Mas-Colell rebutja que el sostre de despesa de la Generalitat hagi de venir marcat des de Madrid
El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, ha demanat prudència davant de la reforma constitucional exprés que es planteja per incloure-hi l'obligació de complir els objectius de dèficit públic i es mostra contrari a la possibilitat que el sostre de despesa de la Generalitat hagi de venir marcat des de Madrid. Mas-Colell ha afirmat des de la Universitat Catalana d'Estiu de Prada, al Conflent, que hauria de ser el Parlament el que en fixés el sostre. D'altra banda, Mas-Colell ha assenyalat que de cara al mes d'octubre es començarà a treballar en els pressupostos del 2012.
Mas-Colell assegura que el govern sintonitza amb la idea d'imposar un sostre en la despesa de l'administració pública, però que hauria de ser el Parlament el que el fixés a Catalunya i no s'hauria de fer des de fora. "Com a membre del govern de Catalunya prefereixo que les restriccions me les imposi el Parlament, que és el representant del poble català", ha sentenciat el conseller des de Prada, al Conflent.
A més, el conseller ha reclamat que sigui l'administració catalana la que recapti l'impost de patrimoni en cas que el govern espanyol el restableixi. En aquest sentit, ha recordat que es tracta d'un impost "transferit a les autonomies" i, per tant, malgrat que no en té "cap mena d'informació", la Generalitat "dóna per fet" que la recaptació serà autonòmica. "Si es restableix aquest impost, el primer que volem és recaptar-lo i ingressar-lo als comptes de la Generalitat", ha reclamat Mas-Colell.
D'aquesta manera, el conseller ha demanat a l'administració central que el sistema de recaptació sigui el "primer punt" que quedi "clar i establert", si finalment el govern opta per tornar a imposar aquesta taxa.
D'altra banda, Mas-Colell ha assenyalat que de cara al mes d'octubre es començarà a treballar en els pressupostos del 2012. Els del 2011 es van presentar al juny, passades les eleccions municipals, i es van aprovar a la cambra catalana a finals de juliol. Ara, doncs, i segons el nou calendari, i si es compleixin els terminis fixats, el govern presentarà els nous pressupostos abans de les eleccions generals del 20 de novembre.
Salgado: "Es tracta d'una decisió autònoma del govern espanyol"
Per la seva part, la vicepresidenta econòmica del govern espanyol, Elena Salgado, ha negat que aquesta reforma amb presses sigui una imposició de França i Alemanya. "Es tracta d'una decisió autònoma del govern espanyol. Ningú ens hi ha obligat", ha sentenciat la ministra, que ha augurat que altres països europeus seguiran la recomanació europea.
A més, ha afegit que es tracta d'una mesura "encertada" que "dóna tranquil·litat als nostres inversors".
Poc abans de les declaracions del conseller d'Economia, la Unió Europea valorava positivament l'acord entre el govern espanyol i el PP per reformar la Constitució. En una entrevista a "El matí de Catalunya Ràdio", el portaveu d'Afers Econòmics de la Comissió Europea ha considerat que "és una mostra de determinació que evidencia que hi ha un compromís seriós per fer tot el que calgui per posar ordre en els comptes públics espanyols". A més, ha afegit: "Això no passa desapercebut als mercats."
Recels a Catalunya
El mateix dia que es va fer l'anunci de reformar aquesta mateixa legislatura la Constitució espanyola per posar límit a les possibilitats d'endeutament de les administracions de l'Estat, la mesura ja es va rebre amb cautela a Catalunya, per la por que això suposi retallar l'autogovern. La presidenta en funcions del govern, Joana Ortega, va afirmar que "tota aquella reforma constitucional que pugui anar en la línia de limitar l'autogovern de Catalunya tindrà un xoc frontal amb el govern de la Generalitat", però matisava que "s'ha de treballar amb prudència en aquest moment, i no en coneixem la lletra menuda".
D'altra banda, el PSC considera raonable limitar el sostre del deute si no significa un topall per a la millora del finançament autonòmic, però també demana que la reforma serveixi per acabar de desplegar el model autonòmic. Per ICV-EUiA, la proposta de reforma de la Constitució demostra la coincidència del PP i el PSOE sobre "la visió centralista" de l'Estat. I des d'ERC també es rebutja l'acord entre el president del govern espanyol i el candidat del PP, i assegura que ha quedat demostrat que la independència és "l'única garantia política".
La tuitosfera i la xarxa en general ha reaccionat amb claredat i rapidesa a l'anunci de Rodríguez Zapatero. Amb les etiquetes #yoquierovotar i #jovullvotar, polítics i ciutadans tuitaires reclamen que es consulti el poble sobre la modificació a la Carta Magna.
L'acord entre el PSOE i el PP suposarà la segona reforma de la Carta Magna des que va entrar en vigor, el 1978. Fins ara només s'havia modificat el 1992.
A més, el conseller ha reclamat que sigui l'administració catalana la que recapti l'impost de patrimoni en cas que el govern espanyol el restableixi. En aquest sentit, ha recordat que es tracta d'un impost "transferit a les autonomies" i, per tant, malgrat que no en té "cap mena d'informació", la Generalitat "dóna per fet" que la recaptació serà autonòmica. "Si es restableix aquest impost, el primer que volem és recaptar-lo i ingressar-lo als comptes de la Generalitat", ha reclamat Mas-Colell.
D'aquesta manera, el conseller ha demanat a l'administració central que el sistema de recaptació sigui el "primer punt" que quedi "clar i establert", si finalment el govern opta per tornar a imposar aquesta taxa.
D'altra banda, Mas-Colell ha assenyalat que de cara al mes d'octubre es començarà a treballar en els pressupostos del 2012. Els del 2011 es van presentar al juny, passades les eleccions municipals, i es van aprovar a la cambra catalana a finals de juliol. Ara, doncs, i segons el nou calendari, i si es compleixin els terminis fixats, el govern presentarà els nous pressupostos abans de les eleccions generals del 20 de novembre.
Salgado: "Es tracta d'una decisió autònoma del govern espanyol"
Per la seva part, la vicepresidenta econòmica del govern espanyol, Elena Salgado, ha negat que aquesta reforma amb presses sigui una imposició de França i Alemanya. "Es tracta d'una decisió autònoma del govern espanyol. Ningú ens hi ha obligat", ha sentenciat la ministra, que ha augurat que altres països europeus seguiran la recomanació europea.
A més, ha afegit que es tracta d'una mesura "encertada" que "dóna tranquil·litat als nostres inversors".
Poc abans de les declaracions del conseller d'Economia, la Unió Europea valorava positivament l'acord entre el govern espanyol i el PP per reformar la Constitució. En una entrevista a "El matí de Catalunya Ràdio", el portaveu d'Afers Econòmics de la Comissió Europea ha considerat que "és una mostra de determinació que evidencia que hi ha un compromís seriós per fer tot el que calgui per posar ordre en els comptes públics espanyols". A més, ha afegit: "Això no passa desapercebut als mercats."
Recels a Catalunya
El mateix dia que es va fer l'anunci de reformar aquesta mateixa legislatura la Constitució espanyola per posar límit a les possibilitats d'endeutament de les administracions de l'Estat, la mesura ja es va rebre amb cautela a Catalunya, per la por que això suposi retallar l'autogovern. La presidenta en funcions del govern, Joana Ortega, va afirmar que "tota aquella reforma constitucional que pugui anar en la línia de limitar l'autogovern de Catalunya tindrà un xoc frontal amb el govern de la Generalitat", però matisava que "s'ha de treballar amb prudència en aquest moment, i no en coneixem la lletra menuda".
D'altra banda, el PSC considera raonable limitar el sostre del deute si no significa un topall per a la millora del finançament autonòmic, però també demana que la reforma serveixi per acabar de desplegar el model autonòmic. Per ICV-EUiA, la proposta de reforma de la Constitució demostra la coincidència del PP i el PSOE sobre "la visió centralista" de l'Estat. I des d'ERC també es rebutja l'acord entre el president del govern espanyol i el candidat del PP, i assegura que ha quedat demostrat que la independència és "l'única garantia política".
La tuitosfera i la xarxa en general ha reaccionat amb claredat i rapidesa a l'anunci de Rodríguez Zapatero. Amb les etiquetes #yoquierovotar i #jovullvotar, polítics i ciutadans tuitaires reclamen que es consulti el poble sobre la modificació a la Carta Magna.
L'acord entre el PSOE i el PP suposarà la segona reforma de la Carta Magna des que va entrar en vigor, el 1978. Fins ara només s'havia modificat el 1992.
