canvi climàtic, què ens espera?
A part d'aquestes malalties transmeses per vectors, per mosquits, evidentment la contaminació de l'aire, perquè al final les causes de l'escalfament global i les causes de la contaminació de l'aire són gairebé les mateixes, la combustió dels combustibles fòssils del nostre trànsit, dels nostres sistemes de transport, de la nostra indústria que utilitzen aquest tipus d'energia i que contaminen l'aire que respirem.
A Espanya o als països com Espanya, la contaminació de l'aire és un dels problemes que el canvi climàtic representa des del punt de vista de la salut. Però també les malalties transmeses per aigua com les malalties diarreiques. Si el sistema de sanejament d'aigua potable falla per un fenomen meteorològic extrem tindràs aquest tipus de dificultat. I després les onades de calor, tots hem vist com les onades de calor a països com el nostre representen un desafiament al nostre sistema sanitari.
El nombre de morts associades al canvi climàtic és cada cop més alt i si fem prediccions de futur es multipliquen... De moment, uns 3 milions de morts prematures per contaminació atmosfèrica o 400.000 morts anuals per onades de calor... Què els diria vostè als negociadors d'aquesta COP perquè prenguin decisions que ajudin a frenar l'escalfament global i també aquesta crisi sanitària de primera magnitud que ja tenim a sobre?
A escala mundial, 400.000 morts anuals per onades de calor, i sabem que són xifres que no són perfectes, segurament hauríem de parlar d'un nombre més elevat. Treballar a Nova Delhi a 52 graus sense cap mena de protecció de salut laboral perquè són treballadors molts d'ells il·legals, són temperatures molt elevades. Els titulars dels diaris diuen "el 2024 ha estat l'any més calorós des que tenim registres", doncs bé, la notícia és que "el 2024 serà l'any més fred comparat amb els pròxims 10 anys".
Tenim xifres molt conservadores si et fixes només en les morts directes, però un fenomen meteorològic extrem, com inundacions o al revés, una sequera, suposen un impacte directe el dia que aquestes persones moren. Però després generen condicions on tu no pots conrear, per tant, hi haurà una mala nutrició i, per tant, hi haurà un impacte molt important en la salut. O la gent ha de desplaçar-se perquè perd casa seva. Hi ha impactes des del punt de vista nutricional, de desplaçament, de salut mental, de malalties infeccioses... Totes les malalties es veuen afectades per aquestes condicions meteorològiques.
Extreme heat ? is causing extreme health risks. We cannot wait on #ClimateAction. #COP29 @COP29_AZ pic.twitter.com/pZ1TXevrmE
World Health Organization (WHO) (@WHO) November 20, 2024
La crema de combustibles fòssils provoca una contaminació atmosfèrica que cada any mata, com a mínim, 7 milions de persones a tot el món. O la calor, que s'enduu 400.000 vides humanes. Però ara mateix són molts pocs els països que inclouen la salut en els seus plans climàtics. De fet, no va ser fins a la cimera del clima de l'any passat que es va dedicar per primer cop un dia a la salut.