Mas va alertar Puigdemont davant l'1-O: "No perdeu la capacitat de convocar eleccions"

L'expresident de la Generalitat Artur Mas ha reconegut, durant la seva declaració en el judici del procés, que no es va oposar al referèndum de l'1-O però va advertir al seu successor, Carles Puigdemont, que el fes "en un marc legal que el govern pogués controlar". Per tant, ha dit, "no havia d'abandonar la possibilitat de convocar eleccions".

Mas ha declarat com a testimoni proposat per l'acusació popular de Vox i pels advocats de Cuixart i Sànchez. I ha comparegut al Suprem després del portaveu d'ERC al Congrés, Joan Tardà, que ha estat el primer dels testimonis que ha intervingut després d'haver acabat l'interrogatori als dotze acusats.

Responent a preguntes de Vox, l'expresident ha afirmat que qui va prendre la decisió [de convocar el referèndum] va ser el govern de la Generalitat d'aquell moment. Mas ha reconegut que va parlar, diverses vegades, amb Mariano Rajoy "sobre la necessitat que hi hagués persones que mantinguessin el fil del diàleg entre els dos governs."
 

El tribunal durant la sessió d'aquest dimecres 

Quan li han preguntat si va assessorar Carles Puigdemont de cara a l'1-O, Artur Mas ha dit que en alguna reunió del 2016 "es va suscitar aquesta alteració del full de ruta, que no estava previst com finalment es va fer", i ha remarcat:

Jo em vaig permetre la llicència, en aquell moment, de recordar als que hi eren presents que, si s'optava pel referèndum, jo no m'hi oposaria, evidentment, però que mai es perdés per part del govern de la Generalitat -recordo aquestes paraules- la capacitat d'iniciativa institucional en un marc legal que la Generalitat pogués controlar. Pensi vostè que aquesta reflexió venia com a fruit de l'experiència que jo havia tingut com a president de la Generalitat del que havia passat al novembre de l'any 2014. Això ja ho havíem intentat a Catalunya."

"Davant la dificultat de dur-lo a terme en els termes que ho havíem plantejat, jo vaig fer aquest comentari: 'No perdeu mai la capacitat d'iniciativa institucional'. En el fons, estava dient: 'No abandoneu mai, en algun moment d'aquest procés, la capacitat de convocar unes eleccions al Parlament català, cosa que és atribució de la Generalitat'."

Mas ha explicat quan es va decidir el canvi del full de ruta:

"La conclusió va ser que a partir del debat que hi va haver l'estiu del 2016 sobre la necessitat o no d'organitzar un nou referèndum o consulta, això, finalment, la majoria dels que impulsaven la decisió van pensar que era el millor escenari. Efectivament, a partir d'aquí es va alterar el full de ruta inicial, perquè va aparèixer un referèndum que no estava previst en aquell moment. Per això aquest trasllat al Parlament."

El fiscal Zaragoza durant l'interrogatori a Artur Mas 

"Les primeres opcions sempre són buscar l'acord amb les autoritats de l'Estat"

El fiscal li ha preguntat a Mas si recorda si en alguna de les reunions es va comentar que, com que no hi havia una proposta per part del govern espanyol, calia fer-ho de forma unilateral. Mas ho ha negat:

"No. L'única cosa que jo recordo és que, quan periodísticament es preguntava a diferents persones del govern català, o de la política catalana, si calia descartar 100% la via unilateral, la resposta, normalment, era: 'No s'ha de descartar al 100% perquè en el fons, d'aquesta forma, estaries perdent capacitat de negociació; però mai és ni la primera ni la segona ni la tercera opció de la part sobiranista catalana. Les primeres opcions sempre són buscar l'acord amb les autoritats de l'Estat. En aquell moment, amb el govern central i amb el Parlament espanyol. Era la prioritat absoluta i total en tot moment. Però, evidentment, perquè això fos possible, a l'altra part havia d'haver algú disposat a començar un diàleg polític. I aquesta altra part no existia.

Mas ha dit que no s'havia de descartar al 100% la via unilateral per "no perdre capacitat de negociació" (EFE)

Sobre quina és la raó per la qual no va ser escollit finalment president, Mas ha respost que va plegar perquè era el moment de fer-ho:

"Doncs perquè decideixo jo anar-me'n, així de senzill. L'hi explicaré d'una altra manera -no sé si és un tema que té a veure amb aquest judici o no, però ja que vostè m'ho pregunta-: jo tenia dues opcions, el gener del 2016, o convocar eleccions -això podia fer-ho-, o marxar. I, per tant, la decisió va ser meva; els motius van ser els que van ser, però la decisió va ser meva. Vaig marxar perquè vaig voler."

"No vam destinar ni un euro a l'organització de l'1-O"

Sobre el paper de la Generalitat en l'organització del referèndum, Mas ha dit que la vinculació era "molt baixa o nul·la".

"Es va organitzar, sobretot, des del carrer. No vam destinar ni un euro a l'organització de l'1-O. Fins i tot ho va afirmar el llavors ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro (···) La vinculació de l'administració de la Generalitat amb el referèndum de l'1-O va ser inferior a la que hi va haver el 9N, fins i tot nul·la. La societat civil va ser determinant per portar a terme el referèndum."

L'exconseller Homs, advocat dels acusats del PDeCAT, interrogant l'expresident Mas 

Per primer cop ha intervingut al judici del procés Francesc Homs, l'exconseller de Presidència i ara advocat dels acusats del PDeCAT. Responent a preguntes de Francesc Homs, Mas ha explicat que, davant la impossibilitat de dialogar, "no es va decidir parar màquines". I s'ha referit a l'experiència que es va viure a Escòcia:

"La voluntat, claríssima, era aquest marc d'entesa i acord per identificar quin era el camí més segur per complir el mandat electoral. Havíem viscut l'experiència recent del que havia ocorregut en el Regne Unit amb Escòcia. Havíem viscut aquesta experiència i sabíem que l'acord era perfectament possible entre demòcrates i gent que respectava les majories dels parlaments, i amb aquell antecedent -que, per cert, van perdre els independentistes en el referèndum- pensàvem que un altre estat de la UE, com Espanya, pot identificar també camins perquè això es faci de comú acord."

Artur Mas ha reconegut unes imatges que li ensenyava l'advocat Jordi Pina de l'escola Infant Jesús, on va anar a votar:

"L'1-O vaig veure un desplegament enorme de furgonetes de la Policia Nacional. També em vaig trobar una veïna coneguda amb la cara i la brusa plenes de sang. Ho recordo perquè, segons ella, era una brusa molt bonica i li vaig fer la broma que n'hi compraríem una de nova perquè havia tingut aquell contratemps en el moment d'anar a votar. Per cert, la conversa es va desenvolupar en castellà, perquè aquesta senyora parla en castellà habitualment."

L'expresident ha assegurat que mai hauria pensat que les forces de seguretat actuarien com ho van fer l'1-O. Mas ha dit que no podia ser que l'Estat fos "tan poc intel·ligent de respondre amb violència", perquè, segons ell, aquesta imatge faria la volta al món...

"No va passar el que preveia que podia passar perquè jo vaig pensar, vista l'experiència del novembre del 2014, que la reacció de l'Estat, del govern, mai seria una reacció, diguem-ne, d'enviar les forces d'ordre públic per intervenir. Una altra cosa és per advertir, però no per intervenir. I em vaig equivocar."

"Vaig pensar que l'Estat tenia mecanismes suficients per, des d'un punt de vista jurídic, desnaturalitzar el referèndum i evitar que tingués -com va tenir- un enorme impacte polític; però, tenint en compte els poders de l'Estat, per què havien de fer alguna cosa de forma tan poc intel·ligent que podia arribar a donar tota la volta al món? Jo vaig pensar això. I ho vaig dir en diverses ocasions: 'No penseu que l'Estat serà tan poc intel·ligent com per fer alguna cosa que el perjudicarà directament en la seva imatge mundial'. I confesso que em vaig equivocar, perquè va ser aquesta opció. Crec que va ser una opció absolutament innecessària."