Marta Rovira i la resta d'exiliats a Suïssa ja estan de camí cap a Catalunya

Actualització de la notícia: Marta Rovira i la resta d'exiliats a Suïssa són a la Catalunya Nord, a punt de creuar la frontera

Marta Rovira, Ruben Wagensberg, Oleguer Serra i Jesús Rodríguez han travessat la frontera de Suïssa en les últimes hores i es dirigeixen cap a Catalunya després de l'arxivament del cas de Tsunami Democràtic. Estan tornant tots junts de l'exili, també hi ha l'empresari gironí Josep Campmajó, i demà es preveu actes de benvinguda a diversos punts de Catalunya.

Dimarts passat, la secretària general d'Esquerra, Marta Rovira, que es va exiliar fa 6 anys i 4 mesos a Suïssa, ja va avançar que es plantejava tornar a Catalunya aquesta mateixa setmana per participar presencialment en l'assemblea de dones d'ERC, prevista per a aquest dissabte al matí.

Rovira s'hi va referir després que el jutge de l'Audiència Nacional Manuel García-Castellón acordés l'arxivament del cas Tsunami Democràtic en què estava investigada per terrorisme. El jutge s'hi va veure obligat després que la sala penal de la mateixa Audiència Nacional li invalidés tota la investigació que havia fet a partir del juliol del 2021 per haver signat la pròrroga de la instrucció fora de termini. 

Aquest nou escenari ha donat a Marta Rovira via lliure per tornar a Catalunya perquè, uns dies abans, el Tribunal Suprem ja l'havia amnistiat del delicte de desobediència per la seva participació en el referèndum de l'1-O i n'havia aixecat l'ordre de detenció a l'Estat.

Marta Rovira es va exiliar a Suïssa el 23 març del 2018, el mateix dia que el magistrat Pablo Llarena l'havia citat a declarar davant del Tribunal Suprem per comunicar-li el seu processament per un delicte de rebel·lió. Unes setmanes abans, la secretària general d'Esquerra ja havia comparegut davant Llarena, però el jutge la va deixar en llibertat sota fiança de 60.000 euros. Rovira va ser l'única dels 13 dirigents independentistes investigats a qui no va retirar el passaport. 

L'arxivament de la causa sobre Tsunami Democràtic ha obert la porta al retorn de Rovira i de la resta d'exiliats per aquest cas. Un d'ells és el diputat d'Esquerra al Parlament Ruben Wagensberg, que al gener va fer públic que se n'havia anat a Ginebra arran de l'acusació de terrorisme pel cas Tsunami. Va plantejar l'exili com una estada temporal per assessorar-se jurídicament per preparar la seva defensa. En el seu cas, qui ha arxivat la causa és el Tribunal Suprem perquè és aforat. 

A finals de l'any passat també va exiliar-se a Suïssa l'enginyer i membre de la junta d'Òmnium Oleguer Serra. Ell també estava investigat per terrorisme en la causa de Tsunami Democràtic i el jutge li atribuïa un paper de lideratge dins de l'organització que va promoure les protestes postsentència. Serra va justificar el seu exili perquè considerava que a l'Estat no tenia garanties per afrontar un procés judicial just.

En una posició similar es trobava l'empresari i escriptor gironí Josep Campmajó, a qui García-Castellón acusava d'estar al darrere de l'estructura clandestina de Tsunami i també li imputava un delicte de terrorisme. L'empresari va decidir marxar de Catalunya perquè aquí, deia, se sentia vigilat i seguit per la policia, i per la por d'una possible detenció i empresonament. Fins ara, Campmajó no ha fet públic on ha estat exiliat. 

Un altre dels investigats que havia manifestat la intenció de tornar a Catalunya després de l'arxivament del cas Tsunami és el periodista Jesús Rodríguez. Ell va exiliar-se fa 8 mesos a Suïssa amb l'ajuda de dos amics que el van portar en furgoneta a Perpinyà, segons va revelar aquesta mateixa setmana. Al periodista de La Directa l'acusaven d'haver desenvolupat el rol d'organitzar protestes sobre el terreny i d'estar al corrent de la posada en marxa de Tsunami abans que es divulgués a través de les xarxes.

Tots ells estaven investigats per la seva presumpta vinculació a Tsunami Democràtic, un moviment anònim, organitzat clandestinament, que va dirigir les mobilitzacions i les protestes contra la sentència del procés l'any 2019. Aquí s'hi inclouen, entre altres, el bloqueig de l'aeroport del Prat, el tall durant dies de l'AP-7 a la Jonquera o les protestes durant el partit Barça-Madrid al Camp Nou.

Rebuda als exiliats aquest divendres a Cantallops, a l'Alt Empordà

Està previst que els exiliats facin la primera parada al Principat divendres al matí a Cantallops, un petit poble proper a la Jonquera on es va criar Wagensberg i amb el qual el diputat encara manté un estret vincle. A les 9.00 se'ls farà una rebuda unitària organitzada per Esquerra i Òmnium Cultural, on està previst que atenguin els mitjans.

També aquest divendres, Òmnium Cultural ha convocat un acte per rebre els exiliats i encausats pel cas de Tsunami Democràtic a les 13.00 davant la seu de l'entitat a Barcelona.
 

❗️Després de l'arxivament de la causa del Tsunami, els exiliats poden tornar lliurement a casa. Per això, rebrem els exiliats i encausats pel cas davant de la seu d'Òmnium Cultural a Barcelona. Vine a rebre'ls!

⏰ Divendres 12 de juliol · 13h
📍Carrer Diputació, 276 pic.twitter.com/q8xcWqSdVu

— Òmnium Cultural (@omnium) July 11, 2024

Per la seva banda, el grup de suport a Jesús Rodríguez ha organitzat un acte de rebuda per al periodista a les 18.00 a l'espai cultural cooperatiu La Comunal, al barri de Sants de Barcelona. Dues hores més tard, a les 20.00, el grup de suport a Josep Campmajó ha cridat a rebre l'empresari a la plaça del Vi de Girona després de mesos d'exili.