Diego Pérez de los Cobos
El coronel va ser destituït per pèrdua de confiança

Marlaska haurà de readmetre el coronel Pérez de los Cobos per ordre del Suprem

El coronal torna a guanyar la batalla pel seu cessament i l'alt tribunal obliga Interior a retornar-li el càrrec de cap de la Guàrdia Civil de Madrid

El Tribunal Suprem ha anul·lat la destitució del coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, a qui el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, va fer fora el maig del 2020 per pèrdua de confiança

El Suprem ha acceptat el recurs presentat per Pérez de los Cobos contra el seu cessament i obliga Interior a readmetre'l com a cap de la Comandància de la Guàrdia Civil de Madrid.

No és l'única sentència dictada que obliga a readmetre De los Cobos. Fa dos anys, a finals de març del 2021, l'Audiència Nacional va obligar Marlaska a tornar el càrrec al coronel, però l'advocacia de l'Estat va recórrer la decisió. Sis mesos més tard, al setembre, la mateixa Audiència Nacional rectificava i, per unanimitat, declarava legal la destitució i donava per bona la decisió de Grande-Marlaska.

També aquesta sentència va ser recorreguda, en aquest cas pel mateix coronel, que ha tornat a guanyar la batalla.

La portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, ha dit, després del consell de ministres d'aquest dimarts, que "respecten la decisió de la justícia" i que, tot i que no tenen el contingut íntegre de la sentència, "sembla respondre més a una qüestió de forma que de fons."

 
Cessat per filtrar informes i no informar d'investigacions en curs

Diego Pérez de los Cobos va estar al capdavant de l'operatiu que va causar centenars de ferits entre els votants del referèndum de l'1 d'octubre del 2017 a Catalunya.

El coronel Diego Pérez de los Cobos durant el seu testimoni en el judici del procés (ACN)

El seu cessament, declarat ara nul, es va produir per filtrar informes i per no informar de les investigacions que estava fent el cos armat del delegat del govern a Madrid, José Manuel Franco, després que autoritzés les manifestacions del 8M l'any 2020, durant la pandèmia de Covid-19. La investigació buscava esbrinar si la decisió havia influït en l'expansió de la malaltia.

El Suprem avala la primera decisió de la sala contenciosa administrativa de l'Audiència Nacional, que va considerar que De los Cobos no podia informar els seus superiors de la investigació que s'estava portant a terme perquè hauria incorregut en un "il·lícit penal" i n'anul·la la destitució. Els detalls i arguments de la sentència encara no s'han fet públics.

Després del seu cessament, Pérez de los Cobos va ser destinat, a petició pròpia, a la Intervenció Central d'Armes i Explosius de Madrid. Al cessament de De los Cobos va seguir-lo la dimissió d'alguns subordinats del coronel, com el seu número 2, Laurentino Ceña.


El PP torna a demanar la dimissió de Marlaska

Fonts del Ministeri de l'Interior han argumentat que esperen conèixer el contingut íntegre de la sentència per respondre-hi i actuar, i mantenen que "les raons de fons que van decidir la destitució continuen i s'han vist confirmades i consolidades amb els elements que es van conèixer més tard."

Per la seva banda, des del PP han tornat a demanar la dimissió del ministre Grande-Marlaska. La portaveu del grup al Congrés, Cuca Gamarra, ha dit que obriran diligències perquè se'l torni a reprovar:

"No hi ha més que el seu cessament fulminant o la seva dimissió, si és que li queda encara un bri de dignitat. El Partit Popular començarà a plantejar les iniciatives parlamentàries que portin de nou a la seva reprovació, però aquest ministre ja ha estat reprovat."

Cs i Vox s'han sumat a la petició de dimissió, i també ho han fet l'Associació Unificada de Guàrdies Civils (AUGC) i l'Associació Pro Guàrdia Civil (APROGC), que han reclamat que el ministre de l'Interior deixi el càrrec o sigui destituït. Asseguren que no té la confiança del cos i que no està a l'alçada "de les necessitats i reptes que demanen els professionals de la seguretat pública."

 

ARXIVAT A:
JudicialGuàrdia CivilFernando Grande-MarlaskaTribunal Suprem
Anar al contingut