Martin Baron, exeditor del Washington Post: "La democràcia als EUA és més fràgil del que pensàvem"

Diners, poder i mitjans de comunicació. L'equació sempre hi ha sigut. Però darrerament es fa especialment evident, amb magnats i polítics poderosos que, quan no poden condicionar la informació com voldrien, passen directament a gestionar-la.

L'exemple més sonat és el d'Elon Musk, amb la compra d'X, però n'hi ha d'altres. Quan Jeff Bezos, el multimilionari fundador d'Amazon, va decidir comprar el Washington Post el 2013, la gran pregunta va ser si el diari podria mantenir la independència editorial.

Dotze anys després, la imatge sòlida del mitjà trontolla amb la dimissió del responsable de la secció d'opinió, propiciada per canvis editorials dictats pel mateix Bezos, que s'han interpretat com una picada d'ullet al nou inquilí de la Casa Blanca.

Per analitzar aquest nou escenari als Estats Units, hem volgut conversar amb una veu autoritzada com la del reputat periodista nord-americà Martin Baron.

Entre els seus principals mèrits hi ha el d'haver dirigit el diari The Boston Globe, quan va destapar els escàndols sexuals dins l'Església catòlica de Massachusetts, i que va retratar la guardonada pel·lícula "Spotlight". També va ser l'editor i director executiu del Washington Post entre el 2012 i el 2021, just en l'etapa que Bezos va comprar el mitjà.

Manel Alías: Martin Baron. Benvingut al "Catalunya nit". Moltes gràcies per atendre'ns. D'entrada, què passa al Washington Post? Per què ha dimitit el responsable d'opinió del diari?

Martin Baron: Bé, el propietari, Jeff Bezos, ha decidit que posarà en marxa un gran canvi en la política de les pàgines d'opinió: que hi haurà només opinions que donen suport, com ell diu, a la llibertat, a les llibertats personals i al mercat lliure. I aleshores? Bé, abans el diari tenia una política de tenir un gran ventall d'opinions a les seves pàgines i al seu lloc d'internet, i ara sembla que no.

M.A.: És a dir, aquestes decisions que pren Jeff Bezos, els lectors ja les comencen a notar...

M.B: Sí, esclar. Sembla que uns 75.000 lectors han decidit cancel·lar la subscripció. I abans, a causa d'una decisió d'un editorial --bé, de no publicar un editorial sobre a qui donar suport en la cursa presidencial--, uns 300.000 lectors havien cancel·lat la subscripció. Tot a causa d'aquesta decisió.

M.A.: Bezos va adquirir el diari el 2013, quan tu eres l'editor executiu del Post. Per tant, vas coincidir d'alguna manera amb ell. A tu també et va pressionar o eren uns altres temps?

M.B.: No, no; no es va ficar mai en la cobertura del diari. No ha dit mai res sobre la cobertura. Ell sempre lloava el que fèiem i, bé, ens va donar independència.

M.A.: I per què creus que ara canvia, això?

M.B.: Bé, jo crec que sent la pressió de Trump. Trump va dir durant la campanya presidencial que es venjaria dels seus suposats enemics polítics, i Bezos sempre va ser percebut com un enemic polític, i només per una raó: la cobertura del Washington Post. I llavors jo crec que Bezos intenta reparar les seves relacions amb Trump. No vol enemistar-se amb ell.

M.A.: I això té alguna explicació més enllà de la por a Trump? És a dir, d'això depenen, per exemple, contractes amb el govern de les empreses de Bezos. Què hi pot haver al darrere?

M.B.: Sí, esclar, és la font del temor. Ell tem que Trump podria cancel·lar els contractes amb Amazon, que té una gran empresa de serveis al núvol. I té molts contractes amb el govern federal dels Estats Units. I Bezos també és propietari al 100% de l'empresa espacial Blue Origin, que acaba de llançar una nau espacial, i ara està a punt per competir amb Space X, l'empresa d'Elon Musk, que és un amic de Trump i té molt de poder en el govern. Llavors, jo crec que Bezos pensa en les implicacions per als seus altres interessos comercials.

M.A.: Ara posaves l'exemple del Post, de premsa tradicional, clàssica... Però també veiem que Donald Trump està en contra d'aquests mitjans tradicionals, potser perquè no els pot controlar totalment. És per això que va crear Truth Social o que li va tan bé que el propietari de Twitter, ara X, sigui Elon Musk?

M.B.: Sí, sempre mira de marginar els mitjans tradicionals. Intenta soscavar els seus models econòmics i vol minar la seva sostenibilitat financera. I llavors, ell, Trump, sempre diu que creu en la llibertat d'expressió. Però la veritat és que només creu en la llibertat d'expressió que li dona suport a ell. Al capdavall, no creu en la llibertat d'expressió i mira de fer el que pot per malmetre la sostenibilitat dels mitjans tradicionals.

M.A.: Fins a quin punt Donald Trump assetja els periodistes que segueixen una línia dura o independent respecte de les polítiques de la Casa Blanca?

M.B.: Bé, ell té diverses eines a l'abast, i sembla que les fa servir totes per fer mal als mitjans tradicionals. Hi ha un organisme regulador per a les cadenes de televisió i ell amenaça de retirar-los les llicències per continuar funcionant. I també els funcionaris governamentals han llançat diverses recerques de les xarxes socials. Trump mateix ha portat diversos casos de difamació als mitjans tradicionals i aprofita el seu poder governamental per obtenir acords.

M.A.: Això que expliques és més aviat el mode d'actuar d'un líder d'un país autoritari. Però això passa als Estats Units, que té precisament la llibertat de premsa com un dels seus pilars. Està en risc, això?

M.B.: Sí, jo crec que la democràcia està en risc. Ara, després de només cinc setmanes al poder. Trump fa molt de mal. I bé, hem descobert que la democràcia als Estats Units és més fràgil del que ens imaginàvem. I llavors, bé, jo crec que la democràcia està en risc, està en perill. I tots nosaltres, els que creiem en la democràcia, hauríem de fer el que puguem per defensar-la.

M.A.: I des del periodisme també hi ha molta feina per fer en aquest sentit.

M.B.: Sí, i tant. Bé, el president dels Estats Units, penso, és sens dubte la persona més poderosa del món. I els mitjans, la premsa, tenen el deure, l'obligació, de continuar desenterrant els fets, descobrint els fets, i proporcionant els fets al públic. Aquesta és la missió del periodisme: retre comptes al poder i donar al públic la informació que hauria de tenir, que mereix tenir.

M.A.: Vostè, de fet, va ser un dels periodistes del Boston Globe, que va protagonitzar també un dels episodis del periodisme més importants a escala mundial. Avui dia es podria continuar fent aquest tipus de periodisme? Continua existint als Estats Units?

M.B.: Jo crec que sí. Hi ha bons equips de recerca, de periodisme d'investigació, als Estats Units. Hi ha molts equips periodístics que ara investiguen el govern de Trump, que investiguen les persones poderoses al món, al país. I jo crec que sempre tenen present la missió de la nostra professió.

M.A.: Una de les coses que em crida l'atenció és que Donald Trump va ser dels primers que va parlar intensament de "fake news", de notícies falses. Però precisament ell no para de donar informació incorrecta o directament falsa. Aquests fets que no són veritat i que són molt fàcils de contrastar, causen igualment impacte en la societat? És a dir, amb desmentir una notícia falsa ja no n'hi ha prou?

M.B.: Això és un perill en la societat nord-americana. Ara hi ha molta gent que es creu el que digui Trump, en comptes de creure's els científics, els jutges, els mitjans tradicionals. Trump diu que no vol tenir cap altre àrbitre independent dels fets, i llavors és un gran perill, perquè ell sempre menteix. I també hi ha algú encara pitjor, Elon Musk, que és l'amo d'X, de Twitter, que crec que és el difusor principal de notícies falses al món.

M.A.: No sé si vostè comparteix l'opinió publicada que els partidaris de Trump estan desencadenats com si s'haguessin tret la màscara --que sembla que portaven el 2017-- i que ara s'atreveixen a dir de tot obertament.

M.B.: Bé, sí. Jo crec que ara veiem el Donald Trump real i el Partit Republicà real. Ell controla el partit. Haurien de donar un nom nou a aquest partit, el partit de Trump o el partit MAGA, en comptes del Partit Republicà. Ell té aliats i membres del seu govern que no diran mai res en contra seva. I executaran les seves polítiques i no li diran que s'equivoca.

M.A.: Esperem que, en tot el que vagi passant, hi hagi sempre al darrere periodistes que ens ho puguin explicar bé i confirmant que tot el que es diu és veritat. Ha estat un plaer escoltar-te. Una abraçada des de Barcelona.

M.B.: Fins aviat.