"Marxo. La prioritat és la vida dels fills": Ucraïna es debat entre la resistència i l'exili
A la ciutat de Selydove, bombardejada i a pocs quilòmetres del front, alguns ciutadans ja no poden més
Vicent Mifsud
Periodista de la secció Internacional de Catalunya Ràdio, enviat especial a Ucraïna
Marina, de 38 anys, i Vlada, de 36, són les dependentes d'una botiga de roba i material militar de Selídove, a la província ucraïnesa de Donetsk, dins la regió del Donbàs. Aquest és un dels comerços reconvertits per donar servei als principals clients de la ciutat: els soldats.
Les dues viuen amb preocupació la presa, per part de les tropes de Putin, de la ciutat d'Advíidka, que els queda a només una vintena de quilòmetres de distància. També pateixen en primera persona els bombardejos sobre la seva pròpia població, com el que ha destruït l'hospital, però han adoptat decisions diferents davant de l'últim avenç rus.
El gran dilema
Marina, que és mare d'una filla, ja va fugir com a refugiada a la Unió Europea fa dos anys. A la seva filla l'ha enviada amb uns familiars a la República Txeca, mentre que ella continua vivint sota els atacs russos: escoles, llars d'infants, altres edificis públics... Tot s'ha convertit en objectiu. Després d'haver resistit dos anys, ara prepara novament el seu exili:
"Marxarem. Deixarem la ciutat. Hem de salvar-nos. Salvar la nostra família, el nostres fills. Els nens han de viure i no estem segurs amb la situació actual. La vida dels fills és la prioritat i també la nostra vida."
La seva companya Vlada diu que respecta la decisió d'anar-se'n, però assegura que ella es quedarà. Recorda que el Donbàs està en guerra ja des del 2014 i considera que la invasió russa del 2022 va ser "bàsicament el mateix", sense grans canvis per al seu dia a dia.
"Confio en les forces armades i tinc menys por que abans. No sé els altres, però jo ja no reacciono a les explosions."
A diferència de Marina, Vlada no es deixa fotografiar.
Tampoc Aleksandr, de 38 anys, que posa carburant al cotxe en una benzinera just davant de l'hospital destruït pels projectils. Viatja en aquest vehicle amb la seva família: la seva dona i una filla de 8 anys.
Alexander és miner i per això està exempt d'anar a l'exèrcit, ja que la seva és una de les professions essencials per al manteniment de l'economia ucraïnesa, on el carbó del Donbàs és fonamental.
Diu que el 2014 no es va plantejar marxar, però era més jove. Ara és diferent. Ara hi ha la família.
Anys d'èxode massiu
La fugida de ciutadans ucraïnesos dels seus llocs d'origen ha estat constant des de l'inici del conflicte armat amb Rússia.
Segons l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) amb dades d'aquest mateix mes de febrer, actualment hi ha més de 6 milions d'ucraïnesos refugiats en altres països d'Europa. A més, cal sumar-hi mig milió de ciutadans més que han marxat encara més lluny, fora del continent.
També hi ha desplaçaments interns: més de 5 milions de persones han hagut de traslladar-se a altres zones d'Ucraïna.
Tot plegat en un país de prop de 44 milions d'habitants on, segons aquest orgnanisme de l'ONU, més de 17 milions necessiten ajuda humanitària urgent. Representa gairebé el 40% de la població.