Mariano Bergés: "El que la Fiscalia anomena violència només és pressió legítima"

Mariano Bergés, advocat de l'exconsellera de Treball Dolors Bassa, ha afirmat aquest dimecres que la Fiscalia ha "sobredimensionat" uns fets creant un "llenguatge propi" per poder acusar de rebel·lió els líders independentistes.

Bergés ha estat l'últim advocat que ha exposat les conclusions finals en la sessió de matí d'aquest dimecres, l'últim dia del judici del procés.

L'advocat, que ha reclamat l'absolució per a Bassa dels càrrecs de rebel·lió, sedició, malversació i organització criminal, ha suggerit que el "sobredimensionament" que atribueix a la Fiscalia pot ser per causes "emotives" o de perspectiva:

"Sembla que el ministeri fiscal, i ho dic sempre des del màxim respecte... el ministeri fiscal ha incorporat un llenguatge propi, i es va dir ahir, quan es parlava de la devastació dels cotxes, perquè parla d'un alçament normatiu, a través de normes aprovades en un Parlament democràtic."

"Els fets s'han sobredimensionat. No sé si s'han sobredimensionat per una qüestió de perspectiva o per una qüestió emotiva o si ha estat perquè s'ha pretès forçar l'encaix típic. Però, en qualsevol cas, de la prova practicada el que no es pot deduir és el que plantejava el ministeri fiscal en el seu informe."

"Doblegar la voluntat de l'Estat"

Bergés ha assegurat que la tardor del 2017 no hi va haver violència, com afirmen la Fiscalia i Vox, sinó només "una pressió legítima":

"No hi va haver rebel·lió perquè no hi va haver violència. El plantejament del ministeri fiscal és artificiós, i ho diem amb el màxim respecte."

"La conducta dels acusats no era capaç de doblegar la voluntat de l'Estat, i el que el ministeri fiscal anomena "violència" no és més que una pressió legítima. Forma part del nucli dur dels drets fonamentals de reunió i manifestació, com sosté el Tribunal de Drets Humans. Va ser en realitat la violència amb què van actuar alguns grups policials, no tots, recordem animats dies abans a crits d'"A por ellos", el que va canviar el curs de les coses."

Pel que fa a la seva defensada, Bergés ha afirmat que el judici oral no ha aconseguit provar les acusacions que li fan:

"Ella no apareix en la suposada agenda del senyor Jové, prova tan important per a l'acusació. Aquest extrem, que no apareix en l'agenda, és confirmat i es pot comprovar, però a més ho va confirmar el tinent coronel Baena. Dolors Bassa tampoc va estar en cap de les reunions de Puigdemont, ho va confirmar el senyor Mas quan va declarar aquí com a testimoni."

"Dolors Bassa mai va impulsar als ciutadans perquè defensessin les escoles o el material electoral: no hi ha cap missatge en aquest sentit. Se li va preguntar al tinent coronel Baena, al senyor Lubián... Es pot comprovar en les actuacions. No existeix, al contrari. Hem aportat prova del contrari: la senyora Bassa va donar expresses instruccions perquè es complissin les ordres judicials i policials."

Les vagues després de l'1-O

Segons Bergés, tampoc s'ha pogut provar que Bassa impulsés des de la seva conselleria les vagues del 3-O i el 8N, entre altres elements, amb un correu adreçat al secretari general de CCOO:

"La vaga del 3 d'octubre no va constituir, no es pot considerar, una baula de la rebel·lió, sinó el legítim exercici del dret de vaga per part dels sindicats. Pel que fa al correu enviat al senyor Pacheco, he dit abans que va ser producte d'una vaga i que la Guàrdia Civil va interpretar injustament aquest correu, perquè es pot llegir en el contingut que no es donen instruccions al senyor Pacheco, sinó que se l'informa només de la convocatòria de la vaga."

"Van ser els serveis mínims que corresponen als acords en fred, uns acords consensuats en el 2006 entre el govern de la Generalitat del tripartit, els sindicats i la patronal. És a dir, uns serveis mínims no anormalment mínims, sinó uns serveis mínims consensuats, molt abans que la senyora Dolors Bassa s'incorporés a la vida política."

L'advocat ha admès que hi va haver "connivència" entre els acusats per celebrar un referèndum, que ha assegurat que no és delicte, però mai per "fer un cop violent".

Bergés ha afirmat que a Espanya només hi ha 2 casos de condemnats per rebel·lió des del 1975: el 23F i l'anomenada operació Galàxia, un intent de cop d'estat del 1978:

"Hi ha una connivència per celebrar un referèndum, és cert, és així; però aquest concert de voluntats no és per donar un cop violent, i no es pot confondre celebrar un referèndum o fer un cop violent, convocar la gent a un referèndum o llançar-la contra la policia. Els dos únics antecedents de condemna per conspiració per rebel·lió són els que es corresponen amb l'operació Galàxia i amb l'operació Mart."

Per rebutjar l'acusació de rebel·lió, Bergés ha argumentat que la mateixa resposta del govern espanyol a la situació la descarta, perquè si hi hagués hagut de debò una rebel·lió, s'hauria declarat l'estat de setge:

"La declaració d'estat de setge és un barem fonamental per calibrar l'existència o no d'un veritable alçament rebel. Però no només no es va declarar l'estat de setge, sinó que ni tan sols es va sotmetre a debat. I tots dos extrems estan acreditats per certificats emesos pel Ministeri de Presidència, que es van incorporar anticipadament a les actuacions."

L'advocat ha assegurat que "n'hi va haver prou amb l'aplicació del 155" per controlar la situació, i que no va caldre ni "armament", ni "tancs" per "dissoldre" els ciutadans.

A més, ha recordat que l'1-O, d'un total de més de 2.200 col·legis electorals, només hi va haver situacions conflictives a 35, i a tots aquests hi van intervenir la Policia Nacional i la Guàrdia Civil.

En aquest sentit, ha afirmat que a l'Estat no li calia impedir el referèndum, sinó que n'hagués tingut prou amb "no reconèixer-ne els resultats".

Tot això li ha permès assegurar que "no concorren els supòsits per a la rebel·lió ni tampoc per al delicte de sedició". Bergés ha afegit que, a més, el referèndum "podia haver tingut cabuda en la Constitució."