Mas, Ortega, Rigau i Homs, condemnats a tornar 4,9 milions d'euros pel 9N

Quan es compleixen quatre anys i quatre dies de la consulta del 9N, el Tribunal de Comptes ha fet pública, aquest migdia, la seva sentència. Ha condemnat Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs a pagar gairebé cinc milions d'euros.

Segons la sentència, han estat condemnades sis persones més per haver usat diner públic per a aquesta consulta. En concret, 4.946.788,16 milions d'euros.

Es consideren responsables comptables directes l'expresident i els quatre exconsellers, així com Luis Bertran Saura, Josefina Valls, Jaume Domingo Planas, Ignasi Genovés, Jordi Vilajoana i Teresa Prohias.

Mas, el màxim responsable

La condemna és conjunta i solidària i, per tant, hauran d'aportar els diners entre tots. Amb tot, a Mas se'l fa màxim responsable dels 4,9 milions d'euros.

A diferència de l'expresident, a la resta només se'ls obliga a pagar per aquelles partides que eren competència seva. Per exemple, Homs ha de respondre per una mica més d'1,9 milions; Irene Rigau, per 2,8 milions per la compra dels 7.000 ordinadors utilitzats en les taules de votació, i Joana Ortega, per 865.600 euros.

En el cas que la resta de condemnats no puguin fer front a la seva part, Mas hauria d'assumir l'import total de la sanció.

300.000 euros menys del que es reclamava

La decisió es pot recórrer i suposa rebaixar a 300.000 la quantitat que els reclamava el tribunal. El Tribunal de Comptes demanava inicialment 5,2 milions d'euros, uns diners que ja s'han aportat en forma de fiances entre efectius, 2,8 milions, i la resta en forma d'avals amb immobles i propietats dels condemnats.

La sentència es pot recórrer a la Sala de Justícia del mateix tribunal i, com a última instància, davant la Sala Contenciosa-Administrativa del Tribunal Suprem.

La sentència d'aquest òrgan s'ha fet pública aquest migdia, després del recent judici en què es va reclamar aquests diners per fer front a les partides de diner públic destinades a la consulta.

L'expresident de la Generalitat i els exconsellers ja van ser condemnats a inhabilitació per exercir càrrecs públics per desobediència el 9N.

Els condemnats recorreran

Mas, Ortega, Homs i Rigau han fet un comunicat en què diuen que "no accepten" una condemna que consideren "aberrant" i anuncien que la recorreran.

Tots quatre es refermen en el fet que no s'ha produït "cap despesa irregular que comporti una responsabilitat comptable que justifiqui la pena imposada" i recorden que, durant el judici penal, el TSJC va desestimar el delicte de malversació.

Finalment, consideren que la sentència "és un escarment per a tots aquells que vam dur a terme el procés participatiu del 9N i, de l'altra , un avís per a navegants".

A través de Twitter, Francesc Homs ha posat en dubte, a més, la imparcialitat d'una de les ponents de la sentència, Margarita Mariscal de Gante, que va ser ministra de Justícia del govern d'Aznar.

Qui ens condemna és Margarita Mariscal de Gante, ex-ministra d'Aznar. Tot molt imparcial... #totmoltnormal #9N https://t.co/5efQdTrqx8

— Francesc Homs 🎗 (@franceschoms) 12 de novembre de 2018

Gràcies pels missatges de suport. Ara mateix només puc dir això... pic.twitter.com/vZ5z5Zd7Db

— Joana Ortega (@joanaortega) 12 de novembre de 2018

Des del govern de la Generalitat, tant el president, Quim Torra, com el vicepresident, Pere Aragonès, han qualificat la sentència de "venjança":

L'esperit de venjança de l'estat és insaciable. Els van condemnar pel 9-N i ara volen prendre'ls el patrimoni. Tot el suport al president Mas, a @joanaortega, a @franceschoms i a la Irene Rigau. No us deixarem sols. https://t.co/EPW43ceWal

— Quim Torra i Pla (@QuimTorraiPla) 12 November 2018

Venjança i escarment. Si aquest és el criteri, que comencin a investigar els responsables de les radials de Madrid o el projecte Castor per rescabalar el diner públic perdut. https://t.co/czuUcXzTwZ

— Pere Aragonès 🎗 (@perearagones) 12 November 2018

També han reaccionat des del PDeCAT i Esquerra. David Bonvehí, del PDeCAT, considera que és una sentència "totalment política".

"És un càstig per castigar. És una sentència un altre cop totalment política i nosaltres el que vindrem a denunciar és aquest sistema de funcionament de la justícia espanyola".

Per part d'ERC, Marta Vilalta, no es pot condemnar mai quan es consulta la ciutadania.

"Donar la veu al poble no pot ser mai delicte i, per tant, no pot ser mai penat de qualsevol de les maneres".