Marlaska, el ministre de l'Interior més longeu i més reprovat, manté la confiança de Sánchez

Pedro Sánchez va formar el seu primer govern el juny del 2018. Des d'aleshores ha tingut 53 ministres diferents, però només quatre estan al seu costat des del primer dia. I Fernando Grande-Marlaska n'és un.

Mai ningú havia estat tant de temps --camí ja dels set anys-- al capdavant de la cartera d'Interior de manera ininterrompuda i, encara avui, el president espanyol hi manté la confiança. I això que cap ministre havia estat reprovat tantes vegades, fins a tres, tant al Congrés com al Senat.

Fernando Grande-Marlaska va ser una de les sorpreses del primer executiu de Sánchez, en què va entrar com a independent. Grande-Marlaska era jutge de l'Audiència Nacional, on va arribar a presidir la sala penal, i havia arribat al Consell General del Poder Judicial de la mà del PP.

Com a jutge, havia portat causes relacionades amb ETA, havia processat Arnaldo Otegi i s'havia significat contra l'homofòbia, i va ser dels primers i pocs jutges a explicar públicament que era homosexual.

La seva carrera com a ministre de Pedro Sánchez ha estat tan marcada per les polèmiques com per la seva capacitat per resistir-les. I per haver teixit una complicitat amb Sánchez i d'altres ministres que l'han convertit en un dels quatre irreductibles del president espanyol: María Jesús Montero, vicepresidenta primera i també ministra d'Hisenda, Margarita Robles a Defensa, el valencià Luis Planas a Agricultura i ell.

Ara, Fernando Grande-Marlaska torna a estar a l'ull de l'huracà per la compra avortada de 15 milions de bales a una empresa israeliana que ha desencadenat l'enèsima tempesta al govern de coalició PSOE-Sumar. Però tot indica que en tornarà a sortir indemne.

La decisió de Pedro Sánchez de trencar el contracte que el ministre de l'Interior no va aturar és una desautorització evident, però el missatge que arriba des de La Moncloa és que la confiança en el ministre no s'ha consumit.

Al PP, començant per Feijóo, en reclamen la dimissió. Un altre home de la màxima confiança de Pedro Sánchez, i ministre per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, Óscar López, ha sortit a defensar-lo assegurant que "és un gran ministre i una gran persona".

Tres reprovacions

De fet, Grande-Marlaska ja és el ministre de l'Interior més longeu de la democràcia espanyola. Ningú havia portat la seva cartera tant de temps ni mai cap ministre havia despertat recels entre tants grups polítics diferents en diverses polèmiques.

Marlaska té el rècord de reprovacions, fins a tres, i mai cap ministre havia tingut tantes peticions de reprovació. Les tres exitoses, impulsades pel PP, que un dia havia confiat en ell.

El 9 de febrer del 2022 el Congrés va reprovar per primera vegada el ministre de l'Interior arran de la mort de prop d'una quarantena de persones en un dels passos fronterers de Melilla l'estiu anterior. Des de l'estrada de la cambra, el popular Esteban González Pons recordava a Marlaska que eren ells els qui "el van portar a ser vocal del CGPJ", però que era ell qui "havia canviat de bàndol".

La reprovació lamentava la falta de mitjans humans i materials per al control fronterer i li retreia la seva falta de sensibilitat, l'ocultació d'informació, la facilitació de dades falses i haver mentit en seu parlamentària. Van votar amb el PP Vox, Cs, ERC, Junts, BNG, PRC i Fòrum Astúries. PNB, Bildu, Coalició Canària i Compromís es van abstenir. I en contra hi havia el PSOE, Podem, Més Madrid i Terol Existeix. 173 vots a favor, 160 en contra i 15 abstencions.

El 21 de febrer del 2024 és el Senat, on el PP té la majoria absoluta, qui reprova el ministre de l'Interior. La iniciativa prospera per segona vegada. En aquella ocasió, per la mort de dos guàrdies civils envestits a Barbate per la llanxa d'uns narcotraficants.

El PP impulsa la reprovació adduint que el ministre no ha dotat la Guàrdia Civil dels mitjans suficients per lluitar contra el narcotràfic. Grande-Marlaska en surt reprovat pels 148 vots a favor de PP, Vox i UPN. PSOE, PNB, Compromís, Més Madrid i el BNG van emetre 96 vots contraris. I es van abstenir ERC, Bildu, Junts i Sumar.

Només una setmana després, el 29 de febrer del 2024, Grande-Marlaska és reprovat per tercera vegada. Una altra vegada per la mort dels guàrdies civils a Barbate, però ara al Congrés. El PP en torna a ser l'instigador, denuncia que el Ministeri de l'Interior no dota la Guàrdia Civil dels mitjans per lluitar contra el narcotràfic i la reprovació prospera amb les abstencions de Junts, Podem i Coalició Canària. Resultat final: 171 sís, 165 nos i 11 abstencions.

La delegació de competències en immigració a la Generalitat

Les polèmiques que han envoltat el ministre de l'Interior inclouen topades amb els independentistes catalans. Tant Esquerra com Junts hi han tingut enganxades.

La darrera amb més transcendència pel traspàs de les competències en immigració a la Generalitat perquè les puguin exercir els Mossos d'Esquadra.

Formalitzat en forma de delegació de competències, Junts assenyalava Marlaska com el màxim responsable que no es fes efectiu fins més d'un any després que socialistes i juntaires ho pactessin.

L'acord es va materialitzar el mes de març passat amb el registre al Congrés de la proposta de llei orgànica per delegar aquestes competències. Jupol, el sindicat majoritari a la policia espanyola, i Jucil, sindicat a la Guàrdia Civil, han demanat la dimissió de Marlaska per permetre-ho.

Però la llista de polèmiques al voltant del ministre de l'Interior és llarga en els gairebé set anys a càrrec d'aquesta cartera. També va ser ell qui va cessar el coronel Diego Pérez de los Cobos al capdavant de la Guàrdia Civil de Madrid.

El Tribunal Suprem va acabar sentenciant que el cessament va ser il·legal i Grande-Marlaska el va haver de restituir després de fulminar-lo adduint pèrdua de confiança. La Guàrdia Civil havia enviat un informe sobre les autoritzacions d'actes públics com la manifestació del 8M just abans de l'esclat oficial de la pandèmia i assenyalava entre els responsables Fernando Simón.

I ha estat amb Grande-Marlaska com a ministre de l'Interior que el govern espanyol ha posat fi a la política de dispersió dels presos d'ETA. Una pràctica engegada fa 36 anys pel govern de Felipe González i que la resta d'executius van aplicar. Amb Sánchez s'hi va posar fi ara fa dos anys i l'Associació de Víctimes del Terrorisme van demanar la dimissió de Marlaska per tirar-ho endavant.