Marta Felip, primera alcaldessa de l'1-O amnistiada

Marta Felip, alcaldessa de Figueres l'any 2017, ha rebut l'amnistia aquest dijous, reconeguda pel jutjat penal 2 de la capital de l'Alt Empordà, i ja no haurà d'anar a judici per desobediència. Felip es converteix així en la primera alcaldessa de l'1-O amnistiada pel procés.

L'ara exalcaldessa de Figueres, del PDeCAT, era un dels més de 700 batlles catalans investigats en algun moment amb relació als preparatius del referèndum. A Felip, la Fiscalia l'acusava d'un delicte de desobediència per haver permès l'obertura d'una quinzena de locals de titularitat municipal perquè fossin utilitzats com a centres de votació.

Tan bon punt la llei d'amnistia va entrar en vigor al mes de juny, l'advocat de la defensa, Carles Monguilod, va presentar l'escrit al jutjat demanant que s'apliqués a la seva clienta. La Fiscalia també va avalar el seu criteri, amb l'argument que el cas de Marta Felip és un dels supòsits que preveu la norma.

Finalment, la interlocutòria del jutge resol que els fets pels quals s'investigava Marta Felip tenen un "encaix perfecte en la llei" i subratlla que són objecte d'amnistia els actes que van tenir lloc amb la intenció de "convocar, promoure o procurar" el referèndum.

Malgrat que Felip s'ha estalviat el tràngol del judici, el febrer del 2023 hi va haver un primer intent de vista oral relacionat amb els fets que li imputaven, però es va suspendre per la vaga de lletrats de l'administració de justícia i quedava pendent que el jutjat assenyalés una altra data.

En declaracions a l'ACN, Marta Felip va expressar fa pocs dies que confiava que l'aplicació de la llei d'amnistia li permetés "passar pàgina" a gairebé set anys convivint amb "l'amenaça de la imputació".

Els primers amnistiats des de l'entrada en vigor de la llei

Amb la decisió judicial d'aquest dijous, Marta Felip s'afegeix a la llista de persones amnistiades pel procés després de l'aprovació de la norma.

Els dos primers amnistiats van ser l'exconseller d'Interior Miquel Buch, condemnat a quatre anys i mig de presó per malversació i prevaricació, i el sergent dels Mossos d'Esquadra Lluís Escolà, sobre qui pesava una pena de quatre anys de presó.

El mateix dia l'amnistia arribava als manifestants, i a 16 joves independentistes condemnats per les manifestacions postsentència se'ls aplicava la llei.

Més enllà d'algun càrrec i manifestants independentistes, l'amnistia ha arribat també per a alguns dels agents de la Policia Nacional imputats per les càrregues de l'1-O. Aquests dimarts, 46 policies pendents de judici per cops, empentes i puntades de peu eren amnistiats i ja no seran jutjats per delictes de lesions. Irídia, Òmnium i l'ANC ja han anunciat que ho recorreran.

En canvi, no s'ha aplicat als membres del govern de l'1-O que tenen la causa al Suprem per malversació.