Marjane Satrapi, autora de "Persèpolis", Premi Princesa d'Astúries de comunicació i humanitats

La il·lustradora, cineasta i pintora francoiraniana Marjane Satrapi ha guanyat aquest dimarts el Premi Princesa d'Astúries de comunicació i humanitats. L'artista és autora de la novel·la gràfica "Persèpolis", publicada fa 24 anys, una obra autobiogràfica que arrenca a finals del règim del xa i que explica les dificultats d'una adolescent que viu sota un estat teocràtic i islamista dels aiatol·làs.

El jurat ha considerat que Satrapi és "una veu essencial per a la defensa dels drets humans i la llibertat" i "un símbol del compromís cívic liderat per les dones". Els membres del jurat també han destacat que "per la seva audàcia i producció artística, és considerada una de les persones més influents en el diàleg entre cultures i generacions":

"El premi vol posar de relleu el talent de Marjane Satrapi per reinventar les relacions entre art i comunicació, com la seva novel·la gràfica "Persèpolis", en la qual plasma de manera exemplar la recerca d'un món més just i integrador."

L'obra, de quatre volums, és considerada una de les millors novel·les gràfiques mai publicades i va ser adaptada al cinema d'animació el 2007 per Vincent Paronnaud i la mateixa Marjane Satrapi. La pel·lícula va rebre el Gran Premi de la Crítica al Festival de Canes l'any 2007 i el premi César al millor guió adaptat el 2008, l'any que també va ser nominada a l'Oscar a la millor pel·lícula d'animació.

Satrapi dedica el premi als que lluiten per la llibertat a l'Iran

Satrapi ha agraït el premi en un missatge on diu que no sap si el que ha fet per la humanitat "és tan notable" i recorda "tots els joves que han perdut la vida i encara continuen el combat per la llibertat a l'Iran":

"Aprofito l'oportunitat per celebrar la ferotge lluita del meu poble pels drets humans i la llibertat."

Satrapi també és autora d'altres obres com "Brodat" o "Pollastre amb prunes", que també es va adaptar al cinema.

Fa un any, la il·lustradora va coordinar el llibre "Dona, vida, lliberat" sobre les revoltes a l'Iran arran de la mort de Jina Mahsa Amini a mans de l'anomenada policia de la moral, que la va apallissar fa un any i mig per portar mal posat el vel islàmic. El llibre explica la repressió i la falta de drets humans que pateix la societat iraniana, molt especialment les dones, sota el règim actual. 

L'artista va estrenar fa quatre anys "Radiactive. Marie Curie", sobre la vida de la física i química polonesa que va guanyar dos cops el Premi Nobel, a qui Satrapi sempre ha admirat, i també ha protagonitzat diverses exposicions de pintura en galeries franceses. També ha dirigit les pel·lícules "La banda de las jotas" i "The voices".  

Al premi que el jurat ha atorgat a Satrapi hi optaven 50 candidatures de 21 nacionalitats. El seu nom el va proposar María Sheila Cremaschi, directora a Espanya del Hay Festival of Literatures and Arts, unitat que va guanyar el guardó l'any 2020.

Satrapi va néixer a l'Iran el 1969. Als 14 anys, i condicionats per l'extremisme de la revolució del 1979, els seus pares la van enviar a estudiar a Viena, on va acabar els estudis al Liceu Francès. Després va tornar a Teheran per fer-hi Belles Arts, però l'any 1994 va emigrar a França, abans de graduar-se, on va estudiar a Estraburg, abans d'instal·lar-se a París.

A Marjane Satrapi se la considera un dels noms més destacats del còmic internacional. El primer volum del seu còmic "Persèpolis" va guanyar el Premi Angoulême Coup de Coeur al millor autor revelació al festival d'Angulema i el segon, l'any 2001, l'Angulema al millor guió. El tercer i quart volum la van acabar de consagrar en l'àmbit mundial.

Amb motiu dels Jocs Olímpics de París previstos per a aquest any, el museu Hôtel de la Marine de París exposa un tapís dissenyat per Satrapi per encàrrec de Mobiliari Nacional de França.

Marjane Satrapi és doctora honoris causa per les universitats belgues UC Lovaina i KU Lovaina, comandant de l'Orde de les Arts i les Lletres de França i membre de l'Acadèmia de les Belles Arts franceses des d'aquest mateix any.