Massacre de Butxa: què es considera crim de guerra, de lesa humanitat o genocidi

La invasió d'Ucraïna per part de Rússia està provocant víctimes entre la població civil que suposen crims de guerra que vulneren la Convenció de Ginebra.

És el que afirma el professor de Dret Internacional de Drets Humans de la UPF Karlos Castilla, que considera que amb el que ha passat, ja es pot parlar de crims de guerra.

Però després de la matança de civils a Butxa, descoberta aquest cap de setmana, es podria estar més a prop de poder anar més enllà, i qualificar els assassinats de civils com a crims de lesa humanitat.

"De forma sistemàtica i generalitzada"

Entrevistat al programa "Els matins" de TV3, Castilla ha explicat que això és degut al fet que hi ha indicis que els crims de guerra s'estan cometent de manera sistemàtica per part de l'exèrcit rus:

"Un crim de guerra és quan s'incompleixen les regles de la guerra i s'afecta els civils, espais protegits, etc., i el crim de lesa humanitat, la primera gran diferència és que aquests atacs es fan de manera sistemàtica i generalitzada contra la població civil."

Castilla creu que serà més difícil poder qualificar aquests crims de genocidi, tal com ha reclamat aquest dilluns el president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski.

Segons aquest expert, en aquest cas cal provar que els crims s'han focalitzat expressament i de manera sistemàtica en un determinat grup ètnic o religiós.

Per Castilla, un motiu pel qual Zelenski parla de genocidi és perquè Rússia fa temps que acusa Ucraïna precisament de genocidi cap als prorussos de Donetsk i Lugansk.

De fet, un dels principals arguments utilitzats per Vladímir Putin per llançar la invasió ha estat el d'aturar el suposat genocidi que s'estaria perpetrant contra la població d'aquestes regions del Donbass.

41 països han portat el cas al TPI

En tot cas, aquests crims només els podria jutjar el Tribunal Penal Internacional, amb seu a la Haia, el TPI, però ni Ucraïna ni Rússia no han ratificat l'Estatut de Roma del 1998 que va permetre crear-lo.

Malgrat tot, Castilla creu que seria possible jutjar-hi Putin o altres dirigents o militars russos, perquè bona part dels 123 països que sí que ho han fet han demanat que actuï:

"L'important és que el fiscal del TPI, a petició de 41 estats de diferents regions del món, ha iniciat les investigacions."

"Potser no en el curt termini però, com ha passat en altres casos, anys després podrien ser jutjats, no sé si Putin mateix, però almenys sí comandaments militars o soldats que hi hagin participat."

Per això aquest expert ha dit que Rússia intentarà impedir que es recullin proves dels crims o intentarà viciar-les i desvirtuar-les perquè no es considerin vàlides.

Els civils en temps de guerra

Els civils estan legalment protegits en temps de guerra per la Convenció de Ginebra, adoptada el 1949 després de la Segona Guerra Mundial, però fins a la creació del TPI no era possible condemnar els criminals de guerra en la jurisdicció internacional.

Curiosament, els Estats Units, que han reclamat aquests dies que es jutgi Putin per la invasió d'Ucraïna, tampoc han ratificat l'Estatut de Roma i no reconeixen l'autoritat del TPI.

Durant el mandat de Donald Trump aquest país fins i tot va amenaçar de sancionar els membres d'aquest tribunal perquè van intentar jutjar els responsables de la invasió de l'Afganistan.

La Convenció de Ginebra del 1949, vigent actualment amb unes quantes actualitzacions, és la quarta que s'ha adoptat: la primera va ser el 1864, impulsada pel creador de la Creu Roja, Jean Henri Dunant.

Aquestes dues iniciatives humanitàries van fer que el 1901 fos el primer guanyador del Premi Nobel de la Pau, juntament amb el francès Frédéric Passy, creador de la Lliga Internacional de la Pau, antecedent de la Societat de Nacions i de l'ONU.