Marxar de casa dels pares als 30 anys: l'edat d'emancipació, la més alta en dues dècades

L'edat mitjana d'emancipació a Espanya ha superat els 30 anys per primer cop en dècades i les dones són les primeres a poder marxar de casa dels pares, segons l'informe elaborat per l'Observatori de l'Emancipació del Consell de la Joventut d'Espanya publicat aquest divendres.

El nombre de joves emancipats durant el segon semestre del 2022 s'ha estancat en el 15,9%, la meitat de la mitjana europea, que està en el 31,9%. 

"Els joves a Espanya no es poden emancipar fins que deixen de ser joves. Això és un símptoma molt preocupant que demostra que els problemes estructurals de la joventut segueixen molt presents i condicionen la vida adulta."

A més, per poder viure sols, els joves han de dedicar el 83,7% del sou net anual només a pagar el lloguer --sense comptar els subministraments. Segons l'estudi, el salari mitjà dels joves ha pujat un 4,6%, però el lloguer ho ha fet molt més, un 7,55%.

En concret, el salari mitjà se situa en poc més de mil euros al mes (1.089,93 euros nets mensuals) i el lloguer mitjà d'un habitatge, en els 912 euros mensuals, segons ha explicat el vicepresident i responsable socioeconòmic i de comunicació de l'entitat, Juan Antonio Báez, que ha afegit que, sumant-hi les despeses de subministraments, els queden poc més de 36 euros per passar el mes:

 "Si al lloguer hi sumem els 141 euros de mitjana que costen els subministraments i serveis d'un habitatge --com els rebuts de l'aigua, la llum, el gas, etc.--, això suposa 1.053 euros al mes, el 96,6% del seu sou. És a dir, que només els quedarien 36,93 euros per comprar menjar i roba o per gastar en oci, una cosa absolutament inassumible."

Un de cada cinc joves amb feina és pobre

"Amb tenir feina no n'hi ha prou per accedir a un habitatge a Espanya", ha explicat Rubén Díaz, tècnic d'investigació del CJE, durant la presentació de l'estudi, aquest divendres.

I és que un de cada cinc joves amb feina és pobre o està en risc d'exclusió social, i un de cada tres només es pot emancipar si comparteix pis. A finals de l'any passat, llogar una habitació en un pis compartit costava 282,19 euros de mitjana, el 25,9% del salari mitjà del jovent.

El Consell de la Joventut d'Espanya considera que combatre aquest risc de pobresa i exclusió social "hauria de ser una de les prioritats de la classe política".

La taxa d'atur entre les persones joves era del 22,2% a Espanya a finals de l'any passat, molt per sobre de la mitjana de la població en general, que estava en el 12,9%.

La temporalitat, un problema endèmic de la població jove, ha caigut en un any del 55,4% al 38,9% gràcies a la reforma laboral, però s'ha disparat la contractació fixa discontínua, és a dir, les persones joves que tenien un contracte indefinit però només durant uns mesos l'any. Només en 12 mesos, de finals del 2021 a finals del 2022, els contractes fixos discontinus firmats per persones joves es van multiplicar per 10, dels 23.569 als 233.828. També es van triplicar els contractes indefinits a temps parcial.

Comprar, impossible

L'estudi també denuncia que l'enduriment de les condicions d'accés a una hipoteca ha expulsat els joves del mercat de compra, perquè els és "impossible" trobar finançament. Només per a l'entrada, han de donar gairebé el sou complet de quatre anys de feina.

"L'entrada mitjana que calia donar per comprar un habitatge a finals del 2022 estava en 49.852,20 euros, l'equivalent a 3,8 anys complets de sou d'algú de menys de 30 anys. Per a les persones joves que aconseguien accedir a una hipoteca, en canvi, l'import mitjà de la primera mensualitat era de 661,33 euros, el 60,7% del salari."

Tenir estudis superiors no garanteix l'emancipació

Segons el sociòleg Joffre López, que també ha participat en l'estudi, "tenir estudis superiors no garanteix, en cap cas, poder-se emancipar, ja que només el 22,9% dels joves que havien acabat estudis de formació professional de nivell superior o universitaris ho havien aconseguit".

Arran dels resultats de l'estudi, la presidenta del Consell de la Joventut d'Espanya, Andrea González, ha demanat "polítiques reals, útils i més transversals" que tinguin en compte les necessitats d'aquest col·lectiu:

"Necessitem polítiques reals a curt, mitjà i llarg termini, i la regulació dels preus dels lloguers, tant dels habitatges com de les habitacions; mesures de política útil."

La salut mental també se'n ressent

Juan Antonio Báez, vicepresident de l'entitat, creu que les polítiques de joventut s'han convertit, sovint, en "una fugida cap endavant" i no solucionen els principals problemes estructurals, com l'habitatge o l'atur, cosa que "provoca grans problemes de salut mental en la població jove, que té com a principal causa de mort el suïcidi".