Marta Rovira i la resta d'exiliats a Suïssa tornen a Catalunya: "Hem vingut per acabar la feina"

Els cinc exiliats que eren a Suïssa ja són a Catalunya. Marta Rovira, Ruben Wagensberg, Oleguer Serra, Jesús Rodríguez, que van sortir de Suïssa aquest dijous a la tarda, a més de Josep Campmajó, s'han reunit a primera hora del matí a la Porta dels Països Catalans, a Salses, i poc després de les vuit del matí han passat la frontera.

Des d'allà han anat cap a Cantallops, a l'Alt Empordà, municipi on té família Ruben Wagensberg. Allà els han rebut unes 300 persones, entre amics, ciutadans corrents i dirigents independentistes.

A Cantallops han pronunciat les primeres paraules a Catalunya. "Hem vingut a unir tot l'independentisme i a acabar el que vam començar", ha dit la secretària general d'Esquerra, que ha fet una crida a tornar a la unió i aprofitar l'ocasió per "recomençar".

Rovira ha acusat l'estat d'haver-se "carregat la democràcia" en voler "silenciar" l'independentisme i haver traspassat "línies i límits inacceptables". La secretària general dels republicans ha qualificat el retorn de "victòria" i ha reafirmat el caràcter pacífic de l'independentisme:

"Mai aquest moviment democràtic i imparable utilitzarà la violència per defensar les seves idees."

En els discursos, els exiliats han remarcat que encara hi ha més "represaliats", en referència a Carles Puigdemont, Lluís Puig i Toni Comín, encara a l'exili; els CDR perseguits pel cas Judes i les persones que no han estat amnistiades.

Ruben Wagensberg s'ha mostrat "molt content" de tornar a casa, però ha recordat que Puig, que també era a la Porta dels Països Catalans, no ha pogut passar la frontera:

"Hem de seguir lluitant i és el que farem després de celebrar-ho."

El periodista Jesús Rodríguez ha fet una apel·lació a mantenir els "llaços de fraternitat" que han creat entre ells a l'exili: "Conservem la unitat antirepressiva, i en tots els àmbits que puguem a la vida."

El vicepresident d'Òmnium, Oleguer Serra, ha agraït el suport de l'entitat i ha fet una crida a convertir la lluita a l'exili en una lluita contra la causa general que persegueix "tot un moviment".

Finalment, Campmajó ha afirmat que, amb el retorn, "no s'ha acabat res". "Jo torno a acompanyar-vos ara de l'exili cap a la llibertat", ha apuntat.

A més de familiars, a Cantallops hi havia també tres investigats més en la causa del Tsunami: la dirigent d'Esquerra Marta Molina i els empresaris Xavier Vendrell i Oriol Soler.

També hi havia l'expresident d'ERC Oriol Junqueras, els consellers Joan Ignasi Elena i David Mascort; el secretari general de Junts, Jordi Turull; el portaveu dels Comuns al Parlament, David Cid; el diputat de la CUP Dani Cornellà; el president d'Òmnium, Xavier Antich; o el president de l'ANC, Lluís Llach.

Benvinguda a Salses

A Salses els esperava la primera benvinguda. Allà hi havia una cinquantena de persones, entre les quals l'exconseller de Cultura Lluís Puig, també exiliat; l'exconsellera Teresa Jordà, el secretari general de Junts, Jordi Turull; o els exdiputats de la CUP Carles Riera i Benet Salellas.

A la Catalunya Nord, entre abraçades amb les persones que els han rebut, la secretària general d'Esquerra ha explicat com va rebre la notícia de l'arxivament del cas:

"Començo a sentir cops a la porta del despatx, la porta s'obre i en Raül: 'Marta, Marta, és molt fort', veig la Raquel saltant i després entra en Raül i em diu: 'S'ha arxivat tot, Marta, pots tornar'".

"La porta s'obre i em diuen: 'Marta, s'ha arxivat tot. Pots tornar!'" Rovira explica en el moment en què va rebre la notícia que la causa de Tsunami s'havia arxivat i podia tornar a casa després de més de sis anys exiliada a Suïssa https://t.co/Lg9wmzyL09 pic.twitter.com/qjNfBkTDCm

— 324.cat (@324cat) July 12, 2024

A Salses, abans de passar la frontera, Rovira s'ha acomiadat de Lluís Puig, exconseller de Cultura encara a l'exili. "La resta seguirem, és clar que sí, no pateixis", ha dit Puig. Posteriorment, en una entrevista amb Catalunya Ràdio, l'exconseller ha manifestat que trobar-se amb tots ells a la Catalunya Nord ha estat "un moment d'emoció molt forta" i ha reconegut que li hauria "agradat baixar amb ells".

Al cap d'una estona, han continuat el viatge, en un dia en què els espera una atapeïda agenda. Amb actes públics i retransmesos en directe, sí, però també amb temps per passar per casa i saludar amics i família, a qui fa temps que no poden veure.

El retorn de Marta Rovira a Vic

Sortint de Cantallops, Rovira ha anat a Vic, on s'ha retrobat amb els seus pares. Després de sis anys i quatre mesos d'exili, la secretària general d'Esquerra ha volgut que la Plaça Major fos el primer lloc que visitava.

A casa dels seus pares, s'ha retrobat amb familiars a qui no veia des de fa més de sis anys.
 

Marta Rovira ja és a casa, a Vic. Primer ha passat per on era el seu pis i després per la plaça Major, abans de retrobar-se amb els pares i la resta de la família @324cat https://t.co/VU59sbU9VZ pic.twitter.com/yZlZ8uhTIj

— Ferran Vila (@ferranvila) July 12, 2024

Òmnium: "Ni és completa ni és definitiva, però és una victòria"

Òmnium Cultural ha celebrat la "victòria" que suposa el retorn dels exiliats a Suïssa i els ha rebut amb un acte davant la seu de l'entitat, al carrer Diputació, amb més de 200 persones.

El president d'Òmnium, Xavier Antich, ha subratllat que "s'ha guanyat una batalla molt important", tot i que ha admès que "no és completa ni definitiva":

"Comencem a tenir el costum de ser especialistes de fins i tot les victòries convertir-les en derrotes. Avui és una victòria i, què coi, celebrem-la".

Antich ha apuntat que la victòria no és completa perquè "encara queda un altre exili", en referència a Puigdemont, Comín i Puig.

El vicepresident de l'entitat, Oleguer Serra, un dels que ha tornat a Catalunya aquest divendres, ha agraït el suport rebut i ha afirmat que se'ls ha perseguit per ser independentistes. Serra s'ha compromès a continuar treballant "incansablement" per defensar la llengua, la cultura i el país.

El diputat Ruben Wagensberg ha defensat que un "aprenentatge" dels set mesos que ha estat a Suïssa és que Catalunya "ha de ser la terra d'acollida que ha estat sempre".

El periodista Jesús Rodríguez ha destacat la solidaritat i el suport rebut durant l'estada a Suïssa per part d'organismes internacionals i entitats de drets humans:

"No som conscients de com es veu el que està passant a Catalunya des de fora, des d'alguns països europeus i des d'algunes organitzacions que tenen claríssim que vivim sota una mena de dictadura judicial disfressada de democràcia, això es veu molt millor des de fora que des de dins del país".

L'empresari Josep Campmajó s'ha emocionat en el moment d'agrair tot el suport rebut i ha remarcat que, en tornar a Catalunya, s'ha adonat que tornava "a un territori ocupat".

A l'acte d'Òmnium no hi ha participat Marta Rovira.

Aragonès i Puigdemont celebren la tornada

El president de la Generalitat en funcions, Pere Aragonès, ha celebrat la tornada de Rovira i ha anunciat que la setmana que ve hi haurà una "rebuda institucional" al Palau de la Generalitat per a ella i la resta dels qui han tornat aquest divendres.

"És un dia d'alegria perquè tot un conjunt de persones que vivien a l'exili a causa de la repressió poden tornar a casa", ha celebrat Aragonès, que ha volgut posar èmfasi en el fet que "encara hi ha persones a l'exili a causa del seu compromís polític" i ha citat Puigdemont, Comín i Puig. Aragonès ha reclamat que és "imprescindible culminar el final de la repressió amb l'aplicació completa de la llei d'amnistia".

L'expresident de la Generalitat i líder de Junts, Carles Puigdemont, ha celebrat el retorn dels exiliats a Suïssa pel cas contra Tsunami Democràtic.

"Amb el retorn dels exiliats perseguits per la gran farsa judicial que ha estat el cas Tsunami s'acaba una injustícia, i és una gran alegria en termes personals i familiars", ha destacat Puigdemont en una publicació a la xarxa X. El líder de Junts ha desitjat que els exiliats puguin recuperar "els anys i mesos robats" i els ha instat a posar-se a la feina "com més aviat millor".

Per la seva banda, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha remarcat que la tornada de Rovira ha estat possible gràcies a la llei d'amnistia. Des de Washington, on ha assistit a la cimera de l'OTAN, Sánchez també ha demanat a Esquerra "responsabilitat" per arribar a un acord per a la investidura de Salvador Illa.

Emocions a flor de pell

Després d'uns dies d'especulacions sobre quan i com seria exactament la tornada, aquest dijous Rovira, Wagensberg, Serra i Rodríguez acabaven d'enllestir les maletes i s'enfilaven als cotxes per emprendre conjuntament el camí de retorn a casa.

Al punt de trobada --el pàrquing d'un centre comercial--, els protagonistes d'aquest primer retorn conjunt d'exiliats del procés s'abraçaven amb les emocions a flor de pell, tal com va poder captar un equip del "30 minuts". Tots eren conscients de la importància d'un moment que no sabien quan arribaria, però que, en tot cas, s'imaginaven més llunyà.

Aquest dijous a la tarda, per primera vegada després de set anys, Rovira podia travessar la frontera de Suïssa amb França. La secretària general d'Esquerra era amb diferència qui més temps duia a l'exili, els altres s'hi van incorporar els últims mesos.

Aquest dijous a la nit, el grup s'ha retrobat després del trajecte --ara ja amb Josep Campmajó-- i ha sopat a Ribesaltes, a tocar de la Porta dels Països Catalans, on a primera hora tocava reprendre el camí amb alguns amics que s'han arribat fins a la Catalunya Nord per acompanyar-los en el moment de travessar la frontera.

Cansats del camí però il·lusionats i gairebé eufòrics, els protagonistes del retorn comentaven entre ells les peripècies del trajecte i la muntanya russa d'emocions dels darrers dies. "Allà ja fèiem plans a mitjà termini perquè ens pensàvem que s'allargaria, i ara només tenim plans per a les pròximes 24 hores", explicaven entre somriures abans d'anar-se'n a descansar per emprendre el trajecte definitiu.

No amaguen, això sí, que la tornada també l'afronten amb reserves, després de la persecució judicial que han sentit de ben a prop els últims anys. No serà fàcil passejar-se tranquil, per exemple, pels llocs on s'havien sentit clarament vigilats per la policia. "Encara tenim la sensació de perill al cap, però el cor ens diu que no", expliquen.

Com hem arribat fins aquí

La secretària general d'Esquerra, Marta Rovira, és la que portava més temps a l'exili. En concret, 6 anys i gairebé 4 mesos. Va marxar a Suïssa poc abans que hagués de comparèixer al Tribunal Suprem per la seva participació en l'1-O, en una vista en què el jutge Llarena preveia comunicar-li el seu processament per rebel·lió.

Quan Rovira va arribar a Ginebra va comunicar a les autoritats suïsses per què hi havia anat i que s'hi quedava. Suïssa ha desestimat totes les ordres internacionals de detenció contra Rovira. Ja fos pels suposats delictes de rebel·lió o de terrorisme, pel cas Tsunami Democràtic.

La secretària general dels republicans va poder celebrar fa unes setmanes l'amnistia pel delicte de desobediència per part del Tribunal Suprem, conscient que encara li quedava pendent el cas Tsunami. Però l'inesperat arxivament d'aquesta causa per part de l'Audiència Nacional aquesta mateixa setmana li ha obert les portes del retorn a Catalunya.

Davant de l'aparició del seu nom en el sumari del cas Tsunami, el diputat d'Esquerra Ruben Wagensberg va decidir marxar per Nadal a Suïssa, per preparar-hi la seva defensa. Va fer-ho públic a finals de gener. García-Castellón li atribuïa estar al darrere de protestes com la marxa a l'aeroport del Prat i l'acusació de terrorisme podia deixar-lo fora de l'amnistia.

Qui també va decidir marxar a Ginebra és el periodista de La Directa Jesús Rodríguez, a qui la Guàrdia Civil havia seguit i li atribuïa l'organització de protestes sobre el terreny. S'ha estat uns 8 mesos a Suïssa, però no ho va anunciar fins a l'abril passat.

També a l'abril, des de Perpinyà, l'ara vicepresident d'Òmnium, Oleguer Serra, anunciava que havia optat per fer el mateix camí. A ell el jutge li atribuïa un paper de lideratge dins de l'organització que va promoure les protestes postsentència.

Tots tres, i també l'empresari i escriptor Josep Campmajó, han decidit tornar a Catalunya un cop la causa del Tsunami ha decaigut. A Campmajó, la Guàrdia Civil li atribuïa feines d'organització d'actes concrets, com el tall de l'autopista de la Jonquera, el novembre del 2019.