Matrimoni i parella de fet: quins drets donen i quines diferències hi ha

Un dels dubtes que sorgeixen en les parelles que volen fer un pas més en la seva relació és si opten pel matrimoni o es constitueixen com a parella de fet. A Catalunya, la protecció és gairebé la mateixa en els dos tipus d'unions, però hi ha algunes diferències a tenir en compte.

Per definició, el matrimoni és la unió estable i voluntària entre dues persones. Els contraents han d'expressar el seu consentiment davant la persona que oficia la celebració, sigui civil o religiosa, i davant de dos testimonis. L'acta de la celebració s'ha d'inscriure sempre al Registre Civil que pertoqui, una funció que també poden fer els notaris.

Les parelles de fet o parelles estables són una unió en què dues persones conviuen juntes i estableixen una relació compromesa sense estar formalment casats. A Catalunya estan regulades pel Codi Civil català, que reconeix una parella estable en qualsevol d'aquests tres supòsits:

► Que mantinguin una convivència de més de dos anys

► Que tinguin fills en comú estant empadronats junts a Catalunya

► Que formalitzin la relació en escriptura pública davant notari

Per facilitar les coses a les persones que opten per aquesta segona opció, el 2017 es va posar en marxa el Registre de parelles estables de Catalunya, que permet fer el tràmit d'inscripció i també el d'extinció de la parella. Es tracta d'un tràmit voluntari i no constituent que els advocats solen recomanar perquè és un dels mitjans de prova per accedir a la pensió de viduïtat, subjecta a la Llei de la Seguretat Social.

Dels 1,8 milions d'unions que hi ha a Catalunya, un 20% són parelles de fet i la resta són matrimonis. Els dos tipus d'unions van a l'alça, segons explica al 324.cat la vicedegana del Col·legi Notarial de Catalunya, Raquel Iglesias, que afegeix que la parella de fet resulta cada cop més atractiva perquè el seu procediment és més ràpid i senzill que el del matrimoni.

Ara bé, optar per una o altra fórmula d'unió de parella implica algunes diferències rellevants que cal considerar, sobretot en cas de ruptura o de mort d'un dels membres. Aquí en resumim les principals:

1) Què passa amb els fills en cas de ruptura?

Les mesures previstes són les mateixes en el cas de les parelles estables o els matrimonis. En aquest cas, prima el principi d'igualtat i protecció a la família, i l'interès superior dels menors, que en cap cas poden ser discriminats ni perjudicats a causa de la situació dels seus progenitors.

Cal subscriure de mutu acord un conveni regulador aprovat per un jutge. Ha d'incloure un pla de parentalitat en què han de constar:

► Els compromisos que assumeixen respecte de la guarda, cura i educació dels fills menors

► La quantitat econòmica que correspongui satisfer en concepte d'aliments als fills

► El règim de relacions personals amb els avis i germans que no convisquin en el mateix domicili

Quan el tràmit de ruptura l'inicia un dels cònjuges, sense el consentiment de l'altre, és el jutge qui resol directament sobre tots aquests assumptes.
 

2) I amb l'habitatge?

En els matrimonis que no tenen fills en comú, l'habitatge se'l queda el cònjuge més necessitat. En les parelles de fet, s'atribueix al titular del pis, sense tenir en compte el criteri del convivent més desafavorit.

Si hi ha fills menors en comú, en tots dos casos la residència s'atribueix preferentment a la persona que es quedi amb la custòdia. Si la titularitat és de l'altre cònjuge, la llei estableix que aquesta atribució ha de tenir un ús limitat en el temps i que la prioritat ha de ser sempre garantir el dret a l'habitatge dels fills.

Si l'habitatge familiar fos en règim de lloguer, la persona que es quedi a viure al domicili familiar podrà continuar amb l'arrendament, encara que no sigui el titular del contracte.

3) Tinc dret a una pensió compensatòria?

Aquí cal tenir en compte el règim econòmic de les parelles. En el cas dels matrimonis, queda recollit en les capitulacions matrimonials i ofereix aquestes tres opcions:
 

►Separació de béns: cadascú conserva el seu patrimoni i l'administra individualment

►Societat de guanys: els beneficis obtinguts per cadascun dels dos membres són comuns i es distribueixen a parts iguals en cas de separació

►Règim de participació: dona dret a participar en els guanys obtinguts per l'altre durant el temps en què el règim ha estat vigent

Les parelles de fet han d'establir les bases del seu règim econòmic davant notari i establir els pactes. En cas contrari, encara que faci molts anys que conviuen i tinguin fills en comú, no podran validar cap règim matrimonial.

A partir d'aquí, en els matrimonis el cònjuge més desfavorit té dret a percebre una prestació econòmica que l'ajudi a intentar mantenir el nivell de vida que tenia durant la unió de parella.

De forma complementària, el dret civil català també reconeix el dret a percebre una compensació econòmica per raó de treball a favor de qui, en un règim de separació de béns, ha treballat per a la casa i ho hagi fet sense retribució.

En el cas de les parelles de fet, el Codi Civil català no reconeix la pensió compensatòria, però sí que preveu l'opció de reclamar una pensió d'aliments per un període màxim de tres anys i amb unes condicions determinades. El seu càlcul es fonamenta en les necessitats de la persona que la demana i té en compte factors com les despeses relacionades amb els aliments, la vestimenta i l'habitatge habitual.

4) En cas de mort, correspon una pensió de viduïtat?

Aquest és un dret previst en el matrimoni de forma automàtica. En el cas de les parelles de fet, la Llei de la Seguretat Social exigeix a les parelles estables que portin almenys dos anys inscrites formalment i que acreditin, mitjançant certificat d'empadronament, una convivència estable no inferior als cinc anys abans de la mort d'un dels membres de la parella.

El problema és que aquests criteris topen amb el que estableix l'article 234.1 del Codi Civil de Catalunya, que també reconeix una parella estable si té fills o fa dos anys que conviuen, sense necessitat de registre. Això fa que molts casos de parelles que no havien formalitzat el tràmit acabin als tribunals.

En aquest sentit, el Tribunal Constitucional té sobre la taula una qüestió d'inconstitucionalitat de l'article del Codi Civil català que fixa els supòsits per reconèixer les parelles de fet. El cas que fa trontollar la llei i que compromet els drets de moltes unions és el d'una parella que va conviure cinc anys, però no va tenir fills ni va formalitzar la relació davant notari.

La clau aquí és la presumpta vulneració del principi constitucional de l'autonomia de la voluntat en el Codi Civil català, com assenyala al 324.cat l'advocada Cristina Díaz-Malnero, que és la presidenta de la Secció de Dret Matrimonial i de Família del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB).

"El reconeixement com a parella de fet s'aplica sense que hi hagi hagut una voluntat manifesta que això sigui així. Pel simple fet de conviure dos anys o de tenir un fill, estàs sota l'aplicació d'aquesta norma. La majoria pensem que la llei és insalvable i que farem un pas enrere."

La vicedegana del Col·legi Notarial de Catalunya, Raquel Iglesias, afegeix que la legislació ha de respectar les persones que no vulguin ser reconegudes com a parelles de fet per aquest mateix principi de llibertat civil. "Cal reconèixer les dues possibilitats. Poder dir que sí que vols els efectes, però també que no els vols", apunta.

5) Què passa amb els drets successoris?

Són els mateixos en els dos casos. El factor clau en els drets successoris és l'existència d'un testament i no el tipus d'unió de parella. En cas que n'hi hagi, s'aplicarà allò que estableixi tant per al cònjuge vidu com per al convivent en parella estable supervivent.

Si el membre de la parella no és l'usufructuari universal del patrimoni del difunt, té dret a viure en l'habitatge conjugal i a la roba, el mobiliari i els estris, durant l'any següent a la mort. També té dret a ser alimentat a càrrec d'aquest patrimoni, d'acord amb el nivell de vida que tenien.

Quan no hi ha testament, s'estableixen aquests supòsits:

►Si hi ha fills o filles, o descendents d'aquests, el vidu o el convivent supervivent en una parella estable adquireix l'usdefruit de tota l'herència, però pot optar per commutar-lo per una quarta part proporcional de l'herència, a més de l'usdefruit de l'habitatge conjugal o familiar.

► Si no hi ha descendents, hereta el cònjuge vidu o el convivent supervivent en una parella estable. Els pares del difunt tenen dret a la llegítima.

D'altra banda, en cas que el difunt fos l'arrendatari de l'habitatge, el convivent té dret a subrogar-se en els termes que estableixi la legislació d'arrendaments urbans.
 

6) Què passa amb la declaració de la renda?

Els matrimonis tenen la possibilitat de presentar la declaració de la renda de forma conjunta. En canvi, les parelles estables ho han de fer per separat i només un dels membres pot formar unitat familiar amb els fills i optar per la tributació conjunta.

Els impostos de transmissions patrimonials, successions i donacions estan equiparats.

7) I amb el dret a 15 dies de permís retribuït?

Quan una persona es casa té dret a 15 dies de permís retribuït. Les parelles de fet que estiguin registrades tenen des del juny de l'any passat el dret a gaudir del mateix permís.

En el cas de les parelles estables que no hagin formalitzat el registre, no se'n poden beneficiar, tret que ho prevegin el conveni col·lectiu o el règim intern de l'empresa per a la qual treballen.