"Massa" i "insurrecció", dos conceptes pensats per influir en la decisió del Suprem

La setena setmana del judici del procés ha estat marcada per les declaracions de guàrdies civils responsables de la comitiva judicial i de la seguretat durant els registres del 20S a la Conselleria d'Economia i del cap de la policia judicial a Catalunya, el tinent coronel Daniel Baena. I la paraula que ha destacat aquesta setmana és "massa".

Diferents guàrdies civils es referien als manifestants com una "massa organitzada", ja fossin 200 persones a Sant Cebrià de Vallalta ("La massa retira a un agent de la Guàrdia Civil l'escut, el casc i la defensa"), 700 persones a Sabadell ("De la massa que estava concentrada, una part de la massa es va desplaçar fins la carretera de Barcelona") o 40.000 persones a Barcelona ("Es podien sentir els crits coordinats de la massa"). Tant els feia que el nombre de concentrats fossin 100, 1.000 o 40.000. Pels guàrdies civils eren un tot, un conjunt.

Els experts valoren la utilització dels conceptes de "massa" o "insurrecció" i com poden influir en la sentència del Suprem. Joan Pujolar, sociolingüista i professor Universitat Oberta de Catalunya, considera que és "una manera de fer construccions impersonals" sobre la gent, sobre "l'actor".

En la mateixa línia, Ujala Joshi Jubert, professora de la Universitat de Barcelona i especialista en Dret Penal, explica que la intenció que creu que es vol transmetre al parlar de "masses" és dir que estaven "dirigides".

"Quan es parla de masses, sembla que estiguin dirigides. Aquesta és la sensació que crec que volen transmetre. Jo, pel que he pogut veure, 'massa' en aquest sentit de 'gent que va seguint una persona, sense voluntat pròpia', no hi era."

Pels experts, s'han fet servir termes massa vagues, massa valoratius per explicar fets concrets i suposadament violents. Posen d'exemple la declaració del tinent coronel Daniel Baena sobre la situació a Catalunya el setembre i l'octubre del 2017. "Ens posaven en un clima clarament insurreccional", va dir Baena.

La qüestió és com incidirà la seva interpretació en la redacció de la sentència. Tal com es planteja Joan Pujolar:

"En el debat polític, aquest ús del llenguatge valoratiu és habitual i, en certa manera, és comprensible. En l'àmbit jurídic, és allà on, en principi, s'hauria d'evitar perquè és un àmbit on el que s'ha de fer és aclarir fets."

Fins ara, a la sala del Suprem no s'han pogut contrastar les declaracions dels guàrdies civils amb les imatges dels mateixos fets gravades pels ciutadans i pels mitjans de comunicació.