Matemàtiques i biaix de gènere: les nenes treuen més males notes pels estereotips a les aules

Amb cinc anys, quan comencen l'escola, els nens i les nenes demostren tenir exactament les mateixes capacitats cognitives per a les matemàtiques i obtenen resultats idèntics en proves que n'avaluen els coneixements. Tanmateix, només quatre mesos més tard, els nens ja superen les nenes. I un curs després, en arribar a segon de primària, van quatre vegades al davant d'elles, un avantatge, a més, que continua eixamplant-se al llarg de tota l'escolarització.

Les causes d'aquesta bretxa de gènere pel que fa a les matemàtiques i que és extrapolable a la resta de matèries científiques, com constata l'abundant literatura científica sobre el tema no té res a veure ni amb capacitat innata, ni amb diferents velocitats de maduració dels infants. 

Tampoc, ni de bon tros, amb interessos diferents, sinó que ve donada simplement pel fet d'anar a l'escola: els estereotips de mestres i famílies alteren l'autopercepció dels estudiants, sobretot de les noies, i impacten de forma primerenca en el seu rendiment escolar.

Així ho constata un megaestudi fet amb prop de tres milions d'escolars d'entre 5 i 7 anys entre el 2018 i el 2022 en escoles tant públiques com privades a França. És el treball quantitatiu més gran fet fins al moment sobre la bretxa de gènere pel que fa a les matemàtiques i identifica específicament per primer cop quan, on i per a qui s'estableix aquest desavantatge. 

No són pitjors en mates

"El primer que volem remarcar i deixar clar a tothom, incloses les famílies, els mestres i els mateixos infants, és que a les nenes no els van malament les matemàtiques, com socialment està assumit", remarca amb vehemència la investigadora Pauline Martinot, de la Universitat París Cité, primera autora del treball que recull la revista Nature. 

"Nenes i nens tenen les mateixes capacitats quan arriben a l'escola", afegeix i, tot i que en aquest treball no han estudiat específicament les causes, assenyala que aquesta bretxa "és un reflex de com les nenes interioritzen els estereotips i els rols de gènere sobre el que s'espera d'elles".

Molt probablement, apunta Lluís Albarracín, matemàtic, professor Serra Húnter al capdavant de la Unitat de Didàctica de les Matemàtiques de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que no ha participat en aquest estudi, "sense ser-ne conscients, els mestres tracten diferent nens i nenes, i hi projecten representacions socials del que s'espera de cada sexe en relació amb les matemàtiques". 

També, apunta aquest expert en pedagogia de la ciència, la manera com s'ensenyen les matemàtiques a les aules afavoreix els nois en detriment de les noies, perquè s'incentiva la competitivitat.

Els resultats d'aquest treball se sumen a estudis previs fets als Estats Units i a França que ja havien identificat que aquesta bretxa comença cap als 7 o 8 anys, tot i que aquells treballs se centraven més en la percepció de les nenes sobre les seves capacitats i aquest nou estudi n'avalua el rendiment.

Estereotips i rols de gènere

Per fer aquest treball, els investigadors van utilitzar unes proves que feia de forma sistemàtica el govern francès per avaluar competències de llengua i matemàtiques a l'inici de la primària. 

Després d'analitzar les dades, els científics van veure que els resultats es repetien cada any i que pràcticament eren idèntics, independentment de la classe socioeconòmica, del tipus d'escola i de la família. És més, van constatar que la bretxa augmentava a mesura que els infants avançaven en l'escolarització.

Tots els éssers humans naixem amb una caixa d'eines neurocognitives, on hi ha la comprensió dels objectes, de l'espai i dels números, conceptes, al cap i a la fi, abstractes que serveixen de fonaments per al desenvolupament matemàtic més endavant.

Aquestes eines són modelades al llarg de la vida, indiquen els autors de l'estudi, per les creences socials, com ara que les nenes tenen menys capacitat que els nens per a les matemàtiques. 

En aquest sentit, els autors del treball llancen la hipòtesi com a possible explicació per als seus resultats que, per una banda, "entre els 0 i els 6 anys, des dels jocs fins als hàbits, diferencien nens i nenes: a ells se'ls fomenta que participin en jocs més competitius, se'ls anima a cometre errors, mentre que a elles se'ls inculca que siguin prudents", la qual cosa després farà que un cop arribin a l'aula ells tendeixin a participar més, a intentar resoldre més els problemes plantejats tot i el risc d'equivocar-se, mentre que elles adopten un rol més passiu.

Biaixos reforçats pels mestres

Aquest biaix educatiu, per altra banda, es veu reforçat pels mestres, majoritàriament dones, que de manera inconscient afavoreixen els nens en detriment de les nenes. "Els professors acostumen a subestimar les competències matemàtiques de les noies. Pressuposen que els nois tenen talents innats, mentre que les noies progressen a base d'esforç i constància, unes suposicions que bombardegen i minen l'autoestima i confiança de les noies per aprendre mates", alerten els investigadors francesos.

A això se suma que les noies tenen tendència a patir més ansietat que els nois, sobretot en escenaris competitius o en proves amb un temps limitat.

"Les mates se solen treballar a l'aula en forma de petites competicions, 'a veure qui sap això', 'a veure qui resol més de pressa aquest problema', explica Albarracín. Els nois solen ser els qui responen perquè tenen més ganes de destacar. Les noies no acostumen a entrar en competició. I això ja genera un biaix, perquè visibilitza més els nois, se'ls premia més, i això va generant una idea falsa que ells ho fan millor".

Segons Albarracín, que va ser professor de matemàtiques durant 11 anys a secundària, les noies treuen molt més bones notes que els nens de forma passiva, és a dir, sense manifestar-ho, i han de fer un esforç brutal perquè els mestres s'adonin que són bones en mates. 

"No té a veure amb capacitats, sinó amb visibilitzar, que en el fons és el que et dona oportunitats." 

Dones mestre sense interès per les mates

També, apunten els investigadors francesos, s'hi suma el fet que sovint a primària la majoria de mestres solen ser dones que "no solen tenir una bona relació amb les matemàtiques", fet que afavoreix que un cop a l'aula projectin les seves dificultats i ansietat sobre les noies, sense ser-ne conscients. 

"Les actituds dels mestres contribueixen a la pèrdua de confiança de les nenes en les seves capacitats matemàtiques", lamenta Martinot, que afirma que "interactuen diferent amb nens i nenes, transmeten ansietat a les nenes i encoratgen més els nens".  

Per Albarracín, el problema rau en qui tria ser mestre, sovint "persones que no tenen una relació gaire potent amb les mates". Fa una dècada aquest professor va participar en la creació d'una prova específica logicomatemàtica complementària a la selectivitat que havien de passar totes les persones que volguessin cursar magisteri. "Això ens va permetre cribrar millor i millorar una mica el coneixement bàsic dels mestres", explica, tot i que lamenta que aquestes proves no s'hagin actualitzat. 

"Sovint ens trobem que les noies que arriben al grau d'educació no venen atretes per ensenyar matemàtiques, senten més interès per altres disciplines com la música. I els pocs nois que entren als estudis solen voler fer educació física", comenta. 

Als estereotips dels mestres se sumen els de les famílies. De fet, una de les sorpreses de l'estudi ha estat constatar que fins i tot en famílies conscienciades sobre els biaixos de gènere i de classe social alta els estereotips i la bretxa de gènere eren encara més marcats. 

I això com s'arregla?

Per Albarracín, la solució demana formar millor els futurs mestres i repensar la manera com s'ensenyen les matemàtiques, deixant de banda els aspectes que fomenten la competició i introduint-hi conceptes "que expliquin el món".

Al final, no es tracta que tothom sigui extraordinari en mates, però sí competent, perquè aquesta disciplina afecta tots els àmbits de la vida. 

A més, influeix en l'elecció dels estudis dels nois i noies. A Espanya només el 16% de professionals de l'àrea de les STEM (acrònim en anglès de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) són dones, quan són les professions més ben remunerades i que compten amb més prestigi social.