Marine Le Pen es juga la cursa a l'Elisi en un judici per malversació de fons europeus

La líder de l'extrema dreta francesa, Marine Le Pen, s'asseu aquest dilluns al banc dels acusats al Palau de Justícia de París per un possible desviament de gairebé set milions d'euros del Parlament Europeu per finançar el seu partit. 

El judici, que durarà set setmanes, posa contra les cordes Le Pen, que opta a presentar-se per quarta vegada a la cursa per l'Elisi el 2027.

La líder d'Agrupament Nacional a l'Assemblea Nacional està acusada, juntament amb 26 persones més, d'haver pagat amb diners de l'Eurocambra el personal que treballava per a la formació, fent-los passar per assistents parlamentaris de Brussel·les, entre el 2004 i el 2016.

Per aquesta suposada malversació i apropiació indeguda de 6,8 milions d'euros del llavors Front Nacional, Le Pen podria ser condemnada a fins a deu anys de presó, un milió d'euros de multa i fins a deu anys d'inhabilitació, cosa que deixaria a l'aire la seva candidatura per convertir-se en la primera presidenta de França. 

Una trama que ve de lluny

El judici coincideix amb els primers passos del nou govern dirigit pel primer ministre Michel Barnier, l'estabilitat del qual està en mans de l'extrema dreta.

Le Pen nega els càrrecs que se li imputen i acusa la justícia de perseguir-la amb l'objectiu de frenar el seu assalt a l'Elisi, ja que els sondejos ho veuen com una opció real després que l'extrema dreta va guanyar en vots --més de deu milions de sufragis-- en les últimes legislatives del mes de juliol.

Després de deu anys d'investigació i amb l'aportació de gairebé 2.500 proves per part de l'acusació, arriba a judici aquest cas, que hauria liderat en un primer moment Jean-Marie Le Pen, eurodiputat durant més de 30 anys i el gran absent al banc dels acusats per la seva avançada edat (96 anys). 

La seva filla Marine va entrar a l'Eurocambra el 2004 i va prosseguir amb el mateix sistema que va permetre al partit superar una situació econòmica complicada.

Segons la Fiscalia, el desviament de fons va cobrar especialment força a partir del 2014, quan el Front Nacional va guanyar les eleccions europees a França, amb 24 eurodiputats.

Cadascun d'ells disposava d'una partida de 23.000 euros mensuals per pagar els assistents, en concepte de treballs i desplaçament a Brussel·les. Tanmateix, l'acusació apunta que Le Pen va fer servir els diners per pagar la seva cap de cabinet i el seu guardaespatlles personal i que molts suposats assistents gairebé ni trepitjaven el Parlament Europeu.

L'acusació denuncia, per exemple, que la cap de gabinet de Le Pen, Catherine Griset, només va estar present dotze hores a la seu de l'Eurocambra entre l'octubre del 2014 i l'agost del 2015, mentre treballava entre 15 i 22 dies al mes a la seu del partit. 

Martin Schulz, president del Parlament Europeu el 2015, va denunciar el cas i la justícia francesa i l'Oficina Europea de Lluita Antifrau van obrir una investigació.