Mas: "L'èxit del 9-N és el que va provocar les querelles. No és la llei, és la ràbia"

El president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, ha valorat que la seva declaració davant del TSJC es deu a la ràbia de l'èxit del 9-N, i no pas a la llei. Mas ha assegurat que després del canvi de format, de consulta a procés participatiu, l'Estat va passar de la "mofa pública" i el "menyspreu" a fer "un abús de poder" intentant-la aturar. Però segons ell, van fer tard, perquè en aquest interval el govern ja havia organitzat tota la celebració i ja no es podia aturar perquè l'execució va quedar en mans dels voluntaris.

"L'èxit del 9-N de l'any passat, amb una enorme mobilització ciutadana i un ampli ressò internacional, és el que va provocar aquestes querelles, a criteri meu. No hi ha un tema de llei, hi ha la ràbia de l'èxit del 9-N per part de l'estat espanyol, que no va acceptar que hi hagués hagut aquell èxit."

Mas ha considerat que des d'un punt de vista legal "no hi ha tema" per presentar les querelles. Pel president, la consulta alternativa podria ser motiu d'una compareixença al Parlament per donar comptes, però mai davant d'un tribunal. I menys per una causa penal.

Segons ell, l'Estat no és neutre i actua de manera aspra i sòrdida, però ell confia en la justícia.

"Mai l'èxit de la democràcia hauria d'acabar en els tribunals de justícia", ha conclòs.

"Sóc culpable de..."

Quin paper va jugar Mas el 9-N? El president en funcions ha sintetitzat el gruix de la seva declaració davant del jutge en una llarga enumeració d'accions, entre l'assumpció de responsabilitats i l'autoinculpació. Mas ha reconegut que és "el màxim responsable" de la iniciativa política del 9-N i d'haver ideat la consulta alternativa que es va celebrar aquell dia. Ha dit que és "culpable d'haver escoltat" els centenars de milers de persones que any rere any des del 2012 s'han manifestat a favor d'una consulta sobre la sobirania de Catalunya, i "sóc responsable" d'haver atès la demanda dels ajuntaments adscrits a l'AMI perquè es posessin les urnes, així com també d'haver obeït el Parlament, que va aprovar la llei de consultes, el marc legal de la consulta, i que va instar a celebrar el 9-N. A més, ha assumit ser "l'únic responsable" de les eleccions avançades del 2012 i 2015, convocades "per donar veu i vot als ciutadans de Catalunya" amb l'objectiu d'obtenir un mandat democràtic que legitimés accions polítiques posteriors.

Però de la mateixa manera, Artur Mas també ha reconegut la seva responsabilitat per haver atès la providència que suspenia la llei de consultes, i també quan en va arribar una altra que va suspendre el decret del 9-N que ell mateix havia firmat.

Segons ell, va actuar per "conjugar bé", per "adequar" i "no per confrontar", "la legitimitat de les urnes als marcs legals existents", amb l'ànim de defensar la pau social, la llibertat ideològica i d'expressió, drets que estan recollits i protegits per la Constitució.

"El tribunal haurà de jutjar si comportar-se com un demòcrata equival a actuar com un delinqüent".

A criteri seu, comportar-se com un demòcrata equival a haver escoltat la gent, les institucions locals del país i haver posat les urnes tantes vegades com calia perquè la gent pogués expressar la seva opinió.

El 9-N, una idea política d'execució ciutadana

Mas ha subratllat una idea per ell fonamental: el 9-N s'havia d'executar institucionalment. Però quan es van veure obligats a canviar el format, l'administració va deixar de ser la responsable de l'execució, que va quedar en mans dels voluntaris. Aquest punt, segons el president en funcions, és la clau, perquè calien 20.000 voluntaris, tal com ha recordat, però en van acabar sent 40.000 els que es van oferir i la van dur a terme.

Segons ell, el govern només va preparar el procés participatiu durant quinze dies, els que van anar des que Mas va llançar la idea de la consulta alternativa fins que el govern espanyol hi va presentar novament recurs. I no s'ha estat de recordar que, al principi, en va fer mofa i va menystenir la idea, fins que en un canvi d'estratègia va reaccionar per intentar aturar-ho.

Però com que els preparatius estaven enllestits, i la ciutadania es va mobilitzar per tirar-lo endavant, ha relatat, el 9-N va ser un èxit, que va arribar a ulls de tot el món. Mas considera que és aquest resultat el que ha acabat motivant les querelles contra ell, Ortega i Rigau.

Preguntat pels periodistes, Mas ha reflexionat que la solidesa del procés és el que ha permès avançar en els moments més difícils i ha desitjat que en el futur el consens es mantingui.