Mart tindria una enorme reserva d'aigua a sota de l'equador, apunten noves evidències
Nova recerca a Mart: a través de la sonda Mars Express s'ha evidenciat el que semblarien enormes capes de gel subterrànies que s'estendrien sota centenars de metres de pols.
Estarien situades a l'equador del planeta vermell on es troba la Formació Medusae Fossae (MFF), una gran formació geològica de probable origen volcànic.
Aquesta descoberta ja s'havia apuntat fa més de 15 anys, quan Mars Express va estudiar la MFF i va revelar dipòsits massius de fins a 2,5 quilòmetres de profunditat, però llavors, no quedava prou clar de què estaven omplertes aquestes cavitats.
Si el gel es fongués, inundaria el planeta
Ara, aquest nou estudi en té molta més informació. Així ho explica Thomas Watters, autor principal de la investigació i de la recerca inicial del 2007:
"Hem explorat el MFF novament utilitzant dades més recents del radar MARSIS de Mars Express, i descobrim que els dipòsits són fins i tot més gruixuts del que pensàvem: fins a 3,7 quilòmetres de gruix".
Watters també afegeix que els senyals del radar coincideixen amb el que esperarien veure si fossin capes de gel i assegura que són similars als que ja s'aprecien en els casquets polars de Mart, rics en aigua congelada.
A més, si finalment s'acaba confirmant, els científics creuen que si el gel es fongués cobriria tot el planeta amb una capa d'aigua d'1,5 a 2,7 metres de profunditat. La quantitat d'aigua més gran mai trobada en aquesta part de Mart, i comparativament, suficient per omplir el Mar Roig de la Terra.
També podria ser pols, cendra o sediments
Tot i que les proves semblen contundents, els científics encara no han pogut descartar altres possibilitats, com per exemple que aquestes cavitats subterrànies estiguin plenes d'acumulacions de pols, cendra volcànica o sediments arrossegats pel vent.
"Donada la seva profunditat, si l'MFF fos simplement una pila gegant de pols, esperaríem que es compactés pel seu propi pes", afirma Andrea Cicchetti, coautor de l'estudi. "Això crearia alguna cosa molt més densa del que realment veiem", afegeix.
A la incògnita sobre què inclourien aquests dipòsits se suma una altra: el clima. I és que la climatologia actual de Mart no permetria que es formessin aquests espais de gel a prop de l'equador.
És per això que els científics es plantegen que s'originés en una època climàtica anterior, tal com apunta Colin Wilson, investigador del projecte Mars Express:
"Aquesta darrera anàlisi desafia la nostra comprensió de la Formació Medusae Fossae i planteja tantes preguntes com respostes".
"Si es confirma que són gel d'aigua, aquests dipòsits massius canviarien la nostra comprensió de la història climàtica de Mart", assegura Wilson.