Martín Villa defensa la Transició: "És impossible que hi hagués un genocidi"

L'exministre Rodolfo Martín Villa ha declarat aquest dijous per videoconferència davant la jutgessa argentina María Servini, que el persegueix per les morts causades per la policia en manifestacions a Vitòria i Pamplona quan era ministre de l'Interior.

Martín Villa ha defensat la Transició espanyola i ha rebutjat que se l'acusi de genocidi, una acció que ha qualificat de "falsedat":

"He vingut a defensar-me, perquè em rebel·lo a viure en presumpció de culpabilitat en comptes de presumpció d'innocència, però sobretot a defensar que és impossible que a la Transició hi hagués un genocidi."

En unes manifestacions escrites entregades a la justícia argentina, el ministre de l'Interior amb Adolfo Suárez ha qualificat de "monstruosa" la idea que va haver-hi un genocidi a finals dels anys 70:

"La Transició va ser tot el contrari a un genocidi. Abans de les eleccions del 1977, per primera vegada en molts anys, no va quedar ni un pres polític a les presons espanyoles i ni un sol espanyol exiliat al món."

L'excàrrec de la Transició ha dit que "alguna cosa" va tenir-hi a veure, juntament "amb molts altres, correligionaris i adversaris polítics" que van "treballar a favor de la Transició i de la Constitució del 1978". A més, ha criticat "la versió" de la història que es dona a la querella argentina:

"Si Adolfo Suárez visqués seria impossible que no es trobés també acusat de genocidi o crims contra la humanitat, una situació que no m'atreveixo a qualificar."

La de Martín Villa ha estat la declaració de més rang d'un exdirigent franquista davant la justícia per crims derivats de la Transició. L'exgovernador civil de Barcelona ha negat que hi hagués "un pla sistemàtic, generalitzat, deliberat i planificat de terroritzar espanyols":

"Va poder succeir que els policies i guàrdies civils que van causar morts ho fessin per obediència a ordres meves. No va ser així, i pot comprovar-se que les meves instruccions i les del govern van buscar evitar que es produïssin morts per actuacions policials."

La querella atribueix a Martín Villa delictes de genocidi i crims de lesa humanitat per les cinc morts en una operació policial a Vitòria el 3 de març del 1976. També li imputa sis morts l'any 1977, durant el seu mandat al capdavant del Ministeri de l'Interior, i una altra a Pamplona, en les festes de San Fermín del 1978.

Sobre els fets de Vitòria, quan ell era ministre de Relacions Sindicals, Martín Villa ha dit que la seva intervenció es va produir després del desallotjament policial que va causar les morts i que el seu paper va ser el de prendre mesures per evitar que hi hagués més violència.

"Certament, va haver-hi errors, errors greus, i comportaments policials contraris al respecte als drets de les persones i, per tant, seria legítim que es reclamés una reparació justa. Però una cosa és comprendre el dolor de les víctimes i la necessària reparació i una altra és acceptar un relat dels fets que porta a la querella a afirmar que fins i tot en la Transició espanyola hi va haver delictes de genocidi i crims de lesa humanitat."

Dels morts en la Setmana Proamnistia del maig del 1977, quan ell ja era ministre de l'Interior, ha apuntat que cap de les morts va formar part d'un pla deliberat. Per últim, pel que fa al San Fermín del 1978, s'ha limitat a assenyalar que Espanya ja portava un any en democràcia, s'havia aprovat la llei d'amnistia i s'havia arribat a un acord al Congrés sobre el text constitucional.

Després de la declaració d'aquest dijous, la jutge disposa d'un termini de deu dies per acordar o no el processament de Martín Villa, tot i que pot demanar una pròrroga. De fet, Servini té tres escenaris: processar-lo, continuar investigant o arxivar la causa. 

Manifestació de víctimes

A la mateixa hora que declarava Martín Villa, familiars de víctimes de finals dels anys 70 es manifestaven a l'exterior de l'ambaixada argentina, amb l'esperança que la jutge Servini acabi processant l'exministre d'Adolfo Suárez.

El centenar de persones estaven convocades pel col·lectiu Ceaqua, que dona suport a la querella argentina contra els crims del franquisme. Els concentrats portaven capses de cartró amb els noms de les 12 víctimes per les quals s'ha interrogat Martín Villa.

En un moment determinat, també han acudit al lloc dels fets dos joves amb una pancarta on es podia llegir "Només Espanya jutja Espanya. Vox", però la Policia Nacional els ha apartat perquè no coincidissin amb els concentrats.

Pocs dies abans de la declaració de Martín Villa, quatre expresidents espanyols i antics líders sindicals van firmar una carta de suport a l'antic dirigent del Movimiento. Entre els signants d'aquesta carta, inicialment, hi havia l'alt representant de la Política Exterior Comunitària, Josep Borrell, que ha negat haver escrit cap missiva de suport a l'exgovernador civil de Barcelona.

La causa judicial a l'Argentina contra el franquisme va començar fa deu anys basada en els principis de justícia universal que va impulsar Baltasar Garzón amb el cas Pinochet. No ha estat, però, fins al 2020 que la jutge Servini ha aconseguit interrogar Martín Villa.

A la querella també hi havia l'expolicia franquista Billy el Niño, que va morir al maig per coronavirus, sense que se li retiressin les condecoracions rebudes. Tretze persones més també estan citades per la jutge argentina, però de moment es neguen a declarar de forma voluntària.