Marta Pessarrodona, Eliseu Climent i Maria del Mar Bonet reben la Medalla d'Or de la Generalitat

La cantant i compositora mallorquina Maria del Mar Bonet, la poeta i escriptora terrassenca Marta Pessarrodona i l'editor i activista cultural valencià Eliseu Climent han rebut aquest dijous la Medalla d'Or de la Generalitat de mans del president Pere Aragonès. L'acte, celebrat a la plaça Margarida Xirgu, davant del Teatre Lliure, a Barcelona, ha obert el programa institucional de la Diada.

La Medalla d'Or, la màxima distinció honorífica que atorga la Generalitat, reconeix aquelles persones que han prestat serveis eminents i extraordinaris en els àmbits polític, social, econòmic, cultural o científic.

El president català ha dit que tots tres guardonats tenen en comú el seu compromís amb la llengua i la cultura catalanes. Així mateix, ha afegit que d'aquesta manera es vol reconèixer els diferents accents de la llengua catalana; el del Principat, el de les Illes o el del País Valencià. Aragonès ha afegit que "ens hem de conjurar per fer avançar de nou la llengua catalana, perquè ens hi juguem el nostre futur com a poble."

A l'acte hi han assistit tots els membres del Govern i representants de les diferents formacions del Parlament.
 

Maria del Mar Bonet

La cantant Maria del Mar Bonet (Palma, 1947) ha estat reconeguda per "més de cinquanta anys de trajectòria, en què ha excel·lit com a cantant i ambaixadora de la música popular mediterrània en tota la seva diversitat".

Debutant com a cantant en els anys 60, va formar part del moviment de la Nova Cançó i del col·lectiu Els Setze Jutges. La seva presència en els principals escenaris del país és constant. Com a compositora, ha contribuït a divulgar l'obra de grans poetes mallorquins i universals i ha establert col·laboracions amb músics d'arreu del món, combinant sons i ritmes, promovent els valors de l'intercanvi i el diàleg.

Un cop rebut el guardó de mans del president de la Generalitat, Bonet, de 76 anys, ha assegurat que quan li pregunten per què canta en català, respon:  "ho faig d'una manera normal: hi he nascut, hi somio, penso i visc.".

També s'ha apuntat que la seva obra també abasta l'escriptura amb quatre llibres publicats, la pintura i una carrera artística molt prolífera amb 61 àlbums publicats i més de 500 cançons.

Marta Pessarrodona

La poeta, narradora i assagista Marta Pessarrodona Artigas (Terrassa, 1941) ha estat valorada per la seva carrera. La seva tasca literària ha estat lligada a l'estudi i difusió d'autores, catalanes i d'arreu, a través de la traducció, l'anàlisi i la reivindicació de les seves obres. A l'hora de recollir la medalla, ha volgut recordar la filòloga Carme Junyent, que va morir diumenge 3 de setembre. 

Als seus retrats de figures com Montserrat Roig (1994), Maria Aurèlia Capmany (1996), Frederica Montseny (1998), Mercè Rodoreda (2003 i 2005) i Caterina Albert (2005), amb fotografies de Pilar Aymerich, s'hi sumen els seus treballs sobre Virginia Woolf i el grup de Bloomsbury, sobre el qual va comissariar una exposició a la Fundació La Caixa, o les traduccions al català d'autors com Doris Lessing, Harold Pinter, Susan Sontag, Simone de Beauvoir o Marguerite Duras.

Eliseu Climent

L'activista cultural Eliseu Climent (Llombai, Ribera Alta, 1940) ha estat reconegut pel compromís amb la cultura catalana. L'any 1968, juntament amb Rosa Raga, va fundar la llibreria Tres i Quatre. L'editorial del mateix nom no es va formalitzar fins al 1974, un any després de la primera edició dels Premis Octubre de literatura, que també va promoure. Editorial i llibreria van ser l'embrió d'un projecte cultural centrat en l'àmbit de les publicacions, primer, i poc després obrint-se a la dinamització cultural del País Valencià.

Climent s'ha referit al guardó com una "injecció d'energia positiva" en un moment "políticament complicat al País Valencià, les illes i la Catalunya Nord".

Climent també va ser fundador, juntament amb Joan Fuster, de la fundació d'Acció Cultural del País Valencià, de la qual n'és president d'honor. Aquesta associació, que té per objectiu promoure la llengua i la cultura pròpies del País Valencià, va ser creada el 1971 i legalitzada el 1978 amb la restauració de la democràcia.