Marina Roig: "La Constitució no s'entendria sense les mobilitzacions dels anys 70"

L'advocada de Jordi Cuixart, Marina Roig, ha centrat les seves conclusions finals en la defensa dels drets de reunió i de manifestació, que considera que les acusacions han criminalitzat.

Roig, que ha engegat el segon dia de les conclusions finals de la defensa, ha afirmat que les acusacions estan aplicant l'anomenat "dret penal de l'enemic" als acusats, al qual ja van fer referència les defenses aquest dimarts.

Podeu seguir la sessió d'aquest dimecres en aquesta finestra:

"No hi ha Constitució sense drets"

Segons ha dit, la Fiscalia no pot atribuir-se la propietat de la Constitució espanyola ni la seva defensa, i ha afegit que no se la pot defensar amb "la criminalització de la participació col·lectiva i la mobilització social":

"Davant de les al·legacions de la setmana passada de la Fiscalia, constatem que no hi ha Constitució sense democràcia, no hi ha democràcia sense participació dels ciutadans i no hi ha participació col·lectiva sense les condicions materials que la facin possible."

"La defensa de la participació col·lectiva implica la defensa de la Constitució i la democràcia. La criminalització de la participació col·lectiva i la mobilització social no es pot entendre mai com defensa la Constitució."

"En el curs de la història les manifestacions han estat crucials per criticar la repressió i exigir als governs democràtics que es comportin de manera responsable. La Constitució espanyola no s'entendria sense les mobilitzacions dels anys 70."

L'advocada ha continuat argumentant que en cap dels documents en què es basen les acusacions es planteja una instrumentalització de la mobilització ciutadana com a eina d'insurrecció.

Fent referència a jurisprudència internacional, Roig ha assegurat que aquesta recomana una visió de la mobilització com a dret fonamental, que està per sobre de principis com la unitat d'Espanya, i que en aquest procés judicial això s'està vulnerant:

"El terme 'manifestar-se' comporta dissentiment, oposició, resposta o reacció. No obstant això, en comptes de veure en les manifestacions un element legítim de la societat democràtica, determinats poders de l'Estat les aborden com si fossin una amenaça, una cosa que ha de ser controlat, descoratjat o suprimit a través de la legislació, de les polítiques, de la pràctica i, el que és més greu, del dret penal."

"L'acusació dirigida contra Jordi Cuixart parteix d'aquesta concepció de la manifestació, de la mobilització ciutadana, com a amenaça.  És un intent de reprimir d'aquest dret fonamental."

"El terme 'manifestar-se' evoca per uns els moviments de justícia social i l'exercici positiu dels drets; per d'altres, el terme s'associa a desordre, caos, malestar i desafiament o amenaça a l'autoritat. Hem sentit declaracions d'agents de l'autoritat que han concebut les manifestacions que es produïen davant de les seves casernes com a desafiaments o amenaces a l'autoritat."

La desconfiança de la Guàrdia Civil el 20S

L'advocada s'ha centrat en el 20S, el moment en què les acusacions relacionen Cuixart amb la "insurrecció" i la rebel·lió, i ha insistit que només va participar en la concentració davant d'Economia. 

Roig ha defensat que aquell dia no es va dificultar en cap moment les actuacions judicials i que tant Òmnium com l'ANC i tota la gent convocada es van limitar a exercir drets fonamentals.

L'advocada també ha assegurat que les acusacions han instrumentalitzat el malentès que va haver-hi entre les diferents cultures policials de la Guàrdia Civil i els Mossos:

"Per començar, els dos tinents que havien d'encarregar-se de la seguretat i la responsabilitat d'aquell registre desconeixien l'existència d'una àrea de mediació als Mossos d'Esquadra."

"No coneixien, no van entendre en un primer moment quines eren les funcions d'aquells Mossos i no van entendre que entrés Sànchez a la conselleria en cap moment ni que tingués interlocució amb els Mossos."

"Es va partir d'una desconfiança absoluta cap a les manifestacions de Sànchez i dels voluntaris de l'ANC."

El "menyspreu" de la Fiscalia envers l'ONU

Roig ha reivindicat l'informe del Grup de Treball contra les Detencions Arbitràries de l'ONU, que ha reclamat la llibertat dels acusats en aquest judici.

També s'ha queixat del "menyspreu" que la Fiscalia va mostrar cap a aquest informe, ha recordat que l'estat espanyol ha participat en el procediment:

"Pel que fa al menyspreu que va fer el Ministeri Fiscal d'aquesta opinió, cal dir que l'estat espanyol ha estat part del procediment seguit davant el grup de detencions arbitràries i ha pogut fer les seves al·legacions al respecte i explicar que la detenció de Cuixart provenia d'un procediment judicial en el qual es jutjaven uns delictes de rebel·lió i sedició aportant tota la documentació i al·legacions que ha considerat, i el grup de treball s'ha pronunciat."

"Sorprèn que el Ministeri Fiscal menyspreï aquesta resolució, en tant que el Tribunal Europeu de Drets Humans atorga de detencions arbitràries de l'ONU la categoria a efectes de protecció de drets humans, i que la recent sentència 1263/2018 de 17 de juliol de la sala tercera d'aquest Tribunal Suprem indica "l'obligació dels tribunals de complir amb les opinions i els comentaris d'altres òrgans de drets humans de l'ONU."

La "violència" del 20S i l'1-O, la rebel·lió i la sedició

Roig ha fet un repàs dels incidents més remarcables dels dies 19 i 20 de setembre del 2019, i ha considerat que cap va ser violent, i que només van ser "alguns incidents puntuals."

L'advocada ha assegurat que Cuixart mai va fer cap crida a la violència, i que "sempre va demanar una resistència pacífica a la ciutadania".

Pel que fa a l'1-O, Roig ha afirmat que "cap ciutadà" va carregar contra els operatius policials, i ha considerat que això ha quedat provat amb els vídeos que s'han vist durant el judici.

A més, ha assegurat que els ferits que hi va haver aquell dia, no es poden atribuir "ni al senyor Cuixart ni a la resta de ciutadans", sinó a "una desproporcionada intervenció policial."

Roig ha acabat reclamant l'absolució de Jordi Cuixart, i ha negat que les mobilitzacions puguin constituir delictes de rebel·lió o de sedició.